dimecres, 18 d’abril de 2018

EL REMEI DE CREIXENTURRI. CAMPRODON. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Quan circules per la C-38, et criden l’atenció els dos campanars situats en el que intueixo una coma [prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric en bon herbatge i idoni per a pastura]; costa un xic trobar l’accés , que localitzo finalment un cop superat Sant Pau de Seguries, el rètol indica : Santuari del Remei.

El camí asfaltat circula pel costat del riu fins que arribem davant d’un càmping; des d’aquell punt comença a pujar suaument fins que trobem un trencall a l’esquerra que novament indica : Santuari del Remei.

A mesura que m’hi en vaig apropant, se’m fan més i més evidents les proporcions d’aquest temple definit en algun lloc com ‘ gran edifici religiós’, quan assoleixo la seva alçada – l’església amb el cementiri annexat a la part posterior, està situada al mig de la vall del mateix nom i voltada de plans de pastura; els dos campanars atorguen un caràcter solemne, quasi basilical al Santuari.

Les dades històriques expliquen que l’antiga parròquia de Sant Cristòfol de Creixenturri , de la que tenim dades l’any 1.169 en ocasió d’una reclamació del delme, fou destruïda per un terratrèmol al 1428.

Un cop refeta, passarà l’any 1597 à a ser sufragània de la de Camprodon. Hi havia estat traslladada la imatge de Santa Maria que es venerava a la capella del castell, quan aquell fou demolit el 1554; anys després era anomenada la Mare de Déu del Forat, per tal com es trobava en una fornícula rústega. La imatge esdevingué centre de devoció local i comarcal des de l'inici del segle XVIII.

El 1812 els amos de la gran masia del Mariner de Sant Pau, junt amb els propietaris del Sitjar, feren edificar una altra capella i un cambril; malgrat això, la vella església resultava petita el dia de la festa, i s'anà ampliant , fins que fou reemplaçada per l'actual, obra d'Antoni Masmitjà i de Puig(*), iniciada l’any 1849 i finalitzada a les acaballes del segle XIX dins d'un eclecticisme neogòtic.

(*) Antoni Masmitjà i de Puig, arquitecte fou també autor d’un gravat que porta com a nom Verdadero retrato de Librada Ferrarons y Vivés de Olot, que serviria de model a la pintura homònima de Joaquim Vayreda i Vila (Girona, 23 de maig de 1843 - Olot, la Garrotxa, 31 d'octubre de 1894), era germà de Joaquim Masmitjà i de Puig (Olot, 1808-Girona, 1886) sacerdot català que fundà la congregació de Missioneres del Cor de Maria, que ha estat proclamat servent de Déu per l'Església catòlica.
http://www.diaridegirona.cat/media/suplementos/2007-06-10_SUP_2007-06-03_20_34_45_domi.pdf

Les proporcions gegantines del Remei, fan difícil recollir una imatge de l’edifici, i alhora també l’ampli espai que la circumda.



Coincidíem en aquesta ocasió amb un grup de famílies, a les que feia un retrat de grup, i avançava ja que sortirien en aquest bloc.


Faria també una fotografia del fossar.


Malgrat que no s’acostuma a posar aquesta llegenda ‘Feci quod potui, faciant meliora potentes ‘ en els nostres dies; almenys en les meves publicacions amic lector, m’agradaria que implícitament la tinguessis sempre per inclosa.

Feci quod potui, faciant meliora potentes

Literalment ‘ he fet el que he pogut, que ho faci millor qui pugui’

Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

Si sabeu d’algun mitjà català i democràtic al que li pugui interessar publicar-ho us agrairé que li feu arribar

Per intermediació de la Mare de Déu del Forat , aixecava la meva sempiterna pregaria a la Altíssim, Senyor ; allibera el teu poble !

Donec Perficiam , lema en llatí que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho». Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes — la guàrdia de corps del rei-arxiduc Carles III -, i ha estat adoptat avui per una bona part de la ciutadania catalana.

Seguíem viatge fins a l’Aparthotel els Ocells, a Font-rubí, a l’antic terme de Rocabruna, integrat avui a Comprodon, terme que passava dels seus migrats (0,7 km 2 ), als actuals 103,4 km² com a conseqüència de la integració ‘manu militari’ de Freixenet i Beget, duta a terme en els anys 1965 i 1969.

Antonio Mora Vergés