PRESÈNCIA DE JULI BATLLEVELL ARÚS A SANT CUGAT DEL VALLÈS. LES CASES ENRIC PI CABAÑAS

Estan situades quasi face to face del que resta hores d’ara del Celler Modernista, engolit quasi completament pels edificis que al caliu del tsunami de la ‘totxana’, feien créixer Sant Cugat dels 2120 veïns de l’any 1900, fins als 95.725 habitants en que es tancava l’any 2022.

Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928), aixecava l’any 1907, - en col·laboració del contractista (que no mestre d'obres) Enric Pi i Cabañas.  Natural de Sant Cugat del Vallès, del que ens agradarà saber la data de naixement  i traspàs  a l'email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com -   les dues cases bessones assenyalades de números 27 i 29 del carrer de Sant Medir , a Sant Cugat del Vallès.

Retratava la façana de la primera a la que aparentment la vida ha tractat millor que a la seva germana , en la que notòriament manca la barana de pedra de disseny típicament modernista del coronament.

A destacar els motius ornamentals de tipus floral que envolten les obertures, ens ambdós casos les portes estan presidides per sengles escuts amb les inicials del propietari.

Juli Batllevell  Arús

Juli Batllevell  Arús i Enric Pi Cabañas, havien treballat a la Casa Antònia Burés és un bloc de pisos modernista situat al carrer d'Ausiàs Marc, 42-46 del barri de la Dreta de l'Eixample de Barcelona

DETALLS DE CAN SARAGOSSA A LLORET ‘COSTA BRAVA’. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

L'existència documental del mas Saragossa es remunta a l’any 1317, data del primer capbreu que es conserva a l'arxiu capitular de Girona. Seguim tenint notícia del mas en diversos capbreus del segle XIV. Les primeres obres documentades del mas són de l'any 1556. Segueix apareixent als capbreus durant els segles següents, fins al segle XVIII s’esmenta com una propietat petita i senzilla, entre 1631 i 1872 però, les fonts documentals demostren que els diferents hereus Saragossa van fer obres a la casa per condicionar-la a les noves exigències de la família que havia millorat de nivell de vida.

Narcís Saragossa Ametller, de professió metge cirurgià, que va heretar la propietat el 1885, va emprendre les obres més importants de remodelació, que es durien a terme entre 1874 i 1902, sota direcció tècnica del mestre d’obres Joan Lluhí Rissech, nascut a Lloret de Mar.

Ens cridava l’atenció al Josep Olivé Escarré i a l’Antonio Mora Vergés, el magnífic exemplar d’ eucaliptus que presideix els antics jardins que envoltaven la casa. No el trobava a la relació d’arbres monumentals i/o singulars de Catalunya, no descartem però que estigui aquí des del segle XIX.

També a l'extrem dret de la façana, enquestada en el bell mig de la cantonada, veiem emplaçada una estàtua, que pels trets iconogràfics que presenta, com ara la identitat de bisbe, dotat de la mitra, el bastó i el llibre, i la casa en que està, tot fa pensar que es tracta de la imatge de Sant Romà, patró de Lloret.

La imatge descansa sobre un basament, el qual està suportat per un drac de cos sencer alat i està coberta per un petit tabernacle, cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals i profusament decorada amb una ornamentació d'inspiració vegetal i floral. El personatge, de cos sencer, està bastant ben resolt des del punt de vista estètic com així ho acrediten diversos elements, des del drapejat amb aquestes voluptuoses i espesses arrugues que imiten a la perfecció les túniques dels bisbes; passant per la corporeïtat verídica del personatge i fins arribar a l'expressió colpidora tant dels ulls i de la cara com la gestualitat tant enèrgica i amb tanta convicció amb la que agafa el bastó amb la mà dreta i el llibre amb l'esquerra, empenyent-lo amb força cap a ell.

Lloret ho té senzill si vol – realment – trencar el clixé de lloc per un turisme de sol, alcohol, drogues i sexe.

LA PROFANADA PARROQUIA DE SANTA CECLINA, SECLINA I/O SECULINA. CALDES DE MALAVELLA. GIRONA

Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, fins al runam esfereïdor de la que havia estat parròquia rural des del segle XIII, d’aquella època es conserven encara una part del mur de la nau i l'absis; amb els ‘diners d’Amèrica’ , als segles XVIII i XIX es va ampliar i reformar , d’aquell període són el campanar, la portalada i les capelles interiors.

La descripció tècnica feta amb anterioritat amb anys 90 del segle XX en que s’abandonava l’activitat de Casa de Colònies que s’havia iniciat l’any 1973 , ens deia : Església aïllada situada en una vessant del Puig Ventós, a l'agregat de Santa Seclina (anomenat així per l'església).

Edifici de nau única rectangular i d'absis semicircular. Adossada hi ha una casa de la rectoria amb dos torratges de defensa , amb un cupulí cònic i a baix una trompa. A la part dreta hi ha un cementiri. A la part lateral esquerra, hi ha un campanar de dimensions desproporcionades en relació a l'església, de base quadrada tot i que a la meitat aproximadament pren una forma octogonal, amb quatre obertures d'arc de mig punt i, cobert per una petita cúpula amb balustrada de pedra artificial i un parallamps. Hi ha dos petits adossaments que a l'interior es converteixen en capelles. Façana amb decoració d'estil barroc i neoclàssic. Portalada en arc pla amb dintells i brancals de pedra. La porta està flanquejada per dues pilastres de pedra artificial a cada banda, a dalt, una cornisa motllurada separa les pilastres d'un frontó triangular. Sobre la porta una fornícula amb ceràmica i un petit rosetó motllurat. Una part de l'església està voltada per un tancat de pedra en paredat rústic bastant antic.

L’església ha patit robatoris, incendis i tota mena d’actes vandàlics, i hom pensa que hi ha una ‘competició’ que atorgarà la condició de campió al brètol i/o brètols que aconsegueixi el seu definitiu enderrocament :
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/01/09/vandals-assalten-monestir-santa-ceclina-destrossen-lesglesia/307728.html

Rebia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) , dues imatges d’aquesta església fetes en data 26-IX-1981, anteriors per tant a la seva profanació, i desvinculades TOTALMENT d’un conflicte bèl•lic.

El REINO DE ESPAÑA, pel que fa al Patrimoni Històric de Catalunya, ha tingut una actuació d’extrema negligència.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

L'autor de les pintures va ser Benet Casabó i Suñer ( Caldes de Malavella, 16 d’octubre de 1881 + Cassà de la Selva, 19 de juny del 1953), 

autor també entre altres de les pintures de l’altar del Santíssim i dels Dolors de Cassà, i a Caldes de Malavella tenim les obres de l’església de santa Seclina (1944). També va pintar a les esglésies de Bonmatí, Sant Gregori, Girona (del Carme i Adoratrius), la Cellera... I més lluny encara, com recull la Maria Fontané Vilà, a :  

https://caldesdemalavella.cat/images/pdf/aquae/2021_05_AQUAE.pdf

Ens agradarà tenir noticia de la biografia de la Santa titular a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/06/goigs-santa-seclina-o-seculina-caldes.html

SANT BENET DE CASAMITJANA. BORREDÀ.

Després de preguntar-ho en dues ocasions, malgrat portàvem el plànol, la M. Rosa Planell Grau, i el Miquel Pujol Mur , vam arribar per una pista de terra i pedres, moltes pedres, fins a Sant Benet de Casamitjana, conegut també amb el nom de Sant Benet de Vila Plana, que forma part de l’antic comtat de Berga i possiblement fou sufragània de Santa Maria de Borredà.

Dins els límits de l’antic bisbat d’Urgell, els seus orígens són molt desconeguts.

Les notícies documentals no són fins el segle XV, l'any 1417 i el 1446-52 on se l'esmenta en diferents deixes testamentàries. Malgrat tot és considera una construcció romànica dels segles XII- XIII.

Cal pensar que l’església devia pertànyer a les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll i passà al bisbat de Vic juntament amb la parroquial de Borredà l’any 1835.

La capella és a prop de la gran casa de Casamitjana. És una església molt reformada al llarg de la seva història.

La descripció tècnica ens diu : petita església romànica d'una sola nau més o menys rectangular i de mida no gaire grossa rematada amb l'absis orientat a llevant. La nau és coberta amb un arc de mig punt i l'absis semicircular amb volta de quart d'esfera, actualment refeta.

Tot i que l'estructura bàsica de l'edifici no presenta cap variació, hom pot observar diverses reformes en els murs, la més important de les quals és el seu sobre aixecament, tant a la nau com a l'absis.

Són també moderns la porta d'entrada, l'ull de bou de l'entrada i el campanar, tot al cantó de ponent. El portal original era al mur de migjorn, avui resta tapiat, una senzilla porta coberta amb un arc de mig punt adovellat.

L'aparell de l'església, fet de blocs de pedra regulars, resta mig tapat a sota l'argamassa. Els angles de l’edifici foren lligats amb unes pedres grosses a fi que la lligada de les parets fos més segura.

Davant del mur de ponent hi ha una paret de poca alçada, la ual antigament formava un clos que podia limitar el recinte del cementiri.

Tal com diu Catalunya Romànica, des de fa vint-i-vuit anys, l’edifici es troba abandonat, tot esperant la seva ruïna, com les coses d’abans però, resisteix el pas del temps,i continua aguantat fins...

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

CASTELL I ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE LA PIETAT D’ORCAU. ISONA I CONCA DELLÀ. PALLARS JUSSÀ. CATALUNYA

Des del poble d'Orcau surt un camí en direcció nord que porta fins a dalt del cim d'un turó amb vegetació arbustiva, on s’alcen tossudament les restes del Castell d’Orcau i de l’esglesiola de la Marededéu de la Pietat, curiosament malgrat la devastació extrema del indret, es conserven parts del vial d’accés amb restes d'empedrat.

El Miquel Bailac Bonales publicava una fotografia d’aquest castell de planta gairebé quadrada amb una bestorre a cada angle, de les quals se'n conserven tres, distingint-se en elles diverses espitlleres. Paraments fets amb carreus ben treballats i lligats amb morter de calç. Tancant tot el conjunt, es poden veure pels costats nord i est restes d'una muralla amb vàries bestorres; per les vessants restants, la morfologia del terreny, molt escarpada, permetia l'absència d'altres fortificacions. Presenta un nivell d'enderroc important per tot el cim i vessant més propers.

El castell és conformat per un doble recinte emmurallat: de l'exterior resten els fonaments, amb murs i torres circulars, mentre que l'interior, més ben conservat, era de planta quadrada i torres cilíndriques als angles. Els paraments que en resten revelen una construcció feta amb pedra petita i amb obertures d'espitllera

De l'antiga església romànica del castell, dedicada a la Mare de Déu de la Pietat, resten només l'absis únic i el mur de tramuntana, que retrata l’any 1920 Josep Salvany Blanch .

A partir de les restes conservades i de les fotografies anteriors a l'ensulsiada, molt especialment a la que feia l’any 1950 el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona 1930), i que ens envien des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, sabem que el temple era d'una nau, coberta amb volta de canó sobre arcs torals, i absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera.

L'ingrés era al mur sud. L’exterior de l'absis presenta decoració a base de dobles arcuacions cegues separades per lesenes A la conca de l'absis hi havia unes pintures murals, avui conservades fragmentàriament al Museu d'Art de Catalunya, que representen figures d'apòstols sobre un fons de bandes de colors amb evocacions d'una línea de terra a la part inferior. També hi havia motius vegetals i geomètrics a la finestra de l'absis.

Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA CAPELLA DEL SANTISSIM DE SANT ROMÀ DE LLORET ‘ COSTA BRAVA’. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Fèiem temps abans d’anar a dinar a ‘Can bolet’ el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés; trobàvem l’església tancada i em limitava a retratar l’exterior, del que crida especialment l’atenció l’excel•lent feina de l'arquitecte de família lloretenca Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 1876 – 1946). titulat l’any 1893.

La construcció de la capella nova del Santíssim Sagrament fou possible gràcies al donatiu de l’indiano" Narcís Gelats i Durall (1845-1929), banquer i negociant que s'estigué a La Habana, que volia així honorar el record de la seva esposa
Sobre la base gòtica, Bonaventura Conill i Montobbio va aplicar el nou corrent decoratiu modernista, i va aconseguir un conjunt espectacular amb reminiscències bizantines, musulmanes i renaixentistes.

Es canviaren els revestiments, la façana i la sagristia. Les obres de restauració, bàsicament decoració interior i la capella del Santíssim Sagrament, foren inaugurades el 1914. Durant les reformes de 1909-1916 l'atri de l'entrada, actualment desaparegut, també fou transformat. Era un cos avançat amb un petit atri sobresortint rematat per cúpules d'estil bizantí. Les façanes laterals externes del temple foren revestides amb altars adossats a la paret i altres elements ornamentals, a base de mosaics, trencadís i peces de ceràmica, maó i pedra. Bonaventura Conill potencià el treball artesanal de picapedrers, vitrallers, ceramistes i mosaïcistes.

D'entre les decoracions anteriors del 1936, cal destacar també les imatges i obres d’Enric Clarasó i Daudí, (Sant Feliu del Racó - Castellar del Vallès 1857 - Barcelona 1941) (Sant Sebastià, Sant Isidre , Verge de la Mercè, i Verge del Roser), Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1864 - 27 de febrer de 1934) (Puríssima Concepció, Sant Antoni, Sant Josep i Grup del Santíssim Sagrament), i Joan Llaverias i Labró (Vilanova i la Geltrú, 1865 - Lloret de Mar, 1938) (Retaule de la Mare de Déu del Carme).

Aquesta capella i les seves immediacions al voltant de l'església parroquial de Sant Romà, formen un conjunt modernista important que va ser destruït en bona part l'any 1936 (sobretot les façanes, l'entrada i les decoracions interiors) i restaurat posteriorment.

Lloret és ‘ territori Bonaventura Conill i Montobbio’ i caldria que això s’aprofités per potenciar un altre ‘turisme’.

Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL PI D’EN JOSEP MESTRE PLANAS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

Ens aturàvem davant la casa de número 28 del carrer del Pi a Sant Pere de Ribes a la comarca del Garraf, el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, el magnífic exemplar de pi blanc que neix al pati de la casa aixecada segon ens explicarien al ensems que l’església de Sant Pau i Sant Pere , pel Joanet ‘paleta’ , dona nom al carrer.

Retratava una majòlica en la que apareix el pi – sense crossa – i en la que del Josep Mestre Planas, actual propietari de la casa, explica amb dolces paraules la seva estimació al singular arbre del seu pati, al pobles on va nàixer, i al país on viu.

Teníem el goig de coincidir amb l’autor amb el que departíem una llarga estona, i que ens explicaria que ja l’any 1898 a l’escriptura del que aleshores només era un pati, consta expressament la presència del pi.

Ens convidava a veure el racó on s’arrela el pi, al costat d’un pou d’aigua , en el que s’adverteix clarament la seva presència.

De la ferida que provocava la ‘deformació’ de l’arbre ens explicava el Josep que s’havia produït en ocasió d’una nevada segon li referia son pare, i del seu personal record en els anys de la seva infantessa, l’espai entre la paret i el pi permetia que ell hi pogués passar.

Acostumo a ser crític amb la ‘qualitat’ de la feina dels documentalistes de la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA, que com en aquesta cas – també ho fan els meus amics de ‘pobles de Catalunya’ – obvien tota referència a la casa, i es limiten a retratar el pi en la llunyania en un comentari general al carrer.

Demanava a l’Arxiu de Sant Pere de Ribes, la data de naixement i traspàs, i el cognom matern del Joanet ‘ Paleta’ , sembla que conegut com Joan Vidal, i qualificat en algun lloc com a ‘constructor’ , i nom com a mestre d’obres.

Fem una crida en primer lloc als ribetans, que estenem però, a totes les bones persones de Catalunya, i d’arreu del món, perquè ens ajudin en aquesta tasca de recuperar la nostra memòria històrica a l’email coneixercataunya@gmail.com