dimecres, 10 de juliol del 2019

CAL PERÓ. SANT LLORENÇ SAVALL

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27959

No s’esforçaven gaire en la descripció tècnica ; casa de poble al carrer Ripoll 17-19, edifici entre mitgeres, amb dos pisos i la façana arrebossada. Portes i finestres tenen llindes, i a la d’entrada hi ha la inscripció '1781 / Josep Ventura Rifé' i una llançadora gravada.


L’ample ràfec de la teulada de l’engolfa mostra rajoles romboïdals entre l’embigat

Compartim allò del 'Bona Brevis', està clar però, que sobre aquesta casa se’n havien de dir força més coses, oi?.

Ens agradarà rebre’n noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

dimarts, 9 de juliol del 2019

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT ROC AL CARRER MAJOR DE SANT JULIÀ DE VILATORTA. L’OSONA. CATALUNYA

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942) retratava entre 1912 i 1928, per a l’Estudi de la Masia Catalana, Capella de Sant Roc al Carrer Major de Sant Julià de Vilatorta.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3194/rec/17

No en sabia trobar referencies ni al Mapa de Patrimoni : http://patrimonicultural.diba.cat/#


Tampoc a Patrimoni Gencat http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=23707

L’enciclopèdia Catalana ens diu en relació a l’Albereda; es troba pràcticament inclosa en el poble, és una gran casa del segle XVIII que ha reemplaçat el mas que hi havia al segle XII.

Té a prop una capella de Sant Roc, de la qual es diu que fou construïda amb motiu d’una de les pestes del còlera del segle XIX.


Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la capella de Sant Roc que retratava entre 1912 i 1928, l’ Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942)

Hi havia un temps en el que el sector econòmic més important era l’agricultura en el que es deia “ Gurb i Tona el millor de l’Osona, i per triar Sant Julià”, els vents econòmics bufen ara en altres direccions, i el decandiment es evident en totes i cadascuna de les poblacions esmentades.

dilluns, 8 de juliol del 2019

FONDA RIUS. SANT LLORENÇ SAVALL. EL VALLÈS OCCIDENTAL SOBIRÀ.

Havíem publicat un post de la Fonda Rius de Sant Llorenç Savall, a la zona sobirana de  comarca del Vallès Occidental.

La Covid.19,   és una sindemia  que es desenvolupa sota la iniquitat sanitària, causada per la pobresa , l'estrès,  i la violència estructural,  i en la que entre els seus perversos efectes,  hi ha el de la limitació dels moviments dels ciutadans, permesos per anar a  la feina i/o a comprar, i no òbviament – per als que ho han decidit – anar a dinar a llocs com la Fonda Rius.

Com altres establiments,  ofereixen menjar per emportar,  ara és l’hora en que els llorençans  han de fer costat als restauradors del poble, veurem si els veïns i residents estan a l’alçada d’aquest repte en el que aquests negocis es juguen el futur.

A Catalunya – masses vegades -  el “ foc amic “ provoca danys irreparables, majoritàriament en l’àmbit cultural,  feu memòria de les publicacions desaparegudes. 

Sant Llorenç Savall  NO ES POT PERMETRE  perdre més elements dinamitzadors de l’activitat econòmica. 


http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08223

El cos original de l'edifici consta de planta i dos pisos, que una llinda amb una creu data de 1770. A la seva dreta l'establiment s'amplia definint un bon tram del carrer amb un cos llarg de planta i pis amb balcons. Totes les finestres i altres obertures estan decorades amb pintures amb motius florals.



Des de fa anys és hostal i fonda d'anomenada; sembla que ja exercia aquesta funció a finals del XIX, però es féu el nom amb l'auge de l'estiueig a principis de segle XX.


La seva ubicació en una de les sortides del poble i vora la plaça major facilitarien el paper d'hostal.

https://www.facebook.com/151240355057916/photos/pcb.499421233573158/499420986906516/?type=3&theater
https://vallesos.cat/10/carpeta/

Amb l’esperança de retrobar-nos ben aviat. 




diumenge, 7 de juliol del 2019

CAPELLA DE L’ASSUMPCIÓ DE CAN AMAT. SANT ANDREU DE LLAVANERES. EL MARESME. CATALUNYA

Els tràmits administratius i jurídics que ha comportat el traspàs del Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ), absorbien bona part del meu temps, la intensa calor, l’atenció a la família, ...., feien que suspengués les meves sortides habituals, i em dedicada a fer recerca amb les dades i imatges de l’Estudi de la Masia Catalana:
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/capella/order/title

L’Antoni Gallardo i Garriga, (1889-1943) retratava per a l’estudi de la Masia Catalana l’any 1925 “ Capella de Can Amat vista des de l'interior de la casa”



http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8876
La masia del segle XVII té al davant un oratori dedicat a la veneració de l'Assumpció.

A la llinda d'entrada hi ha gravades dues dates: 1734, que correspon a la seva construcció, i 1790, que correspon a la consagració de l'altar.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels miliars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, episodi que els guanyadors batejaven com “guerra Civil’, i la Jerarquia nacionalcatòlica com CRUZADA  , es va cremar el retaule de l'oratori.

Els Amat van ésser propietaris de la casa i terres fins a la meitat del segle XVIII, quan van passar a mans de la Congregació de Santa Maria del Mar de Barcelona.

L'any 1870, Espiridió de Gibert i Mornau va comprar la propietat a la Comunitat.

https://ajllavaneres.cat/ARXIUS/ANY2012/POUM/05_Cataleg_bens.pdf Capella de Ca n'Amat CB_NU 11


Situada al davant de la façana principal de la masia de ca n'Amat, està dedicada a la mare de Déu de l'Assumpció i era la capella de la masia.
Oratori pertany a can amat, del segle XVII, construïda en 1734 .

En 1790 es consagra l'altar.

A la llinda de l'entrada hi ha gravades aquestes dues dates.

Em trasbalsava profundament l’acció infame del President del Parlament Balear , Gabriel Antonio Le Senne Presedo (Palma de Mallorca, 27 de junio de 1977) que  trencava una fotografia de l’Aurora Picornell, Catalina Flaquer Pascual i les filles  d’aquesta , Antònia Pascual Flaquer ,  Maria Pascual Flaquer  i  Belarmina González Rodríguez, afusellades pels feixistes en els dies foscos que seguien a l’alçament els militars feixistes encapçalats pel general Franco.

No podia més que preguntar-me; quina relació hi ha entre els crims i el  Gabriel Antonio Le Senne Presedo?

https://www.guimera.blog/tribuna/feixisme-atrofia-dels-sentiments/

Si existeixen els Goigs d'aquesta capella sou pregats de fer-nos-en arribar un exemplar a l'email castellardiari@gmail.com 

Que la Marededéu   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  llavanerencs , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dissabte, 6 de juliol del 2019

IN MEMORIAM. MAGATZEMS GENERALS DEL COMERÇ. BARCELONA.

Autor: MAURICIO GARRAN ROMAN, enginyer de Camins, Canals i Ports. Director del Port de Barcelona ( Valladolid, 19.IX.1827 – Valladolid, 1898 ). Ens agradaria rebre’n una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En aquest país és senzill trobar imatges de ‘persones poc recomanables’ , i esdevé una missió impossible, aconseguir-ne quan es tracta de persones de provada intel·ligència i dignitat.

http://geneaordonez.es/datos/getperson.php?personID=I118295&tree=MiArbol&fbclid=IwAR2r0qRKC3tyio3kW0PfRc5Iq4FXQg7Y6eoAFN1RAT88he_uxQdeh4jczNE

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1898/05/15/pagina-1/33407709/pdf.html?
search=Mauricio+Garran+Roman&fbclid=IwAR1mtGEVbxUC0vxDQNPSuLUkq_D205i_-Uft17ALEkpk-zlikkbKRDDYUiU

http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=1&id.districte=01&fbclid=IwAR2KMAu22Oy6YMiBgJVx9iFym2mwDTkoKN0R2lZ9pWyW0W3QJ-cqereweBU

Tot seguint esquemes similars als adoptats en altres edificis del nord d'Europa, dels quals els Docks de Londres són els més significatius, l'edifici s'estructura a partir de dos cossos edificats de planta soterrani, baixa i tres plantes pis, separats per un pas central; i a la vegada, cadascun d'aquests amb tres naus adossades i travessades per un passadís de comunicació i distribució de mercaderies, a cada una de les plantes. Aquestes naus es cobreixen amb cobertes a dos vessants seguint-ne la generatriu. Clou el conjunt, unint ambdós cossos, una peça rectangular i coberta amb terrat pla que s'obre al moll a través d'una gran porxada porticada que enclou el primer pis.

L'edifici va construir-se amb murs d'obra de fàbrica a cara vista (seguint la tradició anglesa) amb gruixos considerables, que ressegueixen el perímetre que conformen les diferents naus. D'aquesta manera s'aconseguia una millora de les condicions d'aïllament i protecció contra el robatori de les mercaderies que s'hi emmagatzemaven. A l'interior, per tal d'obtenir diafanitat a les plantes, es realitzà l'estructura a base de pòrtics d'acer laminat i reblonat que suporten voltes de maons a plec de llibre. En realitat es tracta d'una estructura dins d'una altra estructura que es connecten per tal de millorar-ne el travament. Totes aquestes solucions constructives eren avançades per a la seva època, per la qual cosa pot considerar-se avantguardista en el terreny de l'estructura i de l'energia, solucions motivades per les profundes transformacions en les operacions de càrrega, descàrrega i emmagatzematge de mercaderies, fruit de la substitució dels antics velers per vaixells a vapor de casc metàl·lic.

La coberta de les diferents naus, excepte el cos que conté la porxada, es feu mitjançant encavallades d'acer laminat que es recolzen directament sobre els murs perimetrals, tot alliberant l'estructura interna.

En l'actualitat, després de les reformes recentment realitzades, a ambdós cossos s'han obert un pati central d'il·luminació i comunicació per tal d'adaptar l'edifici als nous usos, sent el que correspon al Museu d'Història de Catalunya el més gran, i la intervenció realitzada en aquest cos ha permès conservar i entendre l'estructura original de l'edifici. En canvi, la intervenció realitzada en el cos de l'esquerra (seu de la Conselleria de Benestar Social) ha estat poc afortunada, ja que aquesta no permet en el seu interior transmetre la potència de l'estructura ni la seva qualitat arquitectònica com a espai.

Com a testimoni del tipus de construcció que es volia realitzar extrèiem aquest paràgraf de la memòria del projecte original indicant-nos com hauria de ser l'edifici, " sense ornaments superflus que representi clarament el seu objecte mercantil demostrant que la construcció ha estat presidida per la senzillesa i l'economia que són compatibles amb la solidesa, estabilitat i bones condicions".

https://www.espaisrecobrats.cat/magatzems-generals-del-comerc-museu-dhistoria-de-catalunya/

divendres, 5 de juliol del 2019

ESGLÉSIA DE SANT PERE D'ARANSÍS. GAVET DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Vives‎ Domingo publica un parell de fotografia de l'església de Sant Pere d'Aransís, que es troba aïllada a l'extrem sud del poble.



Patrimoni Gencat ens diu que l'edifici és d'una nau amb absis semicircular i dues capelles a cada costat de la nau, afegides posteriorment. Està coberta amb volta de canó. A l'exterior, l'única part original és la façana sud, on hi ha un fris continu d'arcuacions llombardes sota el ràfec, fetes de petits blocs, amb unes petites mènsules treballades que recorden les de la propera església de Santa Maria de Llimiana. Aquesta part pertany al corrent arquitectònic del romànic llombard.

Posteriorment s'obrí una porta a ponent i, sobre aquesta façana, es transformà l'espadanya en un campanar rectangular que ocupa tot el llarg del frontispici.

A l'interior hi ha dues piques baptismals de pedra, una de les quals té decoració en relleu de creus i grups de quatre estrelles de cinc puntes.
Consta en la relació d'esglésies parroquials de l'ardiaconat de Tremp, visitades l'any 1314 pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona.
En la visita pastoral de 1758, el visitador féu constar el bon estat de l'edifici i la situació de la sagristia, molt petita, darrere l'altar major. S'hi venera actualment una imatge de Sant Pere, d'art popular, amb tiara i bàcul d'orfebreria, al que se li atribueixen accions miraculoses.

Depèn de l'església parroquial de Talarn.

D’Aransis ens n’explicava força coses el mestre Enric Sànchez-Cid
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/07/aransis-al-terme-de-gavet-de-la-conca.html


dijous, 4 de juliol del 2019

IN MEMORIAM DE LA CASERNA MIILITAR DE VALLS. LA TARRAGONA SOBIRANA

Havia trobat una postal de l’Arxiu Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de mai de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) , Plaza del Cuartel. Es retolava en llengua castellana perquè com deia el ‘Rei Mentider ‘ "A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano”
https://www.elnacional.cat/es/efemerides/marc-pons-juan-carlos-i_153012_102.html


La postal és anterior a juliol de 1934, data en que s’enviava.

La imatge per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ s’assembla com un ou i una castanya, a la descripció de Patrimoni Gencat :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=2412

La tipologia del Quarter respon a les característiques comunes que aquest gènere de construccions van adoptar en el segle XVIII (cas, per exemple, de Reus i Barcelona): planta quadrada amb un pati central, planta baixa i pis, ocupat interiorment per una galeria que dóna al pati.

La planta baixa es destinava a la infanteria i el primer pis a la cavalleria. La teulada presenta lluernes en forma de balcó, iguals a les d'un sotabanc.

De l'edifici, bastit en pedra, quedaren sense construir els dos cossos laterals. L'actual edifici, molt modificat, presenta una façana de composició horitzontal formada per cos central, on es situa la porta d'entrada, dos cossos més elevats en els angles, i dos panys que unifiquen el conjunt.

La tipologia del Quarter respon a les característiques comunes que aquest gènere de construccions va adoptar en el segle XVIII (cas, per exemple, de Reus i Barcelona): planta quadrada amb un pati central planta baixa i pis, ocupa interiorment per una galeria que dóna al pati. La planta baixa es destinava a la infanteria i el primer pis a la cavalleria. La teulada presenta lluernes en forma de balcó, iguals a les d'un sotabanc. De l'edifici, bastit en pedra, quedaren sense construir els dos cossos laterals.

L'actual edifici, molt modificat, presenta una façana de composició horitzontal formada per cos central, on es situa la porta d'entrada, dos cossos, més elevats, en els angles, i dos panys que unifiquen el conjunt.

http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/valls/antic-quarter

El terreny del Quarter havia pertanyut al Priorat del Lledó.

Arran de la desfeta del 1714, els Ajuntaments de totes les poblacions on hi havia destacaments de tropes estaven obligats a allotjar-les.

El 2.9.1749 una Reial Ordre del Govern Central ordenà la construcció de casernes en les poblacions de certa importància, entre els quals es comptava Valls.

L'edifici va ser aixecat per la Vila i construït cap a mitjans del segle XVIII sota la direcció d'enginyers militars. En temps de Carles III, aproximadament del 1780 al 1790, van interrompre's les obres.

A partir del 1941 s'hi hostatjà l'Escola del Treball, i des de l'any 1945, la revista Cultura hi té la seva redacció.

Des de l'any 1955 adopta el nom de l'escriptor de Valls Narcís Oller Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930).

L'any 1957 l'edifici va ser adaptat com a Institut de Batxillerat.

El mes de setembre de l'any 2000 es comença a construir el nou Institut al barri del Fornàs de Valls, una vegada finalitzades les obres es trasllada el centre i l'edifici de la plaça del Quarter resta abandonat.

El curs escolar 2004-2005 s'hi va traslladar provisionalment l'escola Enxaneta, mentre es duien a terme els treballs de rehabilitació de l'edifici del convent del Carme, seu d'aquesta escola.

Finalment, el curs 2014-2015, torna definitivament a la seva seu, al rehabilitat Convent del Carme.

Podria tractar-se d’un altre edifici?.