dissabte, 16 de febrer de 2008

Pels camins de l''aigua. El darrer tram de la riera de Talamanca.





El dissabte 16 de febrer de 2.008, teníem un objectiu bonic: fer el recorregut des del Molí del Menut, fins a Sant Esteve de Vila Rasa, el tram darrer de la riera de Talamanca. En el meu desplaçament fins a Sabadell per a recollir als companys de sortida : Josep Simó Deu, Joan Moliner i Manau, Tomàs Irigaray i López i l’Antoni Uriz, he estat testimoni d’un fet que per la seva transcendència social, he posat en coneixement de l’Ajuntament de Sabadell, i li ha estat assignat el número de tràmit 950077 :

Aquest mati a l'alçada del Polígon Industrial que hi ha a la carretera de Sabadell a Castellar, al voltant de les 8,00, he advertit un vehicle de color clar, possiblement platejat, que estava aturat al voral esquerra en direcció Castellar, amb els llums apagats i envaint un considerable espai de la carretera.

He comentat el fet al meus companys de sortida a la Plaça Granados, pensant-me que es tractava d'un vehicle avariat. La meva sorpresa ja estat majúscula quan tots m'han explicat que aquesta és la tàctica que fan servir el cotxes radar.

Certament no puc creure, que un policia, amb o sense cotxe, faci una infracció, i/o posi en risc la vida dels conductors, però per tal de sortir de dubtes, els trasllado l’avís.

Desitjo en cas afirmatiu personar-me com acusació particular contra l'agent, i demano per tant que se'm tingui informat.

El text d'aquest avis s’incorporarà al relat de la sortida, i des dels mitjans que tinguin a bé publicar-lo demano :

1.Si alguna persona a vist també aquest vehicle sospitós, que m’adreci un e.mail
amora@moianes.net

2. Si algú rep una sanció de tràfic en l'horari esmentat, sou pregats d’incorporar aquest escrit al recurs, i de donar-ne compte als Mossos d’Esquadra i/o directament als Jutjats.

Per endavant gràcies.

De la resposta en tindreu coneixement pels canals habituals.

La logística de la sortida demanava dos vehicles; n’havíem de deixar un prop de Sant Esteve de Vila-Rasa, per tornar fins a Talamanca amb l’altre, i des d’allà donar inici a la sortida; una mica d’informació en relació a aquest curs d’aigua no estarà de mes , oi ?

La Riera de Talamanca neix als voltants del Montcau . L’origen el trobem en els torrents de la Vall i de la Font del Jueu. conflueix a Sant Esteve de Vila-Rasa amb la riera de Mura per anar a desembocar al Llobregat, prop dels Tres Salts.

En el seu recorregut alt trobem esmentades les rescloses següents : de la Vall, de les Solanes i de les Refardes, en el tram proper a la població son notables les restes de la Sínia de Can Valls, la resclosa de la Gobiana, i la Sínia i resclosa del molí Menut; des d’aquell punt i fins a Sant Esteve de Vila-Rasa [ topònim que habitualment s’interpreta com terra baixa, plana ], segons els mapes discorre per paratges on no trobem ja cap evidència de presència humana.

Aquesta doncs, era la nostra fita : documentar un espai desconegut encara. Havíem demanat informació a les pàgines oficials del Bages : turisme@ccbages.org i la de les Valls del Montcau
vallsdelmontcau@diba.es , cap de les dues ens va tornar resposta; i més enllà de la cortesia que pensàvem rebre, interpretaven el silenci com la inexistència d’informació al respecte per part d’ambdós Organismes Oficials.

Sota la boira que s’aniria aixecant durant el mati, creuàvem els carrers empedrats de Talamanca; la baixada de la Font Negundo, la Plaça del cementiri i l’església, i la part posterior del Castell, precedien el llarg descens fins al llit de la riera, en el que tindríem ocasió de contemplar algunes cabanes de pedra seca, refetes de no feia gaire temps.

La parada al molí del Menut era obligada, tota vegada que alguns dels companys, no l’havien vist mai; seguiríem des d’aquell punt pel llit de la riera. Les parets de pedra, altes en algun punt, palesaven clarament la força de l’aigua en altres moments per aquestes contrades; ens aturaríem per recollir imatges del que semblàvem restes d’una resclosa; el bosc a dreta i esquerra en els primers quilometres, li dona al recorregut una bellesa salvatge. Esmorzàvem superats llargament els dos terços del camí, ho fèiem en un rocam magnífic, acaronats per un sol, al que únicament el Joan Moliner i Manau, posava alguna pega.

El tram des de l’alçada de Santa Magdalena fins al pont de la carretera, va patir les conseqüències de l’incendi paorós que va assolar la contrada, als que caminem se’ns presenta com un desert no exempt però de bellesa; els marges de pedra son visibles en la seva totalitat, des de la vora de la riera, fins al punt més elevat. En algun moment podem albirar fins a deu cases de vinya, quadrades, rodones, altes, baixes, amb corral,.....

Superat el pont, el paisatge recupera els tons verdosos, que ens acompanyaran ja, fins a l’envistes de Sant Esteve de Vila-Rasa. Recollíem en relació a aquesta ermita la següent informació :

El primer document que parla de l'església és del 1017 i l'ubica al costat del riu Telario, que és l'actual riera de Talamanca o de Sant Esteve. Al 1030 l'església se'ns cita com a Sant Esteve de Vilarasa i al 1282 com a sufragània de la parroquial de Talamanca. La seva funció passà a ser des d'aleshores la de sufragània de l'Església parroquial de Talamanca i en tenim constància en altres documents com el del 1685. Al 1636, data que apareix al portal, l'església fou profundament remodelada. La capella fou víctima de la gran estultícia que visqué aquest país en ocasió de la Guerra Civil de 1936; foren robades les campanes i la imatge del sant destruïda. Darrerament, a l'any 1994, es retirà tota la vegetació que cobria la façana i es feren reconstruccions puntuals. Actualment l'edifici no té culte habitual.

Situada al darrera de la masia des de la perspectiva del camí, l’església de Sant Esteve amb el doble campanar d’espadanya accessible per una escala exterior ens crida l’atenció, no advertim cap absis en la part posterior , i si uns grans contraforts en les seves parets laterals; davant la porta dins d’un espai voltat per una paret de pedra, trobem el petit cementiri. L’indret transmet alhora gravetat i serenor.

Les màquines de retratar faran el darrer servei del mati.

En la tornada primer fins al vehicle que deixàvem a Talamanca i desprès fins a Sabadell, tots tenim molt presents els paisatges ara feréstecs de l’inici del mati, ara desèrtics al punt del migdia, per concloure amb l’excepcional contemplació de Sant Esteve de Vila-Rasa, en el punt just on conflueixen la riera dels Nespres que recull les aigües de la vessant sud del Montcau, i la riera de Talamanca que transporta fins aquí, les aigües de la vessant Nord.

Tothom està d’acord en que se’ns aixeca feina, ens queda pendent encara, el darrer tram fins al Riu Llobregat.

Aquest país nostre, Catalunya, està ple de racons d’extrema bellesa !.

© Antonio Mora Vergés