No calen especials raons per arribar-se fins a Cambrils; almenys això pensem jo i la meva esposa ,que trobem en aquesta població malgrat la massificació i la pèrdua d’alguns dels seus elements característics, molts i molts encants.
El millor lloc, “ la milla d'or “, davant del Port, entre el Parc del Pescador i l'inici de la platja, està curull de gent, més amunt i més avall, únicament algunes persones; per arreu la sensació quasi física d’una extrema solitud, que esdevé agònica en els edificis en construcció davant la Torre de la Donzella, prop del barranc de Mas Pujol.
Dinem al "Pòsit" , com sempre esplèndidament; en la nostra conversa, ja habitual amb els responsables d’aquesta magnifica instal·lació d’hostaleria, captem un cert pessimisme en l’àmbit estrictament econòmic. És urgent que desprès de les eleccions, guany qui guany, comenci a fer politiques que facin retornar l’entusiasme i l’esperança.
En el nostre passeig, - llarg val a dir-ho - , sentim moltes i variades opinions en relació a les "ofertes electorals"; en general tothom troba inadequat el model “afilada llengua viperina" , que practiquen els candidats espanyols. Està clar que únicament compartim amb aquesta gent un espaí físic; llevat d’això Catalunya i Espanya, son dos mons diferents. En tot cas però, encara que sigui a contracor ens cal participar en aquests comicis; som de fet per uns i per altres l’ase de tots els cops.
Faig - sota l’influencia del bon Feliu Añaños i Masllovet - fotografies d’uns arbres criats de forma que donen tota la impressió d’estar vençuts pel vent; dissortadament aquests i la extensa munió de representants del món vegetal, patiran de forma real - com nosaltres - dins d’un període molt breu, si el bon Déu no hi posa remei, en forma de pluges abundoses.
En la tornada, una vegada més m’encanto davant l’estàtua del petit pescador que amb un cistell a la cintura, fa servir l’altra ma com altaveu, xiques lo peig, porto molleres, galeres, llagostins, popets, sardines, tot fresc !!!!!, tot d’avui !!!!!. Recordo no únicament haver sentit aquest anunci, sinó haver-lo fet en més d’una ocasió. Avui només tenim la tècnica, hem perdut en aquest llarg camí tantes i tantes coses !
Tant a l’anada com a la tornada, puc comprovar que més enllà dels telenotícies, el país "real", no veu cap canvi, inversió i/o millora.
Pobra Catalunya !
Antonio Mora Vergés
El millor lloc, “ la milla d'or “, davant del Port, entre el Parc del Pescador i l'inici de la platja, està curull de gent, més amunt i més avall, únicament algunes persones; per arreu la sensació quasi física d’una extrema solitud, que esdevé agònica en els edificis en construcció davant la Torre de la Donzella, prop del barranc de Mas Pujol.
Dinem al "Pòsit" , com sempre esplèndidament; en la nostra conversa, ja habitual amb els responsables d’aquesta magnifica instal·lació d’hostaleria, captem un cert pessimisme en l’àmbit estrictament econòmic. És urgent que desprès de les eleccions, guany qui guany, comenci a fer politiques que facin retornar l’entusiasme i l’esperança.
En el nostre passeig, - llarg val a dir-ho - , sentim moltes i variades opinions en relació a les "ofertes electorals"; en general tothom troba inadequat el model “afilada llengua viperina" , que practiquen els candidats espanyols. Està clar que únicament compartim amb aquesta gent un espaí físic; llevat d’això Catalunya i Espanya, son dos mons diferents. En tot cas però, encara que sigui a contracor ens cal participar en aquests comicis; som de fet per uns i per altres l’ase de tots els cops.
Faig - sota l’influencia del bon Feliu Añaños i Masllovet - fotografies d’uns arbres criats de forma que donen tota la impressió d’estar vençuts pel vent; dissortadament aquests i la extensa munió de representants del món vegetal, patiran de forma real - com nosaltres - dins d’un període molt breu, si el bon Déu no hi posa remei, en forma de pluges abundoses.
En la tornada, una vegada més m’encanto davant l’estàtua del petit pescador que amb un cistell a la cintura, fa servir l’altra ma com altaveu, xiques lo peig, porto molleres, galeres, llagostins, popets, sardines, tot fresc !!!!!, tot d’avui !!!!!. Recordo no únicament haver sentit aquest anunci, sinó haver-lo fet en més d’una ocasió. Avui només tenim la tècnica, hem perdut en aquest llarg camí tantes i tantes coses !
Tant a l’anada com a la tornada, puc comprovar que més enllà dels telenotícies, el país "real", no veu cap canvi, inversió i/o millora.
Pobra Catalunya !
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada