diumenge, 16 de març de 2008

La dolça obligació del Diumenge de Rams



Quan van saber que Jesús arribava a Jerusalem, van agafar palmes i sortiren a rebre’l cridant :

Hosanna ! Beneit el qui ve en nom del Senyor ! Jn 12,13

Un any més, aquest en companyia de la nostra neta Júlia, esperàvem la sortida del Temple Parroquial del nostre prevere Ramon , que procediria a la benedicció dels rams.

A la natura, l’hivern deixa pas a la primavera, aquesta a l’estiu , i passades les xardors de la canícula, s’inicia de nou el festival nudista de la vegetació, que esdevindrà aparença de mort en un nou hivern.

En la nostra religió – com en la resta de les conegudes – any rera any, es repeteixen també de forma cronològica, els fets que en el cas dels cristians, ens porten del naixement fins a la mort en creu de Jesús.

Un any més, ens empolainem, comprem palmes i palmons pels més menuts, i la resta ens proveïm de rams de llorer, o d’olivera, adornats en algun cas amb plantes arbustives silvestres com el romaní, que sumen el seu aroma intens, al de l’encens eclesiàstic i les essències de perfums i colònies, que tradicionalment s’associen a la sensació d’estar nets. Tots sabem que aquesta cerimònia – com en la vida mateixa – ens recorda l’extrema fragilitat de l’èxit ; a l’entrada triomfal del diumenge, i segueix la mort en Creu el dijous. Només però en el cas del bon Déu, el següent diumenge ens portarà la resurrecció i la vida eterna !

La metàfora del Diumenge de Rams, ens cal aplicar-la a la nostra vida quotidiana, i com Jesús, assumir quan ens exalcen, que aquesta situació fugissera no és sinó el preludi d’una terrible caiguda que únicament els esperits forts poden superar. I fins que en el cas dels humans, la intel·ligència s’acredita més evitant aquesta mena de situacions que provocant-les.

Agraïa amb el meu ram alçat, els molts bens rebuts de la gràcia celestial: la salut , la família, la feina, els amics, i entre moltes altres coses , la possibilitat de fer en el meu temps de lleure allò que m’agrada amb les persones amb que en trobo bé, i pregava al bon Déu que com jo, tothom pogués gaudir d’aquests dons meravellosos.

Un sentiment d’emoció dolça, ha sigut aquest any també, la resposta perceptible a nivell psicosomàtic.

© Antonio Mora Vergés