diumenge, 23 de març de 2008

La Joia de Talamanca.





Rebia un e.mail amb aquest enigmàtic títol, me l’adreçaven en la meva condició de sherpa de l’Alt Vallès ; en realitat Gran sherpa , segons el text, i juntament amb tants afalacs venien unes dades de G.P.S amb les que trobaríem [ en plural ] la que podria denominar-se Sagrada Família o Capella Sixtina de les barraques de vinya [ malgrat ser un a edificació molt nombrosa arreu de Catalunya, no en trobareu cap referència a la Gran Enciclopèdia de Barcelona; si lògicament de les barraques valencianes, com és del tot lògic en un obra que més enllà del nom, explica molt poca cosa de Catalunya, tot i reivindicar la metròpolis barcelonina, com melic del món ]. No se’m escapava el fet obvi d’haver estat seleccionat també o principalment per la meva qualitat d’editor de http://coneixercatalunya.blogspot.com/ ; una pagina web molt visitada en la que amb l’ajut de moltes persones, intentem fer realitat el títol; donar pautes per conèixer Catalunya.

El Joan Escoda i Prats, Gran Camarleng de Mura, i un valuós suport tècnic en qüestions de G.P.S., disseny de rutes i localització d’indrets; em confirmava que també ell, havia rebut un e.mail, en el que en la seva condició de Gran Sherpa de les Valls del Montcau, li donaven la mateixa informació. El Joan Escoda i Prats, a banda del que fins aquí s’ha explicat, és també l’autor i mantenidor de la pàgina http://percaminsdelbages.blogspot.com/

El Feliu Añaños i Masllovet, el mític Caçador d’imatges, és també alhora el Director de la Galeria Fotogràfica de http://www.moianes.net/, on podreu gaudir del major nombre d’imatges d’un indret concret, de forma sistemàtica i gratuïta. La Galeria en aquests moments està reconeguda com el primer arxiu de lliure accés de caràcter privat dels Països catalans, i tenim coneixement que s’està treballant en aquest reconeixement a nivell mundial. Em confirmava també que li havien adreçat un e.mail.

No tenia cap dubte en que justament pesava més en la tria el fet que tinguéssim una presència important a la xarxa, que el fet – també cert, per altra banda - de ser uns bons coneixedors dels indrets esmentats.

Ens trobàvem doncs a Talamanca : El Joan Escoda i Prats, el Feliu Añaños i Masllovet, i l’Antonio Mora Vergés; travessàvem la població fins la port posterior de Castell, on iniciàvem el descens fins a la llit de la Riera de Talamanca, superàvem la Sínia coneguda per uns com del Molí Menut, i per altres del Camí Ral ; creuàvem el llit eixut de la riera per enfilar-nos fins La zona, que en el mapa del Centre Excursionista de Terrassa, anomenen com Soleis del Molí Menut , a mesura que anem ascendint constatem com a conseqüència dels incendis de l’any 2.003, que el paisatge que veiem a la nostra esquerra és d’una extrema desolació; arribem al punt indicat i al costat dret del camí trobem un pla boscós, extremadament brut i descuidat, com únicament és possible trobar-los a Catalunya, i ens hi endinsem a la recerca de la Joia de Talamanca.

No triguem gaire a trobar el nostre objectiu; una cabana de pedra seca, de forma rectangular, i d’unes mides més que generoses; ens crida l’atenció que disposa, d’unes petites obertures a la manera de finestres, d’un banc interior, d’un espai que podria haver fet funcions d’armari, i molt particularment que en l’ampit de la porta , gravat a la pedra hi diu : 6 juny , i a sota 1789; les pedres de la façana principal, ens parlen per les seves magnifiques proporcions d’un possible ús en el període pre-romànic.

No podem descartar tampoc, que en aquella zona, face to face , de l’actual Talamanca, en algun moment del passat, hi hagués un nucli habitat.

Tornem amb la certesa amics lector d’haver localitzat la Joia de Talamanca; i ens oferim per a portar-vos-hi si no us en sortiu en la vostra recerca.

“una bona anomenada és millor que un bon perfum “ Coh 7,1, aquest pensament el trobeu recollit en multitud de texts ,i està també en l’essència dels qui anomeno sherpas en els meus relats; no pertanyen certament al poble del Nepal que habita a les zones altes de l’Himàlaia, mundialment coneguts per llur participació en expedicions i estudis, i que son de fet els autèntics guardians del cim del món. El que els fa mereixedors d’aquesta qualificació és la suma dels seus coneixements del nostre país, i l’amor manifest que senten vers la nostra terra. De guies se’n troben per tot arreu, trobar un sherpa és una empresa quasi impossible. Entenc i valoro molt positivament, que sigui aquesta la accepció amb que el nostre desconegut ens designa en el seu e.mail.

Altrament confirmar-li que de la Joia de Talamanca, ben aviat en podreu trobar imatges a la Galeria Fotogràfica de http://www.moianes.net/, també a http://percaminsdelbages.blogspot.com/ ; http://coneixercatalunya.blogspot.com/ esperem que se’n facin ressò la resta de pàgines “amigues” i fins en algun mitjà de la premsa escrita.

I per descomptat felicitar-lo pel seu enginy que ens ha donat la ocasió i la possibilitat de tornar a Talamanca per a visitar aquesta esplèndida i singular barraca de pedra seca, que mereix amb escreix el títol de Joia de Talamanca.


© Antonio Mora Vergés