divendres, 14 de març de 2008

EL PAPIOL I EL SEU CASTELL DEL “DIABLE”











Ens trobàvem a les 8,00 al lloc acostumat l’Antoni Ibáñez Olivares, l’Antoni Uriz, el Santiago Moya, i l’Antonio Mora; en absència dels “primeres espases” de la fotografia del coneixercatalunya.blogspot.com, l’Antoni Uriz i l’Antonio Mora , intentarem suplir-los amb la millor voluntat.

La nostra destinació és visible des de molt lluny; del topònim Papiol en tenim almenys dues explicacions : El Manuel Bofarull i Terrades, defensa la seva procedència del llatí “puppia” que tradueix com turonet ample i arrodonit ; Josep Moran defensa contràriament que prové del vegetal o planta dita "papiola apuntada" o també "cascall cornut". Seria doncs un lloc amb gran abundància d'aquesta planta.

D’aquest turonet ample i arrodonit hi ha força informació :

El castell s’alça damunt del Llobregat sobre la roca i la població, al puig de 135 metres del municipi. La seva silueta es perfectament distingible des de l'autopista ’A-7. És una gran construcció massissa, quadrada i de sòlids rectangles. El castell es conserva en molt bon estat. Fins fa poc va ser habitat per la família propietària Les seves façanes són altes i llises i té finestres només als pisos alts.

El castell fou reconstruït l'any 1.448 després de que un violent terratrèmol que afectà a bona part de Catalunya el féu caure, encara que es va poder conservar bona part de la construcció romànica dels pisos baixos. D’aquell terratrèmol ve la llegenda que diu que el senyor del castell del Papiol va fer un pacte amb el diable per que li aixequés ràpidament un castell en el territori que el rei li havia atorgat. De fet, va ser convingut que els treballs es farien en set nits, però que ningú més no ho veuria. A la nit que feia set, un sastre, vassall del senyor del Papiol, va descobrir de matinada, i per casualitat, qui era el constructor del castell, el qual en veure’s sorprès va rebotir a terra, de ràbia, la pedra que duia al cap amunt i que era precisament la darrera. I renegant com un condemnat, es va fer fonedís, i se’n tornà de ben segur cap a l’infern...D’aquí ve que a causa d’aquella maledicció, cauen cada any set pedres del castell del Papiol. I no se sap pas d’on cauen...

Es conserven parcialment dues torres romàniques, una al nord rodona (1115), i una altra quadrada i més tardana (segle XIII). Es conserva també una sala amb aparell d’opus spicatum i volta de canó i un corredor cobert amb volta de falsa ferradura. Al costat hi ha un petita estança romànica coberta amb volta que en la restauració realitzada als anys setanta es va creure que podia haver estat una masmorra

Dominant l’espai estratègic centrat per Molins de Rei i Martorell, a banda i a banda del riu, el castell exigia el peatge del pas de les barques imprescindible per continuar el camí ral. Castell roquer, clavat a la roca viva, El Papiol protegia una molt important cruïlla de camins –l’un cap a Montserrat i l’interior, l’altre cap al Vallès per l’antiga Via Augusta. El primer document escrit referent a aquesta emblemàtica construcció és de l’any 1116, quan el comte de Barcelona cedeix el lloc a tres vassalls, en representació d’un ordre militar perquè el mantinguin actiu. L’any 1206 el rei Pere I en va fer donació a Raimon de Papiol, el primer baró.

El 26 de maig de 1448 un moviment sísmic va enfonsar el castell; molts dels castells de Catalunya s'han anar abandonant; uns com a conseqüència del terratrèmol,altres desprès de la invenció de la pólvora, de les successives guerres carlines i encara per l'acció fraticidia batejada com la guerra civil , el castell del Papiol però es va conservar admirablement amb l’esforç de les seves propietàries, les germanes Mora - Almirall, que el van heretar de la seva mare, filla del comerciant Joaquim Almirall- germà de Valentí Almirall i Llózer, el gran nacionalista republicà del segle XIX.

Pel castell han passat tots els exèrcits haguts i per haver. Aquestes pedres guarden memòria de la guerra dels Segadors, de la guerra de Successió a la corona espanyola, de la invasió napoleònica i la ferotge batalla de Molins de Rei, de la Primera Guerra Carlina.

Fa relativament poc es va trobar un munt d’armes llargues i cartutxeres d’aquella època, en un ample espai que havia estat tapiat. Ens expliquen que aquestes armes es troben molt bé conservades en una sala del Castell.

Retratem des de tots els angles el castell del Papiol; dol constatar també aquí la tradicional deixadesa quan al cablejat dels serveis públics.

© Antonio Mora Vergés