Amb l’església parroquial de Santa Maria, donàvem per acabat el sector anomenat de les Llosses.
Ens queda força feina per fer :
Palmerola: L'any 1956 passà del bisbat d'Urgell al de Vic.
Sant Julià de Moreta, és l'antiga parròquia de Sant Julià de Palmerola, es esmentada ja l'any 839. I el lloc de Cosp, prop de Sant Jaume de Frontanyà, l'any 905. El castell, es esmentat el 1227.
Viladonja: El municipi fou creat el 1830 i fins el 1860 es deia Sant Esteve de la Riba, a partir d'aquestes quatre parròquies: Santa Eulàlia de Viladonja, Sant Feliu d'Estiula, Sant Esteve de la Riba i Sant Llorenç de Corrubí . Totes quatre pertanyents al monestir de Ripoll. Viladonja és citada ja l'any 975 quan fou cedida a Ripoll i La Riba el 1067 pel mateix motiu. Estiula fou donada al monestir de Ripoll abans del 890 per Guifré el Pelós. Corrubí és esmentada des del 905 com a filial de Sant Jaume de Frontanyà.
Pel que fa a la comarca del Ripollès, seguirem en bona mesura les petjades mestres de : http://usuarios.lycos.es/llaguis/pobles/ripoll.htm
Una dada que hauria de preocupar i molt als nostres politics, és la baixa densitat de població d’aquest terme :
Nombre d'habitants: 246 (a 1/01/2006)
Superfície Km²: 114
A Santa Maria s’hi pot accedir des de la carretera C-26 “ la via romànica “, aquí com quasi per arreu, no hi ha cap facilitat per recollir imatges, i no és infreqüent fer servir les parets d’aquests edificis per subjectar caixes i fils dels diferents “serveis públics” ; no farem sang d’això perquè tenim coll avall, que en aquest país nostre, ens falla el “paisanatge”, i no sortosament el paisatge, i el patrimoni històric i cultural – de moment - . Està clar que calen però canvis.
Algunes dades d’interès del lloc :
El poble de les Llosses, de població disseminada, és centrat per l'església parroquial de Santa Maria de les Llosses, al mig de la vall, en un petit serrat a la dreta de la carretera de Ripoll a Berga, que travessa el terme.
Esmentada des del 912 com a propietat del monestir de Ripoll, l'església actual és un edifici romànic del segle XII, compost d'una nau amb volta un xic apuntada i acabada amb un absis ornat amb una corniseta d'arcuacions cegues i tres finestrals; té el portal a la banda de migdia.
Al segle XVI es construí una petita golfa sobre la volta per evitar humitats, i a migdia, a la ratlla del mur de ponent, un campanar un poc matusser, amb dues finestres a cadascuna de les cares del pis superior.
La sagristia fou construïda el 1854.
El dia de Sant Josep del 1919 s'incendià fortuïtament el retaule barroc, i en dirigí la restauració mossèn Josep Gudiol, que netejà l'interior de l'església d'arrebossats i afegitons; la conca de l'absis fou decorada amb pintures de Llucià Costa.
Al costat del temple, en un nivell un xic més baix, es troba el cementeri.
Insistim una vegada més que el turisme “ cultural” associant sovint a l’anomena`t turisme rural, necessita un mínim de hardware “ de material” :
Informació sobre els llocs a visitar.
Dades històriques i tècniques.
Accés a l’interior dels edificis.
I, si fos possible l’explicació d’un guia local.
Tot plegat, una mínima inversió que permetria consolidar els llocs de treball, en la restauració i la Hosteleria.
A qui correspongui.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada