Havia visitat l’església de Sant Genís en companyia del Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès , 6 de maig de 2019 ) , i o bé no feia la publicació en el seu moment, o bé el Sr, Google me l’ha “ traspaperat “. Recordo que els propietaris ens deixaven la clau, que com quasi totes les d’aquella època gira en sentit contrari a les claus “ modernes “.
Llegia; Església d’origen romànic reformada en la seva pràctica totalitat durant l’època moderna, de manera que de l’obra originària tan sols en queda part de les façanes i l’antic portal, avui tapiat. Es troba emplaçada sobre un petit promontori amb bones vistes al sud, a uns 150 m de la gran masia anomenada Sant Genís, igual que l’església. És un temple de dimensions modestes, d’una sola nau orientada a l’est, amb una lleugera desviació cap al sud.
La façana principal presenta un portal senzill amb arc escarser, un òcul al seu damunt i és rematada per un campanar d’espadanya de dos ulls. La resta de façanes són pràcticament cegues, amb l’excepció d’una petita finestra rectangular que s’obre al mur de la capçalera i dues finestretes a la part alta de la façana de migdia. Aquesta part alta s’hauria fet recréixer en època moderna. El costat de migdia queda tancat per un petit clos que acull un minúscul cementiri, amb un cubicle obrat modernament amb maó que aixopluga un grup de quatre nínxols. Sota la teulada el ràfec està decorat amb una doble línia feta de maó.
De l’antic edifici romànic (del segle XII) se’n conserva el mur de la façana principal (molt transformat) i el de migdia, on hi trobem la porta originària tapiada i restes molt puntuals de l’antiga cornisa. El portal consisteix en un arc de mig punt adovellat cobert per un guardapols decorat amb botons de pedra. Tant l’arc com l’arquivolta arranquen de sengles impostes, situades una a cada costat. L’imposta dreta té gravada la data 1782 i les lletres RT, que potser indicarien la reparació o reforma de l’església. És probable que l’església primitiva tingués una nau coberta amb volta de canó i absis semicircular.
A l’interior la nau és coberta amb volta de canó i és capçada amb un absis que només queda marcat per dins. Les parets són completament emblanquinades i destaquen les motllures de la cornisa que segueix l’arrencada de la volta i els arc torals. Sobre l’entrada s’aixeca un cor al qual s’hi accedeix per una escala situada a un costat. A l’absis s’hi conserva una imatge de sant Genís que no deu ser gaire antiga, possiblement del segle XIX. Encara avui és venerada com a patró de Navàs.
A l’església parroquial de Navàs n’hi ha una reproducció que s'hi va col·locar el 2013.
https://parroquieszonallobregat.blogspot.com/2014/08/aplec-de-feligresos-de-navas-lermita-de.html
https://parroquieszonallobregat.blogspot.com/2016/09/tradicional-aplec-de-navassencs-sant.html
El terme del municipi de Navars/Navàs, és el segon més gran en extensió de la comarca del Bages. Els seus 80,6 km² s'estenen de riu a riu per l'ample interfluvi Llobregat - Cardener, al sector nord de la comarca, en contacte amb el Berguedà.
La riquesa Patrimonial que conté acredita la seva importància a l’època en que l’agricultura era el motor econòmic de la zona i àdhuc del país, l’adveniment de la manufactura i la creació de les colònies tèxtils, marquen alhora el creixement demogràfic i la progressiva pèrdua del Patrimoni històric.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-genis-de-massadella-navas
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/sant-genis-de-masadella
https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/goigs-de-sant-genis-0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada