dilluns, 23 de juliol de 2012

LA CASANOVA DE CLARÀ AL SOLSONÈS

La Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur, i l’Antonio Mora Vergés, anàvem pel terme de Castellar de la Ribera que té una extensió de 60 quilometres quadrats i una població de dret de 170 persones.

Ens sorprenia la dita Casanova de Clarà, de planta quadrada amb contraforts a les parets sud i oest.



En la recerca de dades trobàvem que fou construïda per encàrrec dels priors de la confraria dels Colls de Sant Llorenç de Morunys, beneficiaria de les rendes de Clarà, com recull el Dr. Riu en el llibre “L’Altar dels Colls”. Al segle XIV, el 1343, es constituí la Confraria de la Mare de Déu dels Colls, de caràcter laic, amb la finalitat d'ajudar les famílies en els moments difícils (malalties, casaments, defuncions, sufragis), de la qual eren confrares tots els habitants de Sant Llorenç i els pobles veïns, regida per quatre priors o administradors que es renovaven cada dos anys per meitats. Els Cardona li donaren una gran protecció, mostra de l’ interès que tenien pel creixement i l'enfortiment de la vila, i la dotaren amb les rendes de Clarà, Peracamps i els Torrents.

Aquesta confraria construí diverses cases dins dels seus dominis - aquesta es començà a construir el 1558 - i totes elles segueixen la mateixa estructura arquitectònica caracteritzada per la planta quadrada, la teulada a quatre vessants i diferents elements de defensa que la converteixen en una casa militarment forta. La reiteració pel que fa a tipologia dels edificis, s’explica com a conseqüència del fenomen del bandolerisme molt estès a tot Catalunya a finals del segle XVI.

Toponímicament el nom es deu a que quan es construí devia ser la més nova de totes les de l’entorn (és posterior a Pinyana, el Pla i Sant Andreu de Clarà).

Fou el centre de la Batllia, i exercí com a presó del Castell de Clarà - que estava ja en procés de ruïna - , i quines pedres foren aprofitades per aixecar aquest edifici.

De la descripció tècnica llegíem :





- Consta de planta baixa més dues plantes superiors i una habitació inferior que havia estat l’antiga presó.

- Exteriorment no s’observen fases de construcció, exceptuant algunes finestres reformades, i les úniques variacions que ha sofert aquesta masia des de la seva construcció són a l’interior.

- Materials de construcció: pedra, tàpia, totxo vell, calç i ciment.

- L’entrada principal és a la façana est i es tracta d’una porta amb arc de mig punt emmarcat per grans dovelles.

Passada aquesta porta s’observa una estança amb el sostre fet amb volta i una gran escala de pedra que dóna accés al primer pis.

- Les finestres són totes rectangulars i la majoria tenen motllures . Destaca la filera de petites finestres que hi ha just a sota la teulada i que segueix tot el perímetre de la casa.

- La teulada és a quatre vessants i coberta amb teula àrab. Als extrems que s’assenten sobre les parets hi ha quatre fileres una al damunt de l’altre combinant teula i totxo vell.

- Aquesta masia destaca per una sèrie d’elements arquitectònics: 1 fornícula just a sobre la porta d’entrada, una gran finestra sobre la fornícula amb grans motllures d’estil renaixentista, 2 escupidors de pedra, 1 pou adossat a la paret nord, 1 merlet a la façana principal , 1 forn de pa a dins la casa.

Ens explicaven que s’havien practicat en aquest edifici ‘ els mals usos’ associats al model feudal; tant per la naturalesa dels qui exercien el domini ‘la Confraria de la Mare de Déu dels Colls’, com per l’època; s’iniciava l’edat Moderna, pensem que l’explicació no té solidesa.