dimarts, 9 d’abril de 2013

EL CAMPANAR DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT LLORENÇ. SANT FELIU DE LLOBREGAT. CATALUNYA

Quan feia l’article sobre l’església de Sant Llorenç a Sant Feliu de Llobregat, demanava dues coses :

L’advocació més previsible hagués estat Sant Feliu; ens agradarà rebre l’explicació – que alguna en deu haver – perquè ho sigui Sant Llorenç, així com alguna imatge anterior al genocidi contra Catalunya a l’email coneixercatalunya@gmail.com

De la primera n’espero una resposta del Bisbat.



De la segona, rebia unes imatges del començament dels anys 1920, que palesen clarament – si més no – un error de redacció, ja que a la fitxa tècnica quan parla de la reconstrucció desprès del genocidi contra Catalunya 1936-39, diu :

El campanar va ser l'únic element que es va conservar del conjunt original de l'església, i es va integrar a la nova construcció feta de blocs formats amb ciment i sorra del Llobregat.

I sabem que l’ampliació de la Plaça de la Vila es produïa l’any 1929, quan Sant Feliu obtenia el títol de ciutat, i s’inaugurava la Casa del Comú ; ‘cosa que va comportar l'ampliació de la plaça per tal que la presència de l'edifici fos més evident i sumptuosa’.



Per les imatges que rebíem de l’Arxiu Gavin, podem corregir la data en que s’aixecava el campanar , que no serà ‘a principis del segle XX’ , sinó possiblement com una més de les obres 'ad pompam et ostentaionem', que s’executaven a darreries del primer feixisme, o Dictadura de Miguel Primo de Rivera (Jerez de la Frontera, Cadis, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930); aquest cronològicament fora el moment en que en el costat esquerre de la façana s'aixeca aquest campanar, que té cinc pisos i és de planta quadrada a la base i poligonal als dos pisos superiors.



Agraïm la tramesa d’imatges, i la ràpida resposta al Josep Sansalvador , de l’Arxiu Gavin, del Monestir de les Avellanes, a la Comarca de la Noguera, a la Província de Lleida.

Rebia un e.mail del Sergi Pagès en el que m’explicava que la seva estimada àvia, Isabel Lisbona, filla d’immigrants aragonesos arribats a Cornellà a principis de segle XX, ens va explicar que treballava despatxant benzina a la carretera Laureà Miró, a Sant Feliu de Llobregat (encara recordo de petit el lloc), prop de la plaça de la vila. Un dia de 1936 arribà un camió de la CNT. Baixaren homes amb fusells a la mà, una vintena, exigint benzina per a cremar l’església. Ella tement per la seva vida, els hi va lliurar. Ompliren cubells i cremaren el temple.


Com podeu veure a la fotografia extreta del ‘Martiri dels Temples’, ben poca cosa en quedà.

Respecte a la qüestió del perquè Sant Feliu té com a patró a Sant Llorenç, m’explicaren fa temps de que en una severa sequera, veien que no s’obtenien resultats plujosos resant a Sant Feliu, hom suplicà a Sant Llorenç, obtenint acte seguit l’aigua caiguda del cel.

Del Bisbat no en tenim – encara – noticies, mantenim però, la nostra confiança en el Senyor.