dimarts, 30 d’abril de 2013

ERMITA DE SANT NICOLAU I SANT PONÇ DE SANT CELONI

L’Antoni Calvo Uribe, s’arribava fins a Sant Celoni, Capital de la comarca ‘natural’ – que no administrativa del Montseny jussà – on retratava aquesta l’esglesiola que rodejada avui quasi fins a l’asfixia per edificis de vivendes, s’aixecava extramurs de la vila, on hi havia un l'hospital de malalts pobres o leprosos, que es coneixia com de Sant Nicolau de Sant Celoni; disposava per al culte dels malats d’una petita església romànica que des del segle XIX es coneix amb el nom de Sant Ponç.







Ens agradarà tenir noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com d’aquest canvi en l’advocació del titular.

Sant Celoni tenia una població de dret l’any 1787 de 1778 persones, que augmentaran fins 3171 l’any 1857, com a conseqüència dels treballs del ferrocarril que s’inaugurava formalment l’any 1860; el primer feixisme – la Dictadura de Primo de Rivera - farà superar els 4.000 habitants; i desprès del genocidi contra Catalunya 1936-39, la Dictadura Franquista primer, i la ‘Democraciola’ desprès faran créixer la població fins als 17.076 habitants al tancar l’any 2012.

La descripció tècnica ens diu : Edifici religiós, de paredat a l'exterior. Té un absis circular, en el centre hi ha una finestra espitllera amb arc de mig punt. En la paret sud hi ha dues finestres amb arc de mig punt semblants a les de l'absis i una porta senzilla igual a la de l'entrada, de mig punt, esbiaixada a la dreta i una espitllera al centre. Corona la façana una espadanya senzilla amb una obertura. L'interior és d'una sola nau sense trams. Hi ha un altar de pedra, modern. Sobre una lleixa hi ha la imatge de Sant Ponç.

L'any 1840 es va fer una restauració , i l’any 1952 l'absis que estava esquerdat es restaurava de nou.