divendres, 24 de gener de 2014

CASTELL DE SANT JOAN DE LLORET ‘COSTA BRAVA’. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Tenen a Lloret dos ‘Castells’, i curiosament el que té més història, és el que està en pitjors condicions, llegia en relació al conegut com de Sant Joan :

Al inici del segle XIX el castell estava en runes, quedant en peu només la torre. El castell fou confiscat per l'Estat l’any 1855, arran de les lleis desamortitzadores, passant a mans del ministeri de Finances.

Durant la guerra contra Anglaterra que va fer cèlebre la batalla de Trafalgar, un vaixell anglès que volia reposar aigua a la platja de Fenals va voler dispersar a la gent que s'havia agrupat entorn el castell per tal d'observar la maniobra i va disparar diversos trets, un dels quals va partir longitudinalment la torre en dos.


Trobava una fotografia dels anys 1920 a l’Arxiu de fotografies antigues de l’Ajuntament, on es veu encara, la meitat de la torre.


La segona meitat va caure degut a un llamp l’any 1923, en els dies foscos del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ), que no tenia cap interès en Catalunya , la seva gent i la seva història.

Des d'aquell moment, la fortalesa de Lloret només va ser una petita referència.

L'estiu de 1964, ja dins del segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco )una excavadora, pertanyent a una urbanització veïna del Castell, sense previ avís ni permís de cap mena, obrí un vial que partí el castell en dos, destruint la base de la torre de l'homenatge, això impossibilità posteriorment la total recuperació i dificultà en gran manera la restauració. El fet fou denunciat per l'Associació Espanyola d'Amics dels Castells, la qual inicià les gestions per tal de salvar les restes del Castell.

Quan es va celebrar el mil•lenni de la primera aparició del nom de Lloret en un document, am l'eufòria general per recuperar la història hi va haver un primer intent de salvar i dignificar les restes del castell. Parlem dels anys 1965-68, i després de 1983-84, una vegada que l'Ajuntament va aconseguir que l'Estat cedís al municipi els terrenys on estava situada la fortalesa, començant, per tant, a consolidar muralles i pedres.

Les excavacions dutes a terme, per Armand de Fluvià entre 1965-68, van posar al descobert les restes del castell, la qual cosa va permetre que l'aparellador Ricar Canals, l'any 1968, en realitzés un plànol, permetent esbrinar que la torre mestre era en un dels angles del recinte fortificat, el de migjorn. La torre tenia un diàmetre interior de 5,40 metres, i el gruix de les parets era de 135 cm. A part d'esbrinar les dades originàries de la torre de l'homenatge, aquestes excavacions també van permetre saber que el recinte o clos de muralles tenia una planta rectangular, i el mur de tramuntana feia uns 27 metres de llarg, semblantment als altres dos, que confluïen al costat de la torre. Altres moments destacats van ser la reconstrucció de la torre de l'homenatge (1989-90)i la campanya d'excavacions arqueològiques dels anys 2000-2001, amb la musealització corresponent.


El castell de Sant Joan es troba ubicat en el turó que separa Lloret de Fenals, en un penya-segat. Hi ha un camí que surt del Passeig Manuel i Bernat i que transcórrer arran de mar fins arribar al castell. No té cap tipus de pèrdua. Aquest és el recorregut a peu. Paral•lelament també es pot sortir amb cotxe des de la plaça de la Riera; agafar el carrer Francesc Campedrà tot recte, i posteriorment el carrer Marià Fortuny, el qual ens acaba portant al castell.
A finals del segle passat, aproximadament entre 1989-90, en el castell es van dur a terme un cúmul d'obres de gran repercussió que tenien com a objectiu restaurar part de la imatge primigènia que havia tingut el castell. En el context d'aquestes obres es va procedir a la reconstrucció de la torre mestre, rodona, i al realçament del mur perimetral.
L'any 2000 es van iniciar excavacions arqueològiques, centrades al pati d'armes, als voltants de la torre i a tres cambres de l'ala oest. Es van descobrir els fonaments de la torre mestres original i diverses sitges medievals, i s'ha evidenciat que tot la fortificació fou objecte de reformes generals entre els segles XV i XVI.

El castell de Sant Joan va tenir dues capelles, la capella de Sant Joan que es va mudar de lloc pel perill de ruïna que amenaçava el castell, i a començaments del segle XVIII, el castell constava d'una altra capella, aquesta dedicada a Santa Llúcia, en la que s’hi venerava la Mare de Déu del Castell.