dimarts, 14 de gener de 2014

L’ESGLÉSIA ORTODOXA DE SANT QUIRZE I SANTA JULITA DE LLORET ‘ COSTA BRAVA’ LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El fanatisme de la IGLESIA CATOLICA REFORMADA DE ESPAÑA que l 'any 1937, portava als bisbes espanyols amb l’excepció del cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , ha signar la denominada Pastoral de la Cruzada , que pretenia donar ‘autoritat moral’ als revoltats feixistes contra el legítim Govern de la II República, que ‘santificava’ les represàlies contra el vençuts, i que passejava sota pal•li com un semidéu al sàtrapa, allunyaven als russos que venien fins aquestes terres a la recerca de la tranquil•litat i la pau.

El Diari de Girona recollia en data 28.06.2012 que a l’esglesiola de Sant Quirze i Santa Julita de Lloret ‘ Costa Brava’, La Selva, Girona, Catalunya els cultes que s’hi duen a terme son els de la comunitat Ortodoxa Russa.

L’esglesiola està situada a 200 metres al nord del cementiri de Lloret. És un edifici aïllat, encara que la desbordant urbanització a Lloret ja hi està arribant a prop, de planta rectangular, format per dos parts diferenciades i amb coberta de doble vessant a laterals. La façana comença amb un sòcol d'un metre d'arrebossat imitant grans blocs que culmina amb una filera de rajola pintada de blau. Té una porta, dues finestretes als costats i una finestra quadrangulars a sobre i un campanar d'espadanya a la part superior central. La porta és gran, d'uns 3 metres d'alçada, de pedra granítica, amb brancals de grans blocs escairats i llinda monolítica. A la part superior hi ha dos òculs el•líptics. Els ràfecs del cos més alt són de quatre fileres de rajola i teula i les de la part posterior de dues i una filera de rajola plana i teula.


Els esgrafiats de l’esglesiola de Sant Quirze i Santa Julita de Lloret ‘ Costa Brava’, formats per una decoració de gerres amb flors, estructures esglaonades, florons, garlandes i copons. s’atribueixen a l’Adrià Gual i Queralt (1872-1943), que els duia a terme l’any 1935.

Als anys 70 va patir diversos espolis i robatoris, concretament les imatges de talla barroques de l'interior.

Catalunya és una Nació ‘acollidora’.