dijous, 8 de maig de 2014

BALLS D’ALABANÇA AL SENYOR I ‘ LES GITANES DEL VALLÈS’.

El Joan Serra Saún m’enviava unes fotografies del dit Ball del Pastor, o de ‘ les Gitanetes’, dansa ritual-processional conservada al poble de Traiguera a la comarca del Baix Maestrat.



La ‘Colla’ està formada per un grup de dones agrupades en cantereres i llauradores i un home al mig fent la figura del pastor i que va dirigint la dansa.


A Vilafranca del Penedès, tenen un ‘Ball de Gitanes’ , que s’ha anomena en altres llocs ‘Ball de Cintes’

Ambdós, el de Traiguera i el de Vilafranca i similars tenen – malgrat les evidents diferencies – un origen comú, els anomenats ‘ Balls d’Alabança ‘ que sorgien del Salm 150;

1. Lloeu Déu al seu santuari,
lloeu-lo al baluard del firmament,
lloeu-lo per les seves gestes,
lloeu-lo per la seva grandesa.

2. Lloeu-lo al so dels corns,
lloeu-lo amb arpes i lires,
lloeu-lo amb tambors i dances,
lloeu-lo al so de flautes i corda.

3. Lloeu-lo amb címbals sonors,
lloeu-lo amb címbals triomfants.
Que lloï el Senyor tot el que respira.

Al Vallès, a les ribes de Llobregat, i als indrets on començava la manufactura i la industrialització, sorgiria un ball que es denominaria també ‘ de Gitanes’, o ‘ de les Gitanes’; la denominació comú, no amaga però, les substancials diferencies entre uns i altres; pel que fa a l’origen aquest no tindria cap connexió amb la religió – malgrat que en una època de domini social de l’església es balles únicament en dates concretes - ; no té la característica de ‘ ball parlat’, i naixia com un ‘ball de parelles’, característica que es manté avui encara , en moltes ocasions però, amb la presència majoritària de dones a les colles.


Narcís Cuyàs Parera (Vilafranca del Penedès, 1880-Barcelona, 1953), retratava l’any 1906 la colla de Montornès en un concurs a la Plaça de la Porxada de Granollers.


Detall d’una Ballada recent a Castellar del Vallès.