dijous, 15 de maig del 2014

SANT MARTI DE DOSQUERS. MAIÀ DE MONTCAL. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Identificava en la fotografia magnifica de la Mercè Mañach , l’església de Sant Marti de Dosquers , avui al terme de Maià de Montcal , a la comarca de la Garrortca, per la descripció de la porta d'accés al temple, ‘protegida per una cornisa semicircular i formada per arcs en degradació; la llinda i el timpà són llisos. Damunt hi ha una finestra amb arquivoltes i cornisa’.


El campanar antigament era d'espadanya i fou convertint en torre amb finestres d'arc de mig punt, possiblement per poder exercir alhora com torre de guàrdia i bada, fet que vindria a corroborar el fet que s'hi accedeix per una escala exterior.

El topònim clarament relacionada amb la forma ‘quer’ , ROCA i ROURE, ha de tenir caràcter descriptiu, ‘ dos roques’, i també “dues alzines” (segons Xavier Monsalvatje Iglésias (Olot,1881 - Girona, 1912) que ens agradarà confirmar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El bisbe de Girona, Josep de Taverner i d'Ardena - el seu cognom també l’hem trobat escrit com Taberner - (17 de maig de 1670, Barcelona - 16 de gener de 1726, Girona) l’any 1722 retirava el permís per celebrar dues misses diàries que només podem entendre com a conseqüència d’una baixa demografia, la contrada tenia 246 habitants l’any 1717, 253 l’any 1787, i assolirà el seu sostre històric l’any 1857 amb 926 habitants.

Dosquers agregat l’any 1969 a Maià de Montcal, en la Divisió Territorial de Catalunya (1936) fou inclòs en la comarca de l’Empordà sobirà , però el 1937 en fou segregat i inclòs a la Garrotxa.

Ens arribava aquesta advocació de la veïna França que ens enviava soldats per ajudar-nos a reconquerir la nostra terra dels sarrains, malgrat tenir ara un Primer Ministre nascut a Catalunya, no sembla possible que novament ens facin costat en la tasca d’alliberar la nostra terra; li demanarem al bon Déu mitjançant Sant Martí; Senyor, allibera el teu poble !