Si anem aprofundint i comparant les dades històriques, aquesta façana ja fou muralla romana dels temps de la fundació de Gandesa, si be en la seva estructura interna son evidentment medievals, això ho vindria a confirmar la flor de sis pètals que encara podem veure, a la part de sota del balcó emprada en època dels Templers, la qual cosa resulta del tot lògica si atenem a la proximitat del temple parroquial, i a la resta de cases del carrer Miravet; Casa Pardo/ Mateu Aubà, està just al mig, davant per davant del palau dels Barons de Purroi.
En no disposar malauradament de documentació escrita, ens cal fer ‘parlar’ a les pedres , que ens diuen que fou una casa d’alt rang, com podem veure en seu interior, i en el magnífic i esvelt art gòtic que conté elements decoratius en relleus ornamentals on resta representada una flor de lis a cada costat a mitja alçada. Aquesta gran arcada segueix soterrada al terra i no és estrany pel fet que és el sosteniment central de tota la casa, que disposa de cisterna, i no seria estranya l’existència d’alguna cisa o trull no localitzat.
Sense abandonar l’espai on està la gran arcada, ens cal fer una ullada al sostre i contemplar les grans bigues de fusta recentment restaurades. Aquesta gran estança, actualment ben condicionada, a manca d’altres coneixements i centrats en l’ambient decoratiu tant encertat, no ofereix gaires dubtes que per l’edat mitjana fou seu d’algun cavaller templer de gran rellevància.
La propietat anteriorment fou de la família de Joan Grijalbo i Serres (Gandesa, Terra Alta 3 de juliol de 1911 – Barcelona, 22 de novembre de 2002), coneguda per la seva activitat com editora de llibres, que en estar molts anys a l’exili per motiu de la guerra civil, va estar llarg temps tancada, si be en els darrers temps també és va fer alguna reforma.
En l’actualitat el seu propietari (amb reserva prèvia) posa a disposició del visitant els baixos de la casa, que ha decorat com una casa pairal de la pagesia gandesana, amb el carro, els estris del camp, i les tasques relacionades amb la matança del porc, junt amb mobles i utensilis més freqüents per guardar els aliments, calaixeres, pasteres, i fins i tot, cal reconèixer el mèrit d’haver guardat tres butaques del desaparegut Cinema Atlàntic, conegut popularment com el cinema de dalt.
Per acomiadar les visites, per unes escales es baixa a l’antiga cisterna, avui sense aigua i condicionada com una petita saleta, on amb el tradicional porró, es pot degustar el vi de producció pròpia de la casa.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada