dilluns, 12 de gener de 2015

CHÂTEAU DE VILOBÍ D'ONYAR. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

En algun moment castell i església formaven un ‘ totum revolutum ‘ , així llegia el que fa a la història d’aquest edifici, que l 'any 1241 s'esmenta per primera vegada el "castro Villabino", quan el comanador de Gardeny, lloctinent de l'odre del Temple, havia permutat el castell de Mediona pel castell de Vilobí. El 1166, però, ja es troba documentat un senyor de Vilobí. Al segle XIV, el castell pertanyia a Ramon Malars, ciutadà de Girona, que el comprà, segurament al rei Pere IV el Cerimoniós, per 4.000 sous. El 1345 dels Malars passà a la ciutat de Girona pel mateix preu. El 1368 fou venut a Francesc de Santmartí per 6.000 sous, preu que el 1374 pagarien els homes del poble per a redimir-s’en i lliurar-lo al rei. El pacte durà fins el 1380, en què l'infant Joan, futur Joan I, el tornà a cedir a Pere de Santmartí per 20.000 sous. El 1485 el castell era propietat dels Santmartí i el 1595 pertanyia a la família Cruïlles. L'escut dels quals encara es troba en una de les llindes. La família dels Cruïlles el va posseir fins al 1789, en què Francesc IV de Cruïlles, va morir sense descendència, llavors la propietat passà als Sarriera, comtes de Solterra. A mitjans del segle XIX seguia en mans de la mateixa família i Ramón de Sarriera-Gurb y de Pinós-Santcliment, senyor del castell, juntament amb altres propietaris del municipi formava part de la comissió encarregada de confeccionar el cadastre.


L’any 1872, el comte de Solterra, Joaquín de Sarriera y Larrard (1871-1909) vengué el castell a Pere Madrenys i Boadas "Caballero de la Real Orden Americana de Isabel la Católica". Pere Madrenys era un dels coneguts "americanos" que havia acumulat capitals en negocis fets a Cuba i que el va comprar, en part, per sentimentalisme, ja que el seu avi matern, n’havia estat masover. És l'autor de les reformes que li han donat la fesomia actual, amb el cos adossat de tres plantes flanquejat per dues torres amb barbacana i merlets d'estil neomedieval. Josep, fill i hereu de Pere Madrenys, va morir sense descendència, l'any 1942 i va deixar tots els seus béns a un nebot, Josep M. Vivas i Madrenys, qui en morir el 1974 el cedí al seu fill Joaquim Vivas i Solà, que hi resideix actualment amb la seva família. L'any 1957 es van fer reformes importants especialment a l'interior. En els últims anys s'han refet totes les teulades i l'any 1998 es va restaurar la façana de ponent convertint una obertura amb balcó, en una finestra emmarcada amb pedra.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.