Demanava la clau de l’església parroquial de Llívia, advocada a la Mare de Déu dels Àngels, la descripció ens diu que és un edifici d'una sola nau central amb cinc capelles laterals a cada costat. Les voltes de creueria descansen sobre permòdols i les seves nervadures es tanquen en unes claus de volta historiades. El cor es troba al primer tram de l'edifici, recolzat sobre una arcada gòtica transversal. Hi ha petites finestres a la part superior dels murs laterals, dues més de vidrieres als costats de l'absis, amb una rosassa central, representant Sant Guillem. De l'interior de l'església destaca la forma poligonal de l'absis, pla per la part exterior. Té sis trams amb cinc capelles laterals entre els contraforts. Les voltes de creueria descansen sobre permòdols i les seves nervadures es tanquen en unes claus de volta, on hi són representades la Mare de Déu dels Àngels, l'heràldica de la família Descatllar i altres claus historiades. A la paret nord les finestres estan tapiades i totes les vidrieres que figuren són dels anys 50. Lloses sepulcrals situades al bell mig del passadís central de la nau. Són un total de tretze amb una cronologia que va des del segle XV al XIX pertanyents a les antigues famílies de la vila. S'hi llegeixen els cognoms Carbonell, Salses, Arròs, Palau, Jordana, etc. N'hi ha com a mínim deu més situades entre els graons de la porta sud i els que continuen fins al carrer dels Forns i el de la Baixada de l'Església. La façana principal és llisa, amb una rosassa superior. Té un portal renaixentista. A banda i banda de la façana hi ha dues torres rodones de defensa que li confereixen un aspecte d'església fortalesa. L'església té una altra entrada més petita orientada a migdia. L'anterior està a ponent. El campanar està al nord-est de l'església, és de planta quadrada esvelt i auster. El nivell on hi ha les campanes està separat per motllures i construït amb carreus. Els sis finestrals estan coronats per una barana, un alçat prismàtic i penell. L'orgue construït a Collbató, està situat a la cinquena capella , al cantó del migdia. De disseny català, en el que els tubs més grossos estan als laterals, enlloc del mig, com en els orgues castellans.
Posava l’€ per tal de retratar – com cal – el retaule de l’altar, la moneda feia el seu curs, quan es sentia però, que tocava fons, no és feia la llum, sinó el silenci.
No ens dol la despesa, ens dol haver fet quasi 500 quilometres per veure aquesta església, i que ens ho així impedit, la desídia sembla que del rector.
Retratava a la sortida, l’edifici de la que va ser escola
Anna Maria Janer Anglarill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada