dissabte, 18 de juliol del 2015

ESGLÉSIA DE SANT CEBRIÀ DE LA MORA. TAGAMANENT. VALLÈS ORIENTAL

En aquesta inacabable ‘Volta a Catalunya’ , pujàvem fins a Sant Cebrià de la Mora, el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés.





La descripció ens diu ; església romànica orientada a ponent, construïda amb pedra rogenca local. La part central és el cos primitiu, amb nau de quatre trams de volta apuntada i absis de casquet semiesfèric a l'interior i de planta semicircular a l'exterior, amb una finestra. Portalada de mig punt, del 1722, amb dues pedres allargades en funció de brancals. La coberta de la façana segueix la forma arrodonida. Dues capelles laterals tardo gòtiques, vers 1580, de volta de creueria, amb columnes rodones als angles de la nau principal. La capella del Nord té uns capitells senzills a les arrencades dels arcs, i a la del Sud no en té. Aquesta té una porta tapiada al sud. El campanar, situat a l'angle Nord-oest, du gravada la data 1799 en una pedra. És quadrat, amb dos forats de campana. S'hi accedeix per una porta oberta a la capella Nord. L'escala està trencada a mitja alçada. A la dreta de l'absis s'obre la sagristia, que per fora anivella els murs Sud i Oest, anant a buscar el mig de l'absis. Té restes d'uns armaris a la paret, i d'un rentamans. Té una finestra oberta al Nord. A banda i banda de l'entrada, i fent cantonada amb les capelles, s'obren sengles altarets a la paret, amb un petit taulell sobresortint 40 cm, a 90 cm d'alçada. A la banda Nord i just al costat de la porta principal, una obertura elevada dóna pas del campanar al cor, desaparegut, que reposava sobre un arc pla, les restes del qual es veuen a sobre la porta en tota l'amplada de la nau. A sota d'aquest pas, un armari. A l'absis es veuen les restes d'uns encaixos a la paret que podrien correspondre a un retaule des de terra fins a 3,3 m d'alçada. L'ara de l'altar és una làpida funerària d'època moderna, força llegible.

L'església de Sant Cebrià és documentada l’any 1099.

La parròquia tenia cinc famílies l’any 1515 i el doble l’any 1686.

L’any 1782 – els diners d’Amèrica arribaven fins aquestes alçades - n'arribarà a tenir 12.


Avui el Josep Olivé Escarré de 89 anys, gaudia amb les besties com un adolescent.