dimecres, 22 de juliol de 2015

SANT URBÀ DE MONTESQUIU. ISONA I CONCA DELLÀ. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Quan al topònim Monstesquiu – força comú a Catalunya – llegia : En la documentació antiga Monte Squivo (Segle XIII), grafia aglutinada de mont esquiu ‘muntanya esquiva, difícil’.



En relació a l’edifici quina façana i l’interior retratava el Miquel Bailac Bonales , llegia ; és una obra molt senzilla, possiblement d'origen romànic, però sobre la qual hi ha força dubtes sobre el conjunt de la seva obra. La nau presenta una volta lleugerament apuntada, de factura clarament medieval. El traçat de l'absis segueix el d'un absis semicircular romànic, situada a llevant, però el seu alçat és visiblement posterior a la nau.

Actualment roman oberta i abandonada, com tot el poble. Es conserva en bon estat, però li caldria una neteja a fons i possiblement una consolidació de tot el bastiment.

El primer que et ve al cap, de forma irreflexiva és que Déu ja no viu al Pallars, al cap d’una estona però, el sentiment ens confirma que NOMÉS Déu viu al Pallars.

Comarques com els Pallars i/o la Ribagorça, son a diu d’avui els ‘forats negres’ més grans de Catalunya.