dimarts, 29 de desembre de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DEL REMEI. CALDES D’ESTRAC. EL MARESME

Retratava la façana de Santa Maria de Caldes d’Estrac, de la història d’aquest temple trobava a la fitxa tècnica; església fundada l’any 1219 per Pere Gruny. En un primer moment funcionà com filial de la parròquia de Llavaneres fins que obtingué l'autonomia canònica per mitjà d'un decret firmat pel bisbe de Barcelona Berenguer Palou l’any 1230.
L'any 1557 el temple és eixamplat o construït de nou, fent-se la inauguració el 20 d'octubre. Tanmateix no en queden masses restes, ja que posteriors reformes la modificaren completament.


La primera restauració va ser l’any 1603, arribant fins a 63 pams de llarg i 27,5 pams d'amplada.

El 14 de maig de 1805 es posà la primera pedra de l'actual temple. En la construcció de l'església moderna es gastaren més de 2.000 lliures i s'allargà el temple 48,5 metres i s'amplia 28 metres.

L’any 1812 l'església és fortificada per les tropes napoleòniques que l'usen com a base de les seves operacions militars per la comarca, i també hi fan algunes destrosses com la crema de l'orgue.

L'any 1868 l'arquitecte Joan Cortès i els mestres d'obres Higini Dalmau, Francesc Fontrodona, Gaspar Collet i Miquel Collet s'encarregaren de les obres d'ampliació (s'aixeca la volta, s'allarga la rectoria, es construeix el campanar i el cor). A més en aquesta època el cementiri, que es situava enganxat a una de les façanes, davant de l'actual Ajuntament, és desmantellat, per crear-ne un de nou als afores de la vila.

L’any 1936, con una més de les conseqüències de la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, església i arxiu parroquial són cremats pels revolucionaris. La profanació i destrucció del retaule barroc del presbiteri va ser una pèrdua irreparable.

Entre 1942-1944 es porten a terme les obres de reconstrucció del temple a càrrec de l'arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965) (restauració de l'altar major, la nau, el cor i la sagristia, reforma de la façana i els altars laterals, i es reposen els bancs i confessionaris); les obres de restauració es van poder portar a terme gràcies a la Junta d'Obres Parroquials i a la generositat de Josep Pellicer.
L'any 1961 és denunciat a la policia Mn. Francesc de P. Sardà Pujadas ( Barcelona setembre 1910 - març 1998.) per fer una homilia en català.

A mitjans de la dècada dels anys 60 es porta a terme una nova remodelació de la façana del temple. Són temps en els que la parròquia és el centre de les activitats culturals de la vila: es feia cinema i teatre als baixos de la rectoria, s'acull l'escola de puntaires, la seu del grup d'escoltes, del cor musical, etc.

L’any 1992 amb Mn. Vicenç Mira Massaguer es va fer l'exploració de la cripta sota l'església parroquial.

L'any 2005 s'han celebrat els 200 anys de la 1ª pedra de l'actual temple.

No trobava ningú per a preguntar-li si l’edifici de l’ajuntament havia acollit també les escoles publiques, en el període anterior a la dictadura franquista, sou pregats de fer-nos –ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com