Llegia que al segle XVIII, com a conseqüència de la gran prosperitat assolida gràcies a la producció i exportació del vi de Llançà – és a dir, amb els ‘diners d’Amèrica’, els que procedien del tràfic amb les colònies - es va considerar la conveniència de construir una nova església més gran al poble, enderrocant la vella d'estil romànic que es trobava situada al nord est del recinte emmurallat.
A l'espai on s'ubicava la vella església de sant Vicenç es va obrir la Plaça Major, on es va bastir aquesta font.
No trobava cap imatge d’aquella església romànica, sembla que la ‘gran prosperitat’ no va arribar per pagar cap artista pintor. Si existeix agrairé la tramesa d’aquesta imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La font està situada a l'extrem de llevant de la plaça Major, en el punt d'encreuament amb el carrer Rafael Estela.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'una font de pedra picada de planta octogonal, formada per un cos de més de dos metres d'alçada, amb la coberta de tipus cupular. Tant el sòcol com la cornisa són motllurats. Presenta quatre petites piques de pedra a la part inferior dels paraments, amb els peus decorats i motllurats. Els brolladors són metàl•lics. La construcció està bastida amb carreus ben desbastats de pedra picada.
El dia de la nostra visita a la font no rajava l’aigua.
De l’arbre havíem escrit : http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/01/larbre-de-la-llibertat-llanca-emporda.html
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada