divendres, 31 de juliol de 2015

ESCOLES VELLES DE VILANOVA D’ESCORNALBOU. TARRAGONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Val a dir que una opció i l’altra s’estan donant, encara que no certament a la ‘velocitat’ que jo esperava.

Trobava una fotografia de les ‘escoles velles’ de Vilanova d’Escornalbou.


No trobava dissortadament cap dada de la seva història; quan es va fer, qui la va fer, fins quan va exercir d’escola ,..?

Ens agradarà tenir noticia de la data en que s’aixecaven aquestes escoles, i qui en va ser l’arquitecte i/o mestre d’obres.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ja publicant directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, ja fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una

dijous, 30 de juliol de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SADURNI DE LA ‘ SANTA ESPINA’. VILAVENUT. FONTCOBERTA. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Retratava – només per l’exterior – l’església parroquial de Vilavenut , advocada a Sant Sadurní.


A la llinda de la porta hi ha la inscripció: "La iglesia fou reparada y lo campanar fou fet de nou. 1850". El campanar, de planta quadrada, és típicament barroc, acabat amb una balustrada i pilastres i una semiesfera. Aquesta balustrada sembla separar la part originària del cloquer de la que s'hi afegí en la data que s'indica a la portada, la qual és d'arc de punt rodó. A sobre, un rosetó. Potser caldria afegir al rètol [ amb els diners d’Amèrica]

Llegia que el temple està documentat des de l'any 1159; de l'època romànica primitiva es conserven els batents de la porta amb la ferramenta típica, i a l'interior, unes pintures neoclàssiques que foren salvades, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, pel rector i l'alcalde de Fontcoberta, ajudats d'alguns fidels de la parròquia.


En aquesta església es pot veure encara un antic "rotllo", estri que accionaven mitjançant una corda per fer repicar les campanes.

Em dolia no poder contemplar el ‘veritable tresor d’aquesta església ‘ , la relíquia de la Santa Espina que ja s'esmenta l’any 1532, i que es guardava dins un canó de plata que més tard, perquè fos més ben servada, es col•locà en un estoig de fusta a l'esquerra del presbiteri.

En les notes que deixa Mossèn. Josep Costa es troba una dada relativa al trasllat de la relíquia a Vilavenut, que li referí verbalment Mossèn Constans, el qual ho havia extret dels arxius consultats: Explica una història bonica que un membre d'una família distingida de Sant Bartomeu de Torres va anar voluntari a les Creuades on esdevingué un heroi. Als valents defensors de la fe se'ls premiava amb un valuós record de Terra Santa o de Roma; pel que sembla, aquest noble portà la Santa Espina. Se suposa que també el reliquiari petit de plata, ja que per la seva antiguitat, fa pensar que data d'aquella època.

Es conta que durant la guerra dels francesos la relíquia fou amagada a l'estable dels bous de Can Molinot, i així pogué ésser salvada.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, fou devastada l'església i la rectoria, i el rector es va veure obligat, si volia salvar la vida, a amagar-se a Can Ginebreda, s'endugué però , la relíquia i el reliquiari de plata antic.

Els revolucionaris comminaren la majordoma perquè en l'espai de dues hores els lliurés la relíquia i ella, espaordida, va anar a cercar-la a Can Ginebred, i la va lliurar al comitè.

L'alcalde de Fontcoberta , Joaquim Noguer Tarradas, en un descuit va poder endur-se-la, i la venerada relíquia fou salvada, i tornada a la seva parròquia després de la guerra.

En la visita efectuada pel bisbe Josep Cartañà i Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963) a la parròquia el 10 de novembre de 1950, demanà al rector que portés la Santa Espina al bisbat per comprovar-ne la seva autenticitat.

Per decret episcopal de 2 de maig de 1951, declarava la legitimitat de la Santa Espina de Vilavenut per a posar-la a la veneració dels fidels en la seva església.

Voldríem en relació a l’edifici de l’escola :
https://sites.google.com/a/xtec.cat/escola-alzina-reclamadora/

Saber en quina època s’aixecava i qui en va ser el mestre d’obres.


En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si qualsevol dels Ajuntament implicats us dona ‘peixet’ feu-nos-ho saber que ho publicarem en una llista, d’administracions ‘ desafectes’.

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Catalunya us estarà eternament agraïda

dimecres, 29 de juliol de 2015

ERMITA DE LA TROBALLA. SANTUARI DE QUERALT.

La Rosa Ventura Cutrina em feia arribar una magnifica fotografia de la dita ermita de Santa Elena, Helena, de la Santa Cova, o de la Troballa, al Santuari de la Mare de Déu de Queralt.


Llegia que la primitiva ermita es va aixecar a mitjan segle XVII, sent l’any 1916 amb motiu de les festes de la Coronació , que es va fer la construcció actual, segons disseny del Pare J. Mª Forcada -missioner del Cor de Maria- , i Josep Pons (de Berga) fou el paleta que la va aixecar. En ambdós casos ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com els cognoms materns, i les dades de naixements i traspàs.

La llegenda explica que un bover de la masia de Vilaformiu (pertanyent a la família Altarriba) estava pasturant els bous pels cimals de la muntanya de Queralt, quan de sobte un d'aquests animals, deixà el ramat i s'enfila apressadament fins a la meitat de la cinglera. El bover corre darrere d'ell per fer-lo tornar al ramat, però quan arribà al lloc on aquest havia parat va tenir una gran sorpresa en veure el bou agenollat davant d'una petita imatge de la Mare de Déu, mig amagada en un esquei, al costat un cirerer florit miraculosament –fora de temps-. El devot pastor s'agenolla i agafa la imatge i se la guarda al sarró i tot saltant d'alegria torna cap a Vilaformiu per ensenyar la troballa. Davant de tots els de la casa obra el sarró i ... la imatge no hi era. El pastor no perd l'esperança, l'endemà hi torna, troba la imatge al mateix lloc, l'agafa i aquest cop lliga el sarró. Arribant a Vilaformiu el destapa i es repetí el fet com el dia abans. Llavors el bover ja no es fia d'ell tot sol. Amb els seus amos i d'altra gent de la masia pugen cap al cimal i comproven admirats que el pastor no els havia enganyat. Aleshores comprengueren que la Verge volia ser venerada justament en aquest lloc.

Les belles històries no cansen, oi?.

dimarts, 28 de juliol de 2015

ESGLÉSIA DE LA MARE DÉU DELS ÀNGELS. LLÍVIA. CERDANYA. GIRONA.CATALUNYA

Demanava la clau de l’església parroquial de Llívia, advocada a la Mare de Déu dels Àngels, la descripció ens diu que és un edifici d'una sola nau central amb cinc capelles laterals a cada costat. Les voltes de creueria descansen sobre permòdols i les seves nervadures es tanquen en unes claus de volta historiades. El cor es troba al primer tram de l'edifici, recolzat sobre una arcada gòtica transversal. Hi ha petites finestres a la part superior dels murs laterals, dues més de vidrieres als costats de l'absis, amb una rosassa central, representant Sant Guillem. De l'interior de l'església destaca la forma poligonal de l'absis, pla per la part exterior. Té sis trams amb cinc capelles laterals entre els contraforts. Les voltes de creueria descansen sobre permòdols i les seves nervadures es tanquen en unes claus de volta, on hi són representades la Mare de Déu dels Àngels, l'heràldica de la família Descatllar i altres claus historiades. A la paret nord les finestres estan tapiades i totes les vidrieres que figuren són dels anys 50. Lloses sepulcrals situades al bell mig del passadís central de la nau. Són un total de tretze amb una cronologia que va des del segle XV al XIX pertanyents a les antigues famílies de la vila. S'hi llegeixen els cognoms Carbonell, Salses, Arròs, Palau, Jordana, etc. N'hi ha com a mínim deu més situades entre els graons de la porta sud i els que continuen fins al carrer dels Forns i el de la Baixada de l'Església. La façana principal és llisa, amb una rosassa superior. Té un portal renaixentista. A banda i banda de la façana hi ha dues torres rodones de defensa que li confereixen un aspecte d'església fortalesa. L'església té una altra entrada més petita orientada a migdia. L'anterior està a ponent. El campanar està al nord-est de l'església, és de planta quadrada esvelt i auster. El nivell on hi ha les campanes està separat per motllures i construït amb carreus. Els sis finestrals estan coronats per una barana, un alçat prismàtic i penell. L'orgue construït a Collbató, està situat a la cinquena capella , al cantó del migdia. De disseny català, en el que els tubs més grossos estan als laterals, enlloc del mig, com en els orgues castellans.



Posava l’€ per tal de retratar – com cal – el retaule de l’altar, la moneda feia el seu curs, quan es sentia però, que tocava fons, no és feia la llum, sinó el silenci.



No ens dol la despesa, ens dol haver fet quasi 500 quilometres per veure aquesta església, i que ens ho així impedit, la desídia sembla que del rector.


Retratava a la sortida, l’edifici de la que va ser escola Anna Maria Janer Anglarill.

dilluns, 27 de juliol de 2015

SANTA MARIA D’AGULLANA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré amb l’església de Santa Maria d’Agullana, a l’Empordà sobirà de fons.



La descripció ens diu que és un temple d'una sola nau, fals creuer i absis semicircular. Està construïda amb carreus de granit molt ben escairats però de dimensions diferents. A l'interior hi ha un cor dels segles XVI-XVII. La portalada s'obre a la façana meridional. Aquesta presenta un guardapols exterior i sis arcs en gradació, el primer dels quals està decorat amb un seguit de motllures acanalades. El timpà fou substituït per una finestra. Als brancals de la porta s'hi ubiquen dues columnes de fust llis i prim amb capitells de decoració floral. Aquesta és marcadament simple i esquemàtica: tres fulles separades per boles a mena de fruits, amb la divisió horitzontal d'una incisió profunda. Altres obertures són en forma de finestra, de doble esqueixada i amb decoració de dents de serra. A l'absis també hi ha alguns ulls de bou, i a la part superior hi ha un fris d'arcuacions rematades amb dents de serra. El campanar és de cadireta i s'aixeca sobre la façana occidental. És de dos pisos, amb tres i dos obertures: tres arcs de mig punt a la part inferior i dues arcades de quart de cercle en la superior. La volta de la nau és apuntada.


Advertia un rellotge de sol al campanar, i el comunidor situat a l’altre costat del temple.


Ens queda molta Catalunya per ‘visionar’, a nivell de comarques però, resten pendents NOMÉS, la Ribagorça, el Pallars sobirà, i la Val d’Aran.

Em comentava un seguidor del http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/ que amb els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, deixàvem un xic de banda els edificis ‘religiosos’. Uns i altres – en la mesura que sigui possible – tindran cabuda al : http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Mentrestant ho publiquem també a :
http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://www.bergactual.com/2015/06/21/edifici-de-lajuntament-i-escoles-dolvan
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/51986/santa/eulalia/argencola/castellnou/bages
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
https://www.facebook.com/pages/VALL%C3%88S-IMATGE/201647813204484?fref=ts
https://www.facebook.com/pages/GUIMER%C3%80/196676653686524?fref=ts
https://www.facebook.com/pages/Con%C3%A8ixer-Catalunya/111989125485600?fref=ts

Entre altres en l’àmbit digital, i en TOTES les edicions en paper que benèvolament volen fer-se ressò de la nostra activitat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 26 de juliol de 2015

ESCOLES DELS HOSTALETS. SANT MARTÍ SARROCA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

L’Angelina Llop Farré, publicava una fotografia de les ‘escoles dels Hostalets, i en trobava aquesta breu descripció ; Edifici format per dues naus que en planta formen una T, destinades a habitatge del mestre i a aula escolar. Les teulades són a doble vessant i les façanes tenen uns coronaments escalonats i motllurats amb boles decorades i garlandes. Presenta obertures amb llinda, marcs amb relleu i algunes columnes interiors.


No trobava cap dada del seu autor, en demanaré informació a l’Ajuntament, i als martinencs.

A reserva de consultar-ho entre d’altres al bon amic Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ , mantinc la hipòtesis de que l’arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró, 1882 - Barcelona, 1936 ), va dissenyar, o fer dissenyar ‘escoles tipus’, que s’edificaven en diferents llocs de Catalunya, tenim a Sant Martí els exemples de la Rovira Roja i els Hostalets, i a Gurb les escoles de Sant Cristòfol de Vespellà i Sant Julià Sassorba.

El Valentí Pons Toujouse, trobava a l’hemeroteca de la Vanguardia : http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1926/08/10/pagina-8/33249043/pdf.html?search=Sarroca que l’autor de les escoles dels Hostalets i de la Rovira Roja, va ser l’arquitecte Josep Alemany i Juvé (1890-1975)

Estem a l'espera de noticies de l'Ajuntament de Gurb

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

dissabte, 25 de juliol de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ DE TOURS. TERRADELLES. VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

El terme de Vilademuls de 61,1 km² inclou els nuclis de :

Galliners
Olives
Ollers
Orfes
Parets d'Empordà
Sant Esteve de Guialbes
Sant Marçal de Quarantella
Terradelles
Viladamí
Vilademuls
Vilafreser
Vilamarí

Retratava l’església de Sant Martí de Tours de Terradelles, de la que ens diu la descripció tècnica ; edifici de planta rectangular, amb coberta de teula a dues vessants. Les parets portants són de carreus irregulars i maçoneria. A les cantonades i emmarcant les obertures hi ha carreus ben tallats. Interiorment s'estructura en una nau amb capelles lateral. La porta d'accés és emmarcada per petites dovelles i es troba situada en una façana lateral. Sobre l'entrada hi ha la torre campanar, de planta quadrada, obertures d'arc de mig punt a la part superior i coberta piramidal.


L'accés al campanar es realitza des de l'exterior.

M’expliquen que hi havia escoles públiques almenys a Galliners, Sant Esteve de Guialbes, i Vilademuls, ens agradarà tenir noticia de la data en que s’aixecaven, i qui en va ser l’arquitecte.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

divendres, 24 de juliol de 2015

ESCOLA DONYA MAGDALENA ROSELL MATLLEU. TERRASSA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Llegia que Josep Maria Coll i Bacardí (Barcelona, 23 d'agost de 1878 - Terrassa, 24 de març de 1917), va ser l’ autor l’any 1912 d’aquesta escola, quina promotora va ser la mestra Magdalena Rosell Matlleu, de l’edifici ens diu la descripció tècnica ; edifici entre mitgeres d'una sola planta. Construcció de paredat antic. Totxo vist en sòcol, verdugades, perfil de finestres i cornises. Com a element destacat té les obertures que són de forma arrodonida.

Inclou un habitatge al costat esquerra de l’escola que va ser la residència de la professora.

Actualment la part de l’escola acull els serveis del Patronat Municipal d’Educació i l’Associació de Mestres Alexandre Galí.


La fotografia és d’Enfo

En la recerca de la ‘memòria històrica’ dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, sou pregat de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o directament a la pàgina :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Recordeu sempre que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

dijous, 23 de juliol de 2015

ANTIC MOLÍ PUJOL. MOIÀ. MOIANÈS. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de la façana d’un edifici de Moià, on com a mosso de l’Oller de Collsuspina, hi havia vingut en moltes ocasions, en els anys posteriors a la victòria dels sediciosos feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.

La construcció que avui rep el nom de Antic Molí Pujol, és una construcció de principis de segle XX , acabada l'any 1909, moment que l'antic molí hidràulic que hi havia, es va reformar per passar a Fàbrica de farines que treballava mitjançant l'energia mecànica. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici.


La descripció ens diu que l'estructura conté dues parts: la construcció de llevant, destinada a fàbrica de farines, i la de ponent a vivenda. L'edifici de la fàbrica té tres plantes remarcades per un petit fris, i adossada hi ha, reformada, l'antiga casa del molí. La coberta és a dues vessants, amb testera de balustrada simple, de rajol, conjugant amb la balustrada que corona la casa de l'antic molí, on hi ha un rellotge de sol, restaurat. L'edifici té finestrals a totes les cares, que il•luminaven l'edifici. Als darreres hi ha un gran terrat. L'accés a la fàbrica es feia mitjançant tres portes, una avui tapiada, una altra amb graons a una alçada adequada per carregar sacs, i la darrera a peu pla. Als baixos de l'edifici es conserva un conjunt de peces que feien funcionar el molí hidràulic del molí del Pujol. Es conserven tots els estris necessaris pel funcionament del molí, des de la roda que feia moure l'eix, dues tremuges, dos jocs de moles amb els seus rodets corresponents, una mola de recanvi amb la seva grua per facilitar-ne el moviment, així com també tots els estris necessaris per a la seva reparació i manteniment. No es conserva ni la bassa ni part del rec.

Del molí fariner se'n tenen referències des del segle XVI, aleshores conegut amb el nom de "molí de Cladelles"

M’explicaven que el rellotge l’havien fet els propietaris de la casa, i que per ‘equilibrar’ l’ gnòmon havien pres com a referència l’estrella Polar.

dimecres, 22 de juliol de 2015

SANT URBÀ DE MONTESQUIU. ISONA I CONCA DELLÀ. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Quan al topònim Monstesquiu – força comú a Catalunya – llegia : En la documentació antiga Monte Squivo (Segle XIII), grafia aglutinada de mont esquiu ‘muntanya esquiva, difícil’.



En relació a l’edifici quina façana i l’interior retratava el Miquel Bailac Bonales , llegia ; és una obra molt senzilla, possiblement d'origen romànic, però sobre la qual hi ha força dubtes sobre el conjunt de la seva obra. La nau presenta una volta lleugerament apuntada, de factura clarament medieval. El traçat de l'absis segueix el d'un absis semicircular romànic, situada a llevant, però el seu alçat és visiblement posterior a la nau.

Actualment roman oberta i abandonada, com tot el poble. Es conserva en bon estat, però li caldria una neteja a fons i possiblement una consolidació de tot el bastiment.

El primer que et ve al cap, de forma irreflexiva és que Déu ja no viu al Pallars, al cap d’una estona però, el sentiment ens confirma que NOMÉS Déu viu al Pallars.

Comarques com els Pallars i/o la Ribagorça, son a diu d’avui els ‘forats negres’ més grans de Catalunya.

dimarts, 21 de juliol de 2015

SANTA MARIA DE LES NEUS. LA MOLINA. ALP. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA. CATALUNYA

Josep Maria Ros i Vila (Barcelona, 2 de novembre de 1899 - 22 d'agost de 1993), és l’autor de l’església de Santa Maria de les Neus , situada al peu de les pistes d'esquí de Supermolina.


La descripció ens diu que és una capella d'una sola nau amb arcs de diafragma i embigat, amb coberta a dues vessants de pissarra. La façana, orientada a migdia, presenta un atri d'entrada amb tres arcs de mig punt i un petit campanar d'espadanya amb dues campanes.

Al presbiteri, a l'absis, hi ha unes decoracions murals amb àngels i pastors fetes per Jesús Carles de Vilallonga ( Santa Coloma de Farners ,1927 + ) l'any 1952, al centre del qual hi ha la Mare de Déu de les Neus, obra de l'escultor Emili Colom Comerma (Barcelona ,1924 + ) també del 1952.

La porta d'entrada és de fusta, ornamentada amb trossos de tronc tallats transversalment i decorats amb escenes evangèliques. Davant l'absis, a l'exterior de la capella, hi ha un bonic clavari de fusta.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 20 de juliol de 2015

CASTELL DE MIRAVET. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

Pujàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés , al Castell de Miravet, del que la descripció ens diu que està situat al sud-oest del nucli urbà de la vila de Miravet, a escassa distància del Cap de la Vila, nucli antic de la població, dalt d'un pujol elevat sobre el riu Ebre i adaptat a la topografia abrupte del terreny.



Gran recinte emmurallat de planta irregular, allargassat envers l'est i que consta d'una terrassa superior formada pel recinte sobirà, precedida d'una gran esplanada amb diverses construccions destinada a recinte jussà, que alhora presenta una terrassa orientada a migdia, i una altra terrassa al nivell inferior coberta de vegetació, amb un edifici rectangular i enrunat a l'extrem de llevant. La porta principal d'accés al recinte jussà està protegida per una barbacana bastida en època moderna (segles XVIII-XIX), consistent en un mur que protegeix l'obertura i que està bastit en pedra petita sense treballar lligada amb morter. L'obertura és d'arc rebaixat, adovellada i amb un petit tram de volta a l'interior sota el pas de ronda. Les construccions del recinte jussà són d'època templera i responen a un edifici destinat a cavallerissa, una cisterna de recollida d'aigua i l'actual edifici destinat a seu del museu, que conserva les restes d'una antiga construcció andalusina. La cavallerissa és de planta rectangular, està coberta per una volta de canó reformada i conserva bona part de les menjadores que utilitzaven els cavalls. L'edifici està bastit en carreus de pedra ben desbastats disposats en filades regulars. La cisterna està soterrada i situada a la banda de ponent de les cavallerisses. Presenta una obertura rectangular bastida en pedra, i situada al nivell del sòl, per on es recollia l'aigua de pluja. De la terrassa superior del recinte jussà, a la que s'accedeix mitjançant un portal d'arc escarser adovellat procedent de les cavallerisses, destaquen les estructures de la cara nord, bastides en època templera (segles XII-XIII) i reforçades i ampliades durant la primera meitat del segle XVII, per protegir el camí d'accés a la porta principal. Es comptabilitzen tres torres rectangulars, la de l'extrem de llevant d'època moderna i bastida en pedra petita sense treballar lligada en morter, mentre que les altres dues presenten els paraments de carreus desbastats disposats en filades i pertanyen al període templer. Tant el mur de llevant que delimita la terrassa superior de l'inferior, com el que delimita la terrassa de migdia, presenten filades d'espitlleres de mida petita per a la defensa. El recinte sobirà presenta una planta rectangular massissa formada per cinc torres, amb el pati d'armes al centre envoltat de les construccions que conformen el castell pròpiament dit.



L'accés a l'interior d'aquest recinte es fa mitjançant un portal d'arc rebaixat adovellat, damunt del que hi ha un plafó de pedra ovalat i motllurat, gravat amb la inscripció "REYNANDO / 1839". El nom del rei Carles V ha estat esborrat deliberadament. Des del portal s'accedeix a un vestíbul o corredor cobert per una volta rebaixada bastida en pedra, que dóna pas al cos de guàrdia del castell i a una altra cisterna, de planta rectangular i actualment reformada. Un cop a l'interior del recinte s'arriba al pati d'armes, de planta rectangular i al que s'accedeix a través d'un arc de mig punt bastit en pedra desbastada. A la banda de llevant del pati hi ha la cuina, a la que s'arriba mitjançant unes escales de pedra i no presenta coberta. Es conserven restes d'un paviment empedrat de còdols petits i l'obertura de la cisterna anterior. Al costat de la cuina hi ha el refetor, de planta rectangular, cobert per una volta apuntada sostinguda per una cornisa motllurada i bastit en carreus de pedra disposats en filades. La façana de llevant, orientada al recinte jussà, presenta dues finestres de mig punt esbiaixades, amb l'emmarcament motllurat i força degradat. Des del pati d'armes, la porta d'accés al refetor és d'arc rebaixat bastida en maons, tot i que es tracta d'un reforma posterior ja que es conserva la empremta del portal de mig punt original. A l'extrem de tramuntana del pati es localitza l'edifici principal, distribuït en planta baixa i pis. La façana principal presenta una finestra de mig punt ultrapassat i dos portals d'arc de mig punt adovellats, el principal al centre i el del graner a l'extrem de llevant. Aquest espai està cobert per una volta de canó i conserva els recipients de pedra per tractar i protegir el gra. A continuació del graner hi ha el magatzem i, darrera seu, el celler, ambdós de planta rectangular i coberts per voltes de canó, tot i que la del magatzem ha estat reformada. L'accés al pis es fa per unes escales exteriors de pedra d'època moderna, actualment fora de funcionament, que donen pas a la galeria que precedeix l'església, oberta a l'exterior mitjançant quatre arcs de mig punt amb les impostes motllurades i coberta per una volta apuntada de pedra damunt de murs fets de carreus arrenglerats. El portal d'accés al temple és d'arc de mig punt adovellat i decorat amb motllures. Es tracta d'un temple d'una sola nau amb absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta per una volta de canó sostinguda per una cornisa motllurada, mentre que l'absis presenta volta ametllada i s'obre a la nau mitjançant un doble arc triomfal sostingut per columnes amb capitells decorats. La il•il•luminació del temple es fa mitjançant finestres d'una sola esqueixada i arcs de mig punt adovellats. Al frontis hi ha un gran rosetó circular i una obertura que condueix a unes escales de pedra de cargol, que tenen sortida a la terrassa superior del castell, actualment molt refeta, i que presentava diverses filades d'espitlleres també refetes. En general, les muralles i les torres que delimiten el recinte sobirà o castell estan bastides amb carreus de pedra ben desbastats, disposats en filades. En canvi, la muralla que delimita la terrassa superior del recinte jussà combina el parament de carreus amb un altre parament bastit en pedra desbastada. La muralla de la terrassa inferior està bastida damunt l'espadat de la zona i en diversos trams s'ha perdut. Respon a un tancament anterior al segle XVII.

El recinte demana una detallada visita que en aquesta ocasió nosaltres no podíem fer.

http://www.monestirs.cat/monst/ribebre/rb06cast.htm

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 19 de juliol de 2015

EDIFICI DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE LA RÀPITA. SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS.ELS PENEDÈS SOBIRÀ

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Retratava l’edifici de les escoles públiques de la Ràpita, població que forma part actualment del terme de Santa Margarida i els Monjos, a quin ajuntament ens adreçàvem en demanda d’informació.


En la recerca de la ‘memòria històrica’ dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, sou pregat de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o directament a la pàgina :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Recordeu sempre que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Llegia a : http://www.flickriver.com/photos/11299883@N08/9025936599/
L'any 1926 el projecte de les escoles i la capella es dóna a l'arquitecte Joan Güell, de Vilafranca del Penedès. Pensem que podria tractar-se de Santiago Güell i Grau (Vilafranca del Penedès 1869 - 1955)

Els amics de
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8211
Adjudiquen a Joan Güell (projecte), Josep Brugal Fortuny ( 1911 + 5.08.1999 ) (interiors) i Carles Elias (arquitecte ampliació)

A : http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/21023/1/MEMORIA.pdf
s’insisteix en que l’autor fou Joan Güell ( sense cognom matern )

Ens agradarà aclarir la ‘paternitat’ del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 18 de juliol de 2015

ESGLÉSIA DE SANT CEBRIÀ DE LA MORA. TAGAMANENT. VALLÈS ORIENTAL

En aquesta inacabable ‘Volta a Catalunya’ , pujàvem fins a Sant Cebrià de la Mora, el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés.





La descripció ens diu ; església romànica orientada a ponent, construïda amb pedra rogenca local. La part central és el cos primitiu, amb nau de quatre trams de volta apuntada i absis de casquet semiesfèric a l'interior i de planta semicircular a l'exterior, amb una finestra. Portalada de mig punt, del 1722, amb dues pedres allargades en funció de brancals. La coberta de la façana segueix la forma arrodonida. Dues capelles laterals tardo gòtiques, vers 1580, de volta de creueria, amb columnes rodones als angles de la nau principal. La capella del Nord té uns capitells senzills a les arrencades dels arcs, i a la del Sud no en té. Aquesta té una porta tapiada al sud. El campanar, situat a l'angle Nord-oest, du gravada la data 1799 en una pedra. És quadrat, amb dos forats de campana. S'hi accedeix per una porta oberta a la capella Nord. L'escala està trencada a mitja alçada. A la dreta de l'absis s'obre la sagristia, que per fora anivella els murs Sud i Oest, anant a buscar el mig de l'absis. Té restes d'uns armaris a la paret, i d'un rentamans. Té una finestra oberta al Nord. A banda i banda de l'entrada, i fent cantonada amb les capelles, s'obren sengles altarets a la paret, amb un petit taulell sobresortint 40 cm, a 90 cm d'alçada. A la banda Nord i just al costat de la porta principal, una obertura elevada dóna pas del campanar al cor, desaparegut, que reposava sobre un arc pla, les restes del qual es veuen a sobre la porta en tota l'amplada de la nau. A sota d'aquest pas, un armari. A l'absis es veuen les restes d'uns encaixos a la paret que podrien correspondre a un retaule des de terra fins a 3,3 m d'alçada. L'ara de l'altar és una làpida funerària d'època moderna, força llegible.

L'església de Sant Cebrià és documentada l’any 1099.

La parròquia tenia cinc famílies l’any 1515 i el doble l’any 1686.

L’any 1782 – els diners d’Amèrica arribaven fins aquestes alçades - n'arribarà a tenir 12.


Avui el Josep Olivé Escarré de 89 anys, gaudia amb les besties com un adolescent.

divendres, 17 de juliol de 2015

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE L'ESTRELLA. LLORENÇ DEL PENEDÈS. TARRAGONA

Retratava l’edifici que estatja la Verge de l'Estrella, patrona de la joventut del poble de Llorenç del Penedès.
Llegia que fou construïda damunt d’una església més antiga, dedicada també a la mateixa Verge.


La construcció data dels voltants del 1970 i fou feta a l'estil neoromànic.

Llegia que fou molt difícil aconseguir la consagració d'un altar rodó.

L’edifici està situat dins el clos del mas homònim, a la banda esquerra de l'habitatge.


La descripciño ens diu que té una sola nau, i que consta d'una mesa rodona (antiga pedra de molí), d'una imatge de la Verge de l'Estrella i d'una col•lecció de goigs. Les cobertes són de dos vessants. S'hi accedeix per una porta d'arc de mig punt precedida per un porxo compost de quatre arcades semicirculars. A la banda dreta, i adossat a l'edifici, hi ha una espadanya de dos cossos amb una campana. L'exterior de l'edifici és totalment arrebossat i emblanquinat.

Demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), si en tenen , imatges del seu interior, i/o de la Mare de Déu de l’Estrella, tota vegada que en aquesta ocasió, no hi podia accedir

Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), en el que m’adjunten una fotografia datada 21-XII-1975 de la Capella de la Marededéu de l’Estrella, al terme de Llorenç del Penedès.


Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 16 de juliol de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SADURNÍ. ALGUAIRE. SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que s’aixecava aquest temple d'estil barroc l'any 1781, amb ‘ els diners d’Amèrica’, la ‘direcció tècnica’ d’aquesta construcció la va portar Mateu Pedrerol , mestre de cases, veí de Barcelona, pel preu de 14500 lliures i els materials de l’església vella; en aquella època, cens de 1787, la població assoliria la xifra de 1.215 habitants.

La història en diu que la primera església parroquial d'Alguaire es va aixecar entre el final del segle XII i el segle XIII. L'any 1157 el bisbe de Lleida Guillem Pere de Ravidats o Guillem Peris de Ravitats(? - mort a Lleida el 17 de desembre de 1176) atorgà als hospitalers les esglésies del terme d'Alguaire, el primer esment directe de l'església no apareix però, fins l'any 1361, en una visita pastoral on s'esmenta l'altar major de "Beati Serni", amb diverses capellanies.

Entre els anys 1401 i 1425 la família Pelegrí tenia una fundació a l'altar major de Sant Sadurní.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, Encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República legítim, l’edifici fou parcialment destruït.

La reconstrucció es va dur a terme en dues fases, de 1945 al 1965, i de 1965 a 1970, el resultat ha estat desafortunat, a la segona fase el totxo es va utilitzar en forma de tancament d’obra, trencant completament l’estil de l’edifici, això s’adverteix fins en la façana que quedà partida en dues meitats.





No trobava enlloc cap dada dels arquitectes de la reconstrucció, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Josep Lladonosa i Pujol (Alguaire, 1907 - Lleida, 1990) té un ‘monument’ a la seva memòria a tocar de l’església parroquial d’ Alguaire, advocada a Sant Serni. Això ‘ de cap manera’ implica la seva ‘conformitat’ amb la ‘reconstrucció que es feia del temple.

dimecres, 15 de juliol de 2015

ESGLÉSIA DE NOSTRA SENYORA DELS ÀNGELS DEL PAPIOLET. SANT JAUME DEL DOMENYS. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNY

M’aturava per retratar aquesta església que s’aixecava l’any 1950 per facilitar als residents del nucli de Papiolet, l’assistència als oficis religiosos, que es feien fins aleshores a la parròquia de Sant Jaume , i/o a l’església de Sant Antoni de Pàdua de Torregassa.

No trobava cap dada de l’autor del projecte tècnic, dada aquesta que demanaren a l’Ajuntament, i als veïns de Papiolet.


La descripció ens diu; edifici d'una sola nau, encara que a la banda esquerra té una nau lateral que s'utilitza, en part com a porxo i en part com a sagristia. El porxo està format per uns arcs de mig punt, sobre els quals s'han deixat a mig bastir les parets (sembla que la construcció sigui inacabada). A la part dreta ressalten quatre contraforts intercalats amb tres rosasses. Als peus de l'església i damunt tres finestres semicirculars, veiem la inscripció: "Iglesia de Nuestra Señora de los Angeles, 1950". L'edifici està rematat per una espadanya d'un sol cos. L'entrada, a mà esquerra, presenta un cancell a l'interior. Destaca la manca d'absis i la coberta a dues vessants. A l'altar major hi ha la imatge de la Mare de Déu dels Àngels, del segle XX (1950)

Demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), si en tenen , imatges del seu interior, al que en aquesta ocasió, no podia accedir.

Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), en el que m’adjunten una fotografia datada el 19-X-1975 de l’interior de l’Església sufragània de la Marededéu dels Àngels, del Papiolet, al terme de Sant Jaume dels Domenys.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 14 de juliol de 2015

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I LES ESCOLES PÚBLIQUES D’ULLASTRELL. VALLÈS OCCIDENTAL.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.


Retratava l’edifici de l’ajuntament i Escoles Públiques d’Ullastrell, a la comarca del Vallès Occidental, del de que ens diu la descripció tècnica; edifici de planta rectangular, amb tres façanes vistes, adaptat al desnivell del terreny i format per planta baixa i un pis. La façana principal, que forma un angle agut respecte el traçat del carrer, té l'accés a un nivell superior, salvat per una gran escalinata amb balustres i gerros decoratius. És una façana de composició simètrica, amb obertures rectangulars que mostren motllures.

L'arquitecte Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15 de abril de 1885 - ibídem, 7 de octubre de 1973) va bastir aquest edifici, aproximadament cap a l'any 1915.



No es fa cap esment de la doble condició d’aquest edifici.

En la recerca de la ‘memòria històrica’ dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, sou pregat de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o directament a la pàgina :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

El primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera ) aturava l’obra de la Mancomunitat de Catalunya. L’argument era clar, malgrat no tenir recursos propis – només coordinava els de les DIPUTACIONS - havia fet més obra pública, biblioteques, escoles,... que TOTA LA RESTA del REINO DE ESPAÑA, i deixava en evidència que el nivell d’estultícia i corrupció de les elits politiques era estratosfèric.

Amb aquest mateix argument el segon feixisme, i la Democraciola, continuen practicant l’asfixia econòmica de Catalunya i els catalans.

Ens interessa també documentar les poblacions que NO VAN ARRIBAR A TENIR UN EDIFICI PER ACOLLIR LES ESCOLES PÚBLIQUES.
Tenim confirmats :

MASQUEFA
SANT FELIU DE CODINES

Podeu publicar-ho directament a la pàgina. https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Recordeu sempre que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

dilluns, 13 de juliol de 2015

SANTUARI DE SANT ANTONI ABAT DE TORREGASSA. SANT JAUME DELS DOMENYS. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA

Intuïa que la trobaria al final del carrer de la Capella que comunica la carretera amb l’era de Can Palau.

L'edifici presenta una porta d'arc rebaixat, una rosassa i un remat d'espadanya de ferro que conté la campana.

L'interior és d'una sola nau de dimensions reduïdes i sense absis. La coberta és una volta d'arc rebaixat. Als peus de l'església hi ha el cor.


Llegia que fou construïda l’any 1813 per la família Palau, l’edifici és per tant de propietat particular, s'utilitza però, per celebrar la Santa Missa dos diumenges al mes, per als fidels d’aquest nucli de Torregassa.

Demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), confirmació de l’advocació d’aquesta església, i si en tenen imatges del seu interior, al que en aquesta ocasió, no podia accedir.

Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), en el que em diuen pel que fa a l’advocació ; Santuari de Sant Antoni Abat, si bé la imatge de l’altar major es Sant Antoni de Pàdua, adjunten també una fotografia datada el 21-XII-1975.


Un deixo un text deliciós de l’Antoni Ibáñez Olivares en el que s’explica algun fet d’interès de Sant Antoni de Pàdua, que agafava aquest nom en entrar en religió, per la seva admiració a Sant Antoni Abat.

http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=4083

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 12 de juliol de 2015

ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE MAÇANET DE LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

L’Andreu Garcia Martínez m’envia uns enllaços relatius a l’escola que aixecava l’any 1922, l’arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 1876 – 1946), l’edifici va sr ampliat en els dies lluminosos de la II República, i enderrocat l’any 1978 – just quan començava aquesta ‘ democraciola’ que ha assolit la fita de màxim empobriment de la ciutadania, com a conseqüència de l’estultícia i la corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA – per ubicar en el seu lloc el nou ajuntament.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1923/04/01/pagina-8/33274675/pdf.html?search=Massanet+de+la+selva

M’enviava també enllaços a les imatges del Narcís Vilella i Joan Costa, publicades pel Taller d’Història de Maçanet de la Selva.



En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

P/D Ens manquen encara imatges de la que fou escola pública del nucli de Martorell, i que tornava l’any 1965 a titularitat privada.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1921/12/20/pagina-4/33302549/pdf.html?search=Massanet+de+la+selva

Les demanarem a l’ Andreu Garcia Martínez

SANT MARTÍ DE PONTÓS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Retratava – no sense dificultats – la façana de l’església parroquial de Pontós, advocada a Sant Martí de Tours, que està situada al centre del poble , en una zona elevada respecte de la resta de construccions.


La façana d'aquesta església té una portalada rectangular. Damunt la llinda hi ha una fornícula amb la imatge del patró.


Data del 24 de maig de 1773 [ podem dir doncs, que es refeia amb els diners d’Amèrica ]. Damunt la fornícula, i a cada extrem de la llinda, hi ha diversos motius geomètrics decoratius esculpits en baix relleu. El conjunt de la portalada és coronat per una motllura corbada.Al centre de la façana trobem un rosetó, i a l'extrem de migdia el campanar de planta quadrada, amb obertures de mig punt i coberta piramidal. A la part baixa de la façana i sota el campanar hi podem veure un fragment de mur romànic que correspon al frontis de l'antiga església. Al costat de la porta actual, a la banda de migdia, n'hi ha una altra també rectangular, al seu damunt és visible un òcul. Totes dues obertures estan actualment tapiades, i pertanyen a l'antiga façana romànica. En l'aparell d'aquest fragment del frontis romànic s'hi observen dos tipus constructius diferents. En el mur lateral de migdia de la nau segueixen les restes d'aparell romànic, en una llargada de cinc metres. L'absis és de planta semidecagonal i no té cap finestral. El ràfec de la teulada està decorat amb triangles vermells sobre fons blanc. La volta és de llunetes i té tres arcs torals de mig punt. Hi ha tres altars laterals per banda, imbuïts en els murs. Sobre aquets altar hi ha terrabastalls amb arcades de mig punt.

Sant Martí, Sant Sadurní, Sant Marçal,... son el testimoni d’un temps en que els francs ‘ajudaven’ als comtes catalans.

Els segles ens ha deixat també testimonis ‘dolorosos’ de les atrocitats comeses en terres catalanes, tant sota l’absolutisme borbònic, com a l’època napoleònica, i fins en èpoques properes en que la República Francesa, deixava morir als republicans espanyols, i s’abraçava amb el dictador franquista.

La ‘trivialització’ del coneixement, permet ja que els pecadors, reivindiquin el seu dret a perseguir als justos, justificant-ho com un fet ‘natural’.

Sant Martí de Tours està avergonyit de les coses que avui fan els seus seguidors, i no m’estranyaria que els poses l’altra meitat de la capa per barret.

dissabte, 11 de juliol de 2015

VIÑALLONGA DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA, UN LLOC D’OBLIGADA VISITA.

Em portava fins a Santa Perpètua de Mogoda, la meva recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.
Visitava l’arxiu municipal de Santa Perpètua de Mogoda, per completar un post sobre l’escola pública anterior a la dictadura franquista, i com acostuma a succeir trobava al llibre “El que sabem del Segle XX. història de Santa Perpètua de Mogoda. 1900-1979. volum 1”, dades d’una escola pública que eren ensulsiada l’any 1974, i d’una escola de vida bre 1903-1914, fundada per la Congregació de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell.

Feta la feina, retratava – una vegada més – l’església parroquial de Santa Perpètua, i l’edifici de Viñallonga, situat a la mateixa Plaça, on adquiria delicatessen per portar a la família; m’atenia el mateix Jaume Viñallonga i Mas, que m’ensenyaria el celler, i la fèiem petar a cor que vols.


Santa Perpètua de Mogoda ha crescut de forma caòtica, desprès de la victòria dels sediciosos feixistes, encapçalats pel general Franco, tenia un cens de 2.575 ‘ànimes’, que es reduirà l’any 1950 fins a 2.552 – no cal insistir en que la repressió va ser extrema en aquesta població - , l’any 1960 però, seran 3.618, 8.217 l’any 1970, i 13.528 en el cens de 1981, el primer des de la mort del sàtrapa, la ‘democraciola’ posarà la directa i el creixement exponencial ens portarà a tancar l’any 2013 amb 25.473 habitants.

Malgrat aquesta realitat, té encara Santa Perpètua de Mogoda, multitud elements patrimonials, i cases com Viñallonga, que demanen almenys una visita.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/03/santa-perpetua-mogoda-i-santa-maria-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/03/els-nous-senyors-feudals-de-mogoda-i.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/02/art-andalusi-santa-perpetua-de-la-mogoda.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/02/modernisme-santa-perpetua-de-mogoda.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/02/santa-maria-de-santiga.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/07/casa-andreu-farre-santa-perpetua-de.html
..