dimarts, 23 de febrer de 2016

VOLTA EL MÓN I PUJA AL SANTUARI DEL MONT. ALBANYÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

El Josep Olivé Escarré em demanava que el retratés al costat de l’estàtua de Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 – Vil•la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902), obra de l’escultor Joan Ferrés Curós (Olot, 1924)



Al cap d’una estona assolien el cim un parell de ciclistes i ens feien una segona fotografia – ara en un costat el Josep Olivé Escarré i en l’altre l’Antonio Mora Vergés -; us deixo un enllaç on podreu trobar molta informació: http://www.marededeudelmont.com/ca/


Cobla a la Verge del Mont

Del Mont Verge Maria
Reina de l'Empordà
jo al cel pujar voldria
Verge Maria
deu-me la mà.

Anem empordanesos
d'amor de Déu encesos
pugem a dalt del Mont
a veure aqueixa Estrella
que riu hermosa i bella
de nostra terra al front

Son trono és una serra
que enmig de nostra terra
s'aixeca fins als cels;
té els núvols per cortina
per blava mantellina
la volta dels estels

Oh Reina i sobirana
regnau en eixa plana
regnau en tots los cors
Que vostra mà ens empare
salveu-nos dolça Mare
dels pobres pecadors.

Doneu-nos bona anyada
girau la pedregada
que ve del Canigó,
traieu d'aquesta terra
les sectes que fan
guerra a nostra Religió.
26 de juliol de 1884


Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 – Vil•la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902)

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2011/07/goigs-o-virolai-la-mare-de-deu-del-mont.html


En la nostra visita el 22.02.2016 l’església i l’hostatgeria eren tancades, no podíem doncs ‘veure’ in situ la imatge de la Mare de Déu del Mont, talla gòtica del segle XIV, treballada en alabastre policromat, extret de la pedrera de Segueró, situat sota la muntanya.



En trobava però una imatge a la pàgina: http://www.marededeudelmont.com/ca/espiritualitat/mare-de-deu-del-mont/

Conta la llegenda que un pastor atalaiava el seu ramat de vaques pels alts de la muntanya, quan, repetidament, va observar que una vaca tenia el costum de ficar el cap en un trau de la penya cimal. Encuriosit va mirar que hi podia haver a dins, i es va trobar amb la imatge de la Mare de Déu. La va agafar i la va dur al monestir de sant Llorenç, on la comunitat de monjos benedictins li va alçar un altar a l'església.

Passat el temps la comunitat monàstica va considerar que calia fer-la una capella i es va optar per construir-la al Pla de Solls, proper al monestir. Quan es va començar l'edificació, els monjos van descobrir que les eines desapareixien un dia i l'altre també, i eren trobades al cim de la muntanya. Finalment, l'abat i els monjos van comprendre que el designi de la Mare de Déu era que el seu santuari fos construït al cim del Mont, i així es va fer. Les obres de construcció van començar el 1311 i es van acabar el 1318.

La seva festivitat se celebra el 8 de setembre, dia de les mares de déu trobades.