dimecres, 19 de setembre del 2018

TENIU MÉS DADES DE SANTA MARGARIDA DE COMALLONGA AL TERME D’AGUILAR DE SEGARRA?. BAGES. CATALUNYA

Anàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maaig de 1926 ) , i l'Antonio Mora Vergés, a Aguilar de Segarra, que s’hauria de redenominar, Aguilar del Bages, per recollir imatges de l’edifici que aixopluga l’Ajuntament, que havia estat també escola i casa del mestre, de la dessacralitzada capella de Santa Anna de l’Oller, de la capella de de Santa Margarida de Comallonga – de la que no en trobava informació -, i de l’església de Santa Magdalena de Còdol-Rodon.

Tenia ocasió de visitar la capella de Santa Margarida de Comallonga, que dona aixopluc a diverses imatges que es trobaven a l’església de Sant Miquel de Castell.


De Santa Margarida de Comallonga, m’expliquen que s’hi fa culte ‘regular’ al voltant de la data de la Santa Margarida, i que s’hi duen a terme cerimònies de caire familiar, casament, batejos, ...


Damunt la porta figura la data 1646, encara que com en el cas de Santa Magdalena de Còdol-Rodon diversos documents del castell de Castellar, permeten situar la seva construcció abans dels segle XIII.

En tot cas, existia ja quan succeïen els fets que es recullen a : https://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/viewFile/20466/321498

A 1811, en plena guerra del Frances, Anton Comallonga de Cal Vendrell de Castellar és cridat a quintes.

Tot i que ja ha estar "sortejat", per tal de no haver d'anar a la guerra fa aquesta al·legació

"Muy Iltre. Señor:

Antonio Comallonga, mancebo, labrador del término de Castellar; Corregimiento de Manresa, con toda la atención a C( S. representa:

QUE

el Exponente se halla en clase de hijo único de viuda que no puede subsistir sin el unxilio de su mismo Exponente, pues aunque tenia cuatro hermanos, el mayor murió gloriosamente en defensa de la Patria y los otros tres són de tan corta edat que el mayor no llega a catorce años, manteniendo con sus sudores e industria no sólo a dicha su madre y hermanos sinó también a una hermana soltera y a un tio demente.
Aunque por los explicados motivos és exento del sorttzo y Servicio de las armas, ignorando como rústico labrador que debia proponer ante la Justicia de aquel pueblo las dos mencionadas exenciones y no habiendo cuidado de practicarlo en tiempo oportuno fue incluido en el sorteo y le cupo el número 29.

Y atendiendo que de pasar ctl Exponente a servir en el ejército quedariu aquella familia abandonada y en la mayor indigencia, como esto y lo demás resulta de la certificación del Párroco y Justicia que acompaña, a K S. Atentamente se suplica se sirva declararlo libre y exento del servicio y mandar a quien corresponda que lo borre y separe de la lista de los Quintos del citado lugar. Gracia que espera de la justificación de VS.

Manresa, 15 de Mayo de 1811

Anton Comallonga" (signat)


El batlle i el rector de Castellar li fau papers que donen fe d'aquesta situació, entre els quals hi ha aquesta partida d'obit del seu germa Pere:

Certificam i fem ,fe que haverrt anat lo sometent de Castellar a Molins de Rei, los francesas hi mataren a Pere Comallonga destinat al mateix sometent, i gen& d'ilnton Comallonga, los que declararen la sua mort, Josep Canals, Jaume Ferrer i Isidro Gavurró i Roig, companys seus en dit sometent i vuy en dia quinto dient que un soldat de cavall, francks, havia mort a Pere Comallonga cerca el pont de Molins de Rei. Esta declaració donaren quan tornaren de sometent i en esta església férem bé a favor de la sua anima. 1 per ser akí ho firmam en Castella~ vuy als 29 de Juny de 1811.

Andreu Vinyas, Rector de Castella~

Joseph Monconill, Batlle. "


La Comissió Militar de Manresa va manar que la demanda del noi fos exposada en lloc públic per tal que els altres quintos del poble poguessin reclamar. Ningú no va dir res i Anton Comallonga va ser declara1 exempt.

(Documentació trobada a I'Arxiu Histbric i Comarcal de Manresa: Lleves al Bages durant la gucnd del Francks. Castellar: Lligall 3).

Agrairem la vostra participació per ampliar aquesta minsa informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Enviaré aquest text al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

No disposa Aguilar de Segarra, que s’hauria de redenominar, Aguilar del Bages, d’un Cataleg de Patrimoni en línia, i sembla, sembla que s’està treballant en el catàleg de masies.


Gràcies al padró de vehicles, l’argument econòmic que acostuma a esgrimir-se arreu com a ‘causa justificativa’ de la inacció en matèria de patrimoni, no es pot esgrimir aquí.