divendres, 24 de gener de 2020

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE DE BAGÀ. EL BERGUEDÀ

El 19.04.2018, retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de l’església parroquial de Bagà, advocada al protomàrtir Sant Esteva.


Patrimoni Gencat ens diu que és un curiós exemple d'església romànica, construïda en plena època gòtica. Estructuralment és un model romànic. La planta és de tipus basilical, amb una gran nau coberta amb volta de pedra lleugerament apuntada que arrenca d'una cornissa i amb un absis de planta semicircular a l'interior i hexagonal a l'exterior cobert amb volta de quart d'esfera. No hi ha naus laterals però, enlloc seu, trobem capelles laterals cobertes amb volta de creueria sobre nervis, un dels pocs elements que denota la introducció dels procediments estructurals del gòtic.

Vista de la nau des de l'absis de l'església. Jordi Contijoch Boada

L'interior de l'edifici és molt important per la seva austeritat, elegància i grans proporcions, que contrasta amb l'exterior, pobre i desordenat. El campanar està situat a tramuntana i és una torre massissa amb llargues finestres d'arc de mig punt.

L'edifici compta amb dues portalades monumentals, la principal a ponent i la secundària al nord. Totes dues tenen arquivoltes apuntades que s'aguanten sobre uns capitells en fris i tres columnes molt estilitzades. El portal principal està emmarcat per dos pinacles, acabats en ramillets florals, els quals són els únics elements sobresortints de l'estructura.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , l'altar Major va ser destruït, així com l'orgue, les imatges i objectes de culte. Acabada la Guerra amb les restes del retaule se’n compon un de nou, afegint també un altar provinent del santuari del Paller i datat el 1781.

L’església de Sant Esteve de Bagà conserva una creu reliquiari bizantina que probablement data del segle X i que presenta inscripcions en lletres gregues als braços i enmig del tronc. Hom ha cregut tradicionalment que fou duta l‘any 1000 pel bisbe de Vic, Arnulf.

Conserva un fragment del retaule de Sant Esteve, del barroc tardà.


Pere Galceran de Pinós i Mallorca (Principat de Catalunya, ? — Bagà, Berguedà, 1348) fill de Pere Galceran I de Pinós i de Saura de Mallorca. Era nét del rei Jaume II de Mallorca. Nascut entre l'any 1306 i 1312, serà l’artífex del creixement de Bagà, que serà en aquella època la capital de la Baronia de Pinós.