ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MARE DE DÉU DE BERNUI. SORT. PALLARS SOBIRÀ

 

Llegia, església situada en un pla, damunt mateix del poble de Bernui. Consta d'una única nau, amb una capçalera rectangular a l'est. En el mur del migdia, s'obre l'antiga porta romànica, constituïda per un senzill arc de mig punt que formaven petites dovelles tallades, disposades radialment i rematades per una motllura a mode d'arquivolta exterior. Modernament es tapià aquesta porta i s'obrí la que existeixen aquest moment als peus de la nau, afegint-se també a la fàbrica romànica unes dependències. Sobre l'antiga porta romànica, i en el mateix angle que forma la nau, s'aixeca una graciosa espadanya de dos ulls, sota la qual s'hi obre una estreta finestra. Els murs són d'aparell petit, paral·lelepipèdic, de proporcions molt allargades i de mides molt homogènies.

 En el seu interior s'hi conserva la imatge romànica de la Mare de Deu de Bernui.

 En el treball de camp de l'any 2020 es comprova que la porta d'accés esta emmarcada per un remolinat de morter vist, per sobre hi ha un òcul resseguit també amb un arrebossat de morter. A la part baixa d'aquesta mateixa façana s'hi estén un rejuntat, i les pedres han quedat quasi tapades pel morter.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/03/goigs-la-mare-de-deu-de-bernui-patrona.html

La “ mala memòria”  dels crims  ,  "Fusilaré a diez catalanes por cada hombre muerto de mi guardia".  duts a terme per l’Antonio Sagardía Ramos (Zaragoza, 5 de enero de 1879-Madrid, 16 de enero de 1962), mai jutjats, mai recriminats, ni per la dictadura, ni per l’església nacional catòlica és com una llosa que oprimeix el cor

 https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

Que la Marededéu elevi  a l’Altíssim el clams del que pateixen genocidi per raons ètniques i/o cultural,  pels que es veuen privats dels seus drets com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA, i les pregàries de poble català que anhela des de 1714 recuperar la seva llibertat nacional.

Amen !!