Del protomàrtir sant Esteve els fets dels Apòstols, 7, 54 llegia ;
Llavors va dir:
—Veig obert el cel, i el Fill de l’home
a la dreta de Déu.
Ells, cridant amb tota la força,
es van tapar les orelles i s’abraonaren tots alhora contra ell, el tragueren
fora de la ciutat i començaren a apedregar-lo.
Els testimonis havien deixat els
seus mantells als peus d’un jove que es deia Saule. Mentre l’apedregaven, Esteve pregava dient:
—Jesús, Senyor, rep el meu esperit.
Després caigué de genolls i va
cridar amb tota la força:
—Senyor, no els tinguis en compte aquest pecat!
I, havent dit això, va morir.
De l’església de Sant Esteve de Caulès o Caulès Vell al terme de Caldes de
Malavella, a la Selva, llegia :
https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/273792/375244
Després d’un fase
visigoda poc coneguda,
que ara per
ara només indicaria
una continuïtat de poblament en el massís, es bastí el temple de Sant
Esteve de Caulès. Mencionat per
primer cop el
919, es convertí
en el marc
del procés de
parroquialització i en el centre vertebrador d’un gran sector del
massís.
Malgrat aquest paper, important com ho demostra el cementiri parroquial i
l’edificació d’una petita cellera, la immensa majoria de la població visqué
dispersa pel territori en masos. S’hi explotava el territori per a l’obtenció
de productes forestals –principalment carbó–, ramaders i agrícoles, sobretot
cereals, vinya i olivera.
Els excedents d’aquests
productes eren traslladats,
mercès a una
estratègica xarxa de comunicació,
als principals centres econòmics regionals, com Caldes de Malavella, als ports
litorals i a Girona.
.jpeg)
.jpeg)
Per a entendre la seva decadència s’han de tenir en compte diversos
factors. El primer, i més conegut, és l’impacte de les fams i epidèmies
del segle XIV,
les quals, a
banda de delmar
la població, degueren
desorganitzar l’economia del
massís. Aquesta creixent pobresa provocà que la seva població anés emigrant cap
als centres econòmics de l’entorn, com ara Lloret de Mar i Vidreres.
https://invarque.cultura.gencat.cat/card/12093
Quan al topònim :
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=77538
En companyia del Josep Olivé Escarre ( Sant Llorenç Savall, 2 fr maig de
1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) havíem visitat LA PROFANADA
PARROQUIA DE SANTA CECLINA, SECLINA I/O SECULINA. CALDES DE MALAVELLA. GIRONA,
de la que en publicàvem una crònica : https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/01/la-profanada-parroquia-de-santa-ceclina.html
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/06/goigs-santa-seclina-o-seculina-caldes.html
No sabia trobar els Goigs de Sant
Esteve de Caulès, si existeixen sou pregats s de fer-nos-en arribar un exemplar a l’email
castellardiari@gmail.com
També és patró de Caldes de Malavella:
https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/12/goigs-sant-esteve-patro-de-caldes-de.html
Que el protomàrtir sant esteve elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat nacional, el clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu del món practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies dels que no reben assistència sanitària i/o social al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a emprar el foc com element de distracció de les seves accions.
Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara - investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos, de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada