dimecres, 27 de maig del 2026

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CASÓS, ADVOCADA A SANT ROMÀ. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-roma-de-casos-el-pont-de-suert

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/978

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30382

Casós és un poble a la Vall de Barravés, també dita de Casós de Barravés, a la Ribagorça sobirana , situat a mitja costa d’una muntanya a 3 km de Vilaller. Pertanyia a l’antic terme municipal de Llesp i l’any 1968 es va integrar al Pont de Suert, de manera que va formar un petit enclavament dins del terme municipal de Vilaller

De sant Romàs, llegia ; església d'una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral en el centre de la nau. A llevant trobem l'absis amb arcuacions llombardes i precedit per un arc presbiteral a l'interior. L'aparell és de carreu de pedra calcària allargassat i col·locat en filades ordenades. Té un campanar d'espadanya de dos ulls. L'interior està cobert per un cel ras de guix. El paviment és de lloses de pedra irregulars. Els elements estructurals de fusta s'han començat a degradar a causa de la humitat. El cel ras i les façanes de ponent i llevant presenten esquerdes.







La decoració absidal s'inscriu plenament en les formes de l'arquitectura llombarda que ens recorda a Sant Quirc de Durro i el porxo de Santa Maria de Durro, que es poden datar en la segona meitat del segle XII.

Els batents de la porta d'entrada a l'església de Sant Romà conserven un forrellat de ferro forjat de tradició romànica, constituït pel passador el tirador, la planxa guardapany i una anella. El passador fa 50 cm de llarg i el tirador 32 cm de llarg i 5,5 d'ample. D'altra banda, el guardapany fa 15,5 cm de llarg per 16 cm d'alçada.

El forrellat s'estructura seguint la fórmula serpentiforme, és a dir, amb un dels extrems corbats tot formant un cap d'animal, en el qual destaquen les orelles i el morro força sobresortit amb la boca oberta. Tota la llargària del passador està decorada amb incisions. El mànec o tira és aplanat i ornat amb motius florals emmarcats per petites creuetes en aspa i cercles. El guardapany, amb cadascun dels costats de forma corba, també presenta decoració vegetal i geomètrica i se subjecta a la porta amb quatre claus originaris de forja.

Aquesta tipologia es repeteix en els forrellats romànics de la comarca.

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=13333

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/o intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  Sant Romà  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  pontarrins, montsenyencs ,  urgellencs  ,  figuerencs ,  pontarrins , ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos ,  veneçolans , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, victimes del monolingüisme genocida, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribratges de mama, ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que Trump ,  Netanyahu , Putin i altres genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern