Llegia que el conjunt, dissenyat per l'arquitecte i paisatgista Nicolau
Maria Rubió i Tudurí (Maó, Menorca 5 de
febrer de 1891 - Barcelona 4 de maig de 1981
, va ser construït a partir de 1920 amb la finalitat d'establir a
Barcelona un monestir benedictí filial del de Montserrat.
La construcció va ser finançada per
l'industrial sabadellenc Josep Nicolau d'Olzina i de Ferrer i la seva esposa
Mercè de Pallejà i de Bassa, Marquesos de Montsoliu. Entre els anys 1921 i
1924, el matrimoni va morir sense deixar descendència, però els seus nebots, en
Guillem de Pallejà Ferrer-Vidal i Clotilde Ricart Roger van voler continuar amb
el projecte. Els sufragadors de l'església desitjaven un edifici d'estil
Renaixement, i els monjos de Montserrat, als quals el temple anava destinat,
una església romànica. Davant aquesta disjuntiva Rubió decidí arrencar del
greco-romà toscà per continuar amb Brunelleschi, donant així relativa
satisfacció a tots dos contendents. Un dels seus deixebles, Joan Mirambell Ferran
(28 de febrer de 1892 - 14 de maig de 1983), donà
forma al conjunt enjardinat.
Les obres del monestir es paralitzaren amb l’alçament armat dels militars
feixistes encapçalats per general Franco. Rubió i Tudurí hagué d'exiliar-se.
Les obres foren represes l'any 1950, quan Raimon Duran i Reynals
(Barcelona, 1895 - Barcelona, 21 de maig de 1966) es feu càrrec del projecte i
Josep Obiols Palau (Sarrià, Pla de Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967) fou
contractat per realitzar les pintures que decoren el pòrtic.
L'any 1964, essent arquebisbe, Gregorio
Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de
gener de 1972) passà a mans de l'Arquebisbat de Barcelona, que la convertí en la Parròquia de Santa Maria Reina.
El Concili d’Efes de l’any 431 , va proclamar solemnement la maternitat
divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos). L’església nazional catòlica insisteix en formules
com, virgen, santa, nuestra señora,...,
https://www.facebook.com/photo/?fbid=10238662471758104&set=pcb.10238662476718228
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/40382
Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email
castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada