ESGLÉSIA AUDITORI DE SANT JOSEP DE MOIÀ. MOIANÈS. BAGES. CATALUNYA

Ens aturàvem el Josep Olivé Escarre i l’Antonio Mora Vergés, per retratar aquesta esglesiola, edificada sota la invocació del Desterro de Jesús Nostre Senyor pel Rv. Jaume Gónima, beneficiat de l'església parroquial de la vila de Moià i rector de Sant Pere de Marfà, i per la seva germana Lluïsa Busquets.

A la façana es pot veure l'escut de la família Alòs, que van ser els primers benefactors del temple en cedir els terrenys per erigir l'església.

Va ser beneïda pel senyor bisbe de Vic Fra Andreu de Sant Jeroni 1614-1625) el dia 11 d'octubre de 1620 (hi ha inscripció).

La capella original, de petites dimensions, va ser engrandida a finals del segle XVIII allargant la part del presbiteri i afegint una nova capella lateral.

La portalada de Sant Josep va ser contractada a la nissaga d'escultors Rubió. Se sap que el disseny de 1614 va ser encarregat a Jaume Rubió i es creu que molt probablement l'execució també podria haver estat d'ell. Si fos així, seria la única obra esculpida en pedra que es coneix d'un escultor Rubió.

El rellotge del campanar va ser construït per Josep Senesteva (segles XVIII-XIX) l'any 1789.

Em els dies foscos que desencadenava la sedició del General Franco contra el Govern de la II República, com la majoria d'esglésies de la vila, va ser destruïda. L'església fou tancada al culte l'any 1936.

En anys posteriors va ser utilitzada com a magatzem d'una empresa i, últimament, com a magatzem de la brigada municipal.
En algunes èpoques havia estat la seu i taller del grup teatral La Fura dels Baus.

L'any 1993 l'antiga església va ser convertida en auditori i sala polivalent amb capacitat per a 100 persones.

El rellotge després de la seva restauració l’any 2002, es va tornar a posar en marxa.

Transformada en sala d'actes i casal cultural, acull avui conferències, exposicions i actes culturals.

La Vila de Moià tenia a darreries del Primer Feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) 2.242 habitants, i estaven actives en aquella època TOTES les parròquies, i esglésies del terme. Amb 5.793 habitants a 31.12.2012, la major part d’edificis religiosos viuen una degradació continua.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/02/sant-pere-de-vilalta-ara-de-ferrerons.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/03/sant-feliu-de-rodors-roldorsmoia-bages.html

Si l’església ‘Oficial’ de la mà del Sant Pare FRANCESC, no aconsegueix allò tant senzill que els reclamava la Verge del Miracle ‘ que torni a la part de Déu’, veurem desfer en pocs anys, la feina de més de vint segles

CAPELLA DE SANT ANDREU. CEMENTIRI DE SANT LLORENÇ DE LA MUGA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

L’Anna Maria Parella Arcarons, publicava una imatge de l’esglesiola del Cementiri de Sant Llorenç de la Muga a l’Empordà sobirà, Girona, Catalunya, que segons Marià Baig i Aleu (Figueres, 1955), fou consagrada el dia 4 de juliol de l'any 1605, sota l’advocació de Sant Andreu.

‘Popularment’ ha estat considerada com una construcció romànica i efectivament la seva estructura respon a la de formes romàniques en l'arquitectura religiosa popular, però les dades concretes que posseïm no deixen lloc a dubtes de la seva construcció a principis del segle XVII.

L'antic cementiri era a tocar els absis de l'església parroquial, fou traslladat prop de la capella l'any 1831.
La descripció tècnica ens explica que es tracta d’un edifici de nau única amb absis semicircular. Presenta coberta de volta de canó a la nau i de quart de cercle al presbiteri. La porta principal, d'un sol arc de mig punt presenta una llegenda incisa a la clau: SANT ANDREU i una data del segle XVII, ara mig esborrada (probablement 1605, l'any de la consagració). Davant de la façana hi ha una galilea amb arcades de mig punt i teulada a doble vessant. Campanar de cadireta d'una sola arcada.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’e.mail coneixercatalunya@gmail.com

LA CASA ARAGÓ DE SANTA COLOMA DE FARNERS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Ens aturaven la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, per retratar la façana de la Casa Aragó, al numero 26 del carrer de Jacint Verdaguer, de Santa Coloma de Farners, que Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935), reformava l'any 1903 , en una actuació que afectà els interiors i la façana a la planta baixa.

La descripció tècnica ens diu ; casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La planta baixa és d'estil modernista, amb la façana de rajol vist i les obertures, una porta i tres finestres, amb reminiscències neogòtiques, i amb arcs conopials. Les finestres presenten una reixa al davant de ferro forjat i motius florals i la porta és de fusta treballada amb decoracions incises i elements de ferro forjat. Al primer pis una balconada ocupa l'amplada de la façana, també de ferro, aquí hi ha dues obertures sense decoració, rectangulars i emmarcades en pedra, destaca l’arrambador de ceràmica vidriada verda i vermella. Al segon pis, hi ha dues obertures més, amb dos petits balcons. El parament en aqueta part és arrebossat i pintat de blanc. L'edifici està rematat per una cornisa i al damunt una balustrada. Pel que fa la decoració, d'estil modernista, cal remarcar els medallons o mosaics de la façana, situats damunt la porta d'entrada, amb forma trevolada i policroms, de color blau i groc. Semblen representar unes inicials que indicarien el nom dels propietaris que van encarregar l'edifici.

Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA CASA DEL MARQUÈS DE L’ARGENTERA. SOLERS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF

M’arribava fins aquest indret en companyia de la Maria Jesús Lorente Ruiz, volia veure i retratar – si més no – una part del conjunt d’edificis que feia aixecar l’enginyer del túnel de l'Argentera (més de 4 Km de llargària), obra que el va fer mereixedor del títol de Marquès de l'Argentera atorgat per Alfons XIII (1918); està clar que la meva personal condició d’haver nascut a l’Argentera, i ser fill d’un ferroviari represaliat pel feixisme, expliquen també el meu interès.

El lloc de Solers està documentat des del segle XIII. Al cadastre de l'any 1736 hi consta la casa dels pares de Sant Agustí, dita Solers, quan hi vivia un tal Jaume Artigas.

Després de la desamortització de Mendizábal, va ser adquirida pel banquer Ignasi Girona i Targa (Tárrega, Lérida; 1781 - Barcelona; 1867) , que la donà en herència al seu fill Casimir Girona i Agrafel, també banquer, que va fer restaurar-la l'any 1883. Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

A principi del segle XX la va comprar Eduard Maristany i Gibert (Barcelona, 1855 - 1941) , primer marquès d'Argentera, que l'any 1918 va encarregar a l’arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931) bastir l'edifici actual i va habilitar-ho com a caves.

La darrera reforma va fer-se l'any 1979, quan s'hi habilità el Gran Casino de Barcelona, que no va traslladar-se a la ciutat comtal fins el 1999. Des d'aleshores s'utilitza com a centre de convencions.

La descripció tècnica ens diu ; Gran casal noucentista situat a garbí del nucli de Ribes, a tocar de la carretera BV-2112. El conjunt està constituït de diverses construccions entorn les quals hi ha un gran jardí i bosc que queden tancats dins un recinte. El volum principal és de planta irregular de notables dimensions, amb coberta de quatre vessants a la part frontal i plana a la resta. El frontis es composa simètricament segons nou eixos, entre els que destaquen dos cossos en forma de torre que sobresurten del plom dels murs. Tots dos s'obren amb una finestra d'arc pla arrebossat a la planta baixa i una finestra emmarcada amb un frontó trencat al pis. Al segon pis hi ha una finestra emmarcada amb pilastres amb capitells esculpits, sobre el qual hi ha una galeria de tres pòrtics amb columnes que suporten una estructura de fusta. Entre les dues torres hi ha el cos central, amb un balcó corregut al pis sostingut per parelles de columnes que custodien l'entrada a l'edifici. L'accés al balcó es fa per tres finestrals d'arc pla arrebossat, sobre el que hi ha una galeria de cinc pòrtics de les mateixes característiques que les de les torres. Els dos eixos dels cossos laterals segueixen la mateixa composició que el central. El revestiment del frontis està decorat amb esgrafiats típicament noucentistes. La part posterior del volum té forma semicircular i presenta parelles de columnes. Des de les façanes laterals en surten dos cossos perpendiculars que es prolonguen per la part frontal formant un pati central, caracteritzat per una gran font rectangular. Els cossos estan definits per àmplies galeries amb pòrtics d'arc carpanell, que es troben delimitats amb parelles de columnes i balustrada. El cos que s'orienta a xaloc està adossat a l'antic celler, de planta rectangular i coberta a quatre vessants. Entre el celler i el volum principal hi ha un pontet cobert amb volta catalana, que comunica el pati principal amb el de la masoveria. Aquesta es troba adossada a llevant del casal, és de planta rectangular i té la coberta a quatre vessants. A la planta baixa té tres portals; el central de mig punt i els laterals d'arc escarser. Al primer pis hi ha quatre finestrals d'arc pla, mentre que a les golfes hi ha una galeria de set pòrtics d'arc de mig punt separats per columnetes. Totes les obertures d'aquest cos estan emmarcades imitant la pedra carejada. Davant la carretera hi ha els dos accessos a la finca, constituïts per dues grans portalades. La principal és feta de ferro forjat i incorpora l'escut heràldic del marquès d'Argentera, custodiada per pilars de carreus encoixinats. La segona és feta de ferro forjat i presenta pilars de maçoneria i maó vist.

CASA JOAN MASACHS AL CARRER MAJOR DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Llegia que li devem a l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1877 - 1951) que la refeia l’any 1949 , la casa – segons la descripció tècnica - consta de planta baixa i dos pisos, la planta baixa endarrerida per la presència de tres grans arcs que fan de porxo.

La façana presenta dues finestres envoltades de carreus, a l'antiga, i les altres perfilades amb maó vist.

El parament llis està decorat amb esgrafiats de flors i, al centre de la façana, les figures d'una pastorets amb el Monestir al darrera. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercataunya@gmail.com de l’artista esgrafiador.

Pel que sabem dels Sants de l’Església Catòlica Apostòlica i Romana, el que hi ha dins la fornícula és Sant Roc, i no Sant Domènec, al que s’acostuma a representar vestit amb un hàbit. Com sempre però, sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PONT DE MALAFOGASSA, VILANOVA DE SAU. OSONA. CATALUNYA

Pep47 publicava una bellíssima imatge d’aquest pont medieval, situat dins el terme de Vilanova de Sau, a la comarca d’Osona.

L’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934), recollia que el Pont de Malafogassa, sobre la Riera Major afluent per la dreta del Ter, fou construït pels volts de l'any 1498 essent-ne el seu mestre constructor PERE FOLGUERES, de Sant Andreu de Bancells. Varen contribuir a les despeses del seu cost els veïns de Vilanova de Sau , de Sant Andreu de Bancells, de Castanyadell i de Querós: així consta per una talla o contribució imposada als feligresos de dites parròquies, el 25 de gener de 1498 .

La descripció que fa bona la frase ‘ una imatge val més aque mil paraules’ ens diu ; pont de dues arcades, una de molt ample, sota la qual passa la Riera Major i , l'altre no tant, sense finestres o arquets i d'esvelta silueta. Rep el nom de Malafogassa d'una antiga casa i molí que té al seu redós.

CASA JOAN BOFILL DE SANTA COLOMA DE FARNERS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava el singular edifici del carrer de Sant Sebastià , 4 de Santa Coloma de Farners, el promotor Joan Bofill – sense cognom matern, que ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com - , i l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940).

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=LA+SELVA&fbclid=IwY2xjawSPaTBleHRuA2FlbQIxMABicmlkETFTRG1EMDVDVGZ1TjN4YWVKc3J0YwZhcHBfaWQQMjIyMDM5MTc4ODIwMDg5MgABHg5BjBJ1rXP2C8laY-62lBclVr-3i-yifddJ8QB396Cu2PRvR1ZJbOs9VUnd_aem_WaMh2hHBIOvk9846Th6fUw&page=11&pos=102

La descripció tècnica ens explica d’aquesta construcció cantonera de grans dimensions, de planta rectangular, amb soterrani, dues plantes i golfes, amb profusió d’elements d'estil neogòtic, neorenaixentista i modernista, que la coberta és a tres vessants i al centre s'alça una torreta de planta quadrada, amb finestres trigeminades trevolades d'estil gòtic i teulada piramidal de ceràmica vidriada que formen sanefes de tres colors.

La façana principal del carrer Sant Sebastià presenta una portalada lateral rectangular amb guardapols que pren l'alçada de mig soterrani i el primer pis. La segona planta té una galeria central coberta, sostinguda per mènsules i amb un fris de ceràmica decorativa, flanquejada per dues obertures amb barana de ferro forjat. Les golfes mostren una galeria d'onze finestres amb impostes. La façana de la dreta presenta un primer nivell de cinc mitges finestres del soterrani i, al capdamunt, les cinc corresponents de la primera planta iguals a les de la façana principal.

El segon pis té un cos central de tres obertures amb balcó corregut i una obertura amb barana de ferro per banda. Les golfes presenten una composició de finestres amb impostes de 3-5-3. Totes les obertures tenen guardapols i les de la planta baixa estan protegides per reixes de ferro forjat treballades.

L'angle de l'edifici té com elements més rellevants, una escultura d'un sant Josep amb l'Infant de pedra sobre peanya i coberta per un dosseret d'estil gòtic i, al capdamunt, un relleu amb les inicials del promotor i primer propietari de l'edifici, JB.

Tot l'edifici ha estat recentment restaurat respectant però, els element més rellevants de l'edifici original, com l’enteixinat de fusta del sostre.

El ràfec de la coberta està sustentat per mènsules entre les quals hi ha rajoles decoratives blanques i vermelles amb motius geomètrics.

Us imagineu una Catalunya lliure i sobirana?.   Lleó XIV , no dubtaria en enraonar la llengua catalana, oi?. 

Esperem que avui, sota el jou encara del REINO DE ESPANA, també ho faci i així li ho demano :

 Benvolgut Robert Francis Prevost,

Us escric des de Catalunya, terra antiga de fe arrelada i de fidelitat sostinguda al missatge cristià, malgrat les adversitats que la història ens ha imposat.

No es pot oblidar que, en el tràgic episodi de l’alçament feixista del segle XX, el suport explícit o tàcit d’una part de l’Església —allunyada de l’Evangeli i més propera al poder— contribuí a una devastació humana d’una magnitud esgarrifosa: entre morts, desapareguts i exiliats, gairebé tres milions de víctimes. Aquest record no és una acusació estèril, sinó una exigència de veritat i de responsabilitat històrica.

Malgrat tot, Catalunya no ha abandonat la fe. Ha resistit, sovint en silenci, sovint marginada, però sempre amb una profunda consciència cristiana vinculada a la dignitat humana, a la llengua pròpia i a la cultura que ens configura com a poble.

Per això, avui més que mai, Catalunya necessita pastors catalans: arrelats a la seva gent, a la seva llengua, a la seva realitat. No es pot evangelitzar un poble ignorant-ne l’ànima.

Recordem també que el Venerable Antoni Gaudí i Cornet, figura universal i testimoni de fe, fou humiliat i colpejat per aquells que pretenien imposar una uniformitat lingüística i cultural en nom d’un fals ordre, gent que deia parlar en “CRISTIANO ” mentre negava la dignitat de l’altre. Aquest fet simbolitza una ferida encara no tancada.

Per tot això, us ho dic amb claredat i amb respecte: si la vostra eventual vinguda no ha de comportar cap millora real en la situació de la llengua catalana, de la seva cultura i de la vida digna del seu poble —que massa sovint es veu reduït a minoria dins la seva pròpia terra—, aleshores potser és millor que no es produeixi.

Que qualsevol acció pastoral que emprengueu sigui guiada per l’amor veritable a Déu, que és inseparable de la justícia, de la veritat i del respecte als pobles.

Amb tota consideració