La descripció tècnica ens explica d’aquesta construcció cantonera de grans dimensions, de planta rectangular, amb soterrani, dues plantes i golfes, amb profusió d’elements d'estil neogòtic, neorenaixentista i modernista, que la coberta és a tres vessants i al centre s'alça una torreta de planta quadrada, amb finestres trigeminades trevolades d'estil gòtic i teulada piramidal de ceràmica vidriada que formen sanefes de tres colors.
La façana principal del carrer Sant Sebastià presenta una portalada lateral rectangular amb guardapols que pren l'alçada de mig soterrani i el primer pis. La segona planta té una galeria central coberta, sostinguda per mènsules i amb un fris de ceràmica decorativa, flanquejada per dues obertures amb barana de ferro forjat. Les golfes mostren una galeria d'onze finestres amb impostes. La façana de la dreta presenta un primer nivell de cinc mitges finestres del soterrani i, al capdamunt, les cinc corresponents de la primera planta iguals a les de la façana principal.
El segon pis té un cos central de tres obertures amb balcó corregut i una obertura amb barana de ferro per banda. Les golfes presenten una composició de finestres amb impostes de 3-5-3. Totes les obertures tenen guardapols i les de la planta baixa estan protegides per reixes de ferro forjat treballades.
L'angle de l'edifici té com elements més rellevants, una escultura d'un sant Josep amb l'Infant de pedra sobre peanya i coberta per un dosseret d'estil gòtic i, al capdamunt, un relleu amb les inicials del promotor i primer propietari de l'edifici, JB.
Tot l'edifici ha estat recentment restaurat respectant però, els element més rellevants de l'edifici original, com l’enteixinat de fusta del sostre.
El ràfec de la coberta està sustentat per mènsules entre les quals hi ha rajoles decoratives blanques i vermelles amb motius geomètrics.
Us imagineu una Catalunya lliure i sobirana?. Lleó XIV , no dubtaria en enraonar la llengua catalana, oi?.
Esperem que avui, sota el jou encara del REINO DE ESPANA, també ho faci i així li ho demano :
Benvolgut Robert Francis Prevost,
Us escric des de Catalunya, terra antiga de fe arrelada i de fidelitat sostinguda al missatge cristià, malgrat les adversitats que la història ens ha imposat.
No es pot oblidar que, en el tràgic episodi de l’alçament feixista del segle XX, el suport explícit o tàcit d’una part de l’Església —allunyada de l’Evangeli i més propera al poder— contribuí a una devastació humana d’una magnitud esgarrifosa: entre morts, desapareguts i exiliats, gairebé tres milions de víctimes. Aquest record no és una acusació estèril, sinó una exigència de veritat i de responsabilitat històrica.
Malgrat tot, Catalunya no ha abandonat la fe. Ha resistit, sovint en silenci, sovint marginada, però sempre amb una profunda consciència cristiana vinculada a la dignitat humana, a la llengua pròpia i a la cultura que ens configura com a poble.
Per això, avui més que mai, Catalunya necessita pastors catalans: arrelats a la seva gent, a la seva llengua, a la seva realitat. No es pot evangelitzar un poble ignorant-ne l’ànima.
Recordem també que el Venerable Antoni Gaudí i Cornet, figura universal i testimoni de fe, fou humiliat i colpejat per aquells que pretenien imposar una uniformitat lingüística i cultural en nom d’un fals ordre, gent que deia parlar en “CRISTIANO ” mentre negava la dignitat de l’altre. Aquest fet simbolitza una ferida encara no tancada.
Per tot això, us ho dic amb claredat i amb respecte: si la vostra eventual vinguda no ha de comportar cap millora real en la situació de la llengua catalana, de la seva cultura i de la vida digna del seu poble —que massa sovint es veu reduït a minoria dins la seva pròpia terra—, aleshores potser és millor que no es produeixi.
Que qualsevol acció pastoral que emprengueu sigui guiada per l’amor veritable a Déu, que és inseparable de la justícia, de la veritat i del respecte als pobles.
Amb tota consideració
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada