dimecres, 11 de desembre de 2013

LA CASA DEL MARQUÈS DE L’ARGENTERA. SOLERS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF

M’arribava fins aquest indret en companyia de la Maria Jesús Lorente Ruiz, volia veure i retratar – si més no – una part del conjunt d’edificis que feia aixecar l’enginyer del túnel de l'Argentera (més de 4 Km de llargària), obra que el va fer mereixedor del títol de Marquès de l'Argentera atorgat per Alfons XIII (1918); està clar que la meva personal condició d’haver nascut a l’Argentera, i ser fill d’un ferroviari represaliat pel feixisme, expliquen també el meu interès.

El lloc de Solers està documentat des del segle XIII. Al cadastre de l'any 1736 hi consta la casa dels pares de Sant Agustí, dita Solers, quan hi vivia un tal Jaume Artigas.

Després de la desamortització de Mendizábal, va ser adquirida pel banquer Ignasi Girona i Targa (Tárrega, Lérida; 1781 - Barcelona; 1867) , que la donà en herència al seu fill Casimir Girona i Agrafel, també banquer, que va fer restaurar-la l'any 1883. Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

A principi del segle XX la va comprar Eduard Maristany i Gibert (Barcelona, 1855 - 1941) , primer marquès d'Argentera, que l'any 1918 va encarregar a l’arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931) bastir l'edifici actual i va habilitar-ho com a caves.

La darrera reforma va fer-se l'any 1979, quan s'hi habilità el Gran Casino de Barcelona, que no va traslladar-se a la ciutat comtal fins el 1999. Des d'aleshores s'utilitza com a centre de convencions.


La descripció tècnica ens diu ; Gran casal noucentista situat a garbí del nucli de Ribes, a tocar de la carretera BV-2112. El conjunt està constituït de diverses construccions entorn les quals hi ha un gran jardí i bosc que queden tancats dins un recinte. El volum principal és de planta irregular de notables dimensions, amb coberta de quatre vessants a la part frontal i plana a la resta. El frontis es composa simètricament segons nou eixos, entre els que destaquen dos cossos en forma de torre que sobresurten del plom dels murs. Tots dos s'obren amb una finestra d'arc pla arrebossat a la planta baixa i una finestra emmarcada amb un frontó trencat al pis. Al segon pis hi ha una finestra emmarcada amb pilastres amb capitells esculpits, sobre el qual hi ha una galeria de tres pòrtics amb columnes que suporten una estructura de fusta. Entre les dues torres hi ha el cos central, amb un balcó corregut al pis sostingut per parelles de columnes que custodien l'entrada a l'edifici. L'accés al balcó es fa per tres finestrals d'arc pla arrebossat, sobre el que hi ha una galeria de cinc pòrtics de les mateixes característiques que les de les torres. Els dos eixos dels cossos laterals segueixen la mateixa composició que el central. El revestiment del frontis està decorat amb esgrafiats típicament noucentistes. La part posterior del volum té forma semicircular i presenta parelles de columnes. Des de les façanes laterals en surten dos cossos perpendiculars que es prolonguen per la part frontal formant un pati central, caracteritzat per una gran font rectangular. Els cossos estan definits per àmplies galeries amb pòrtics d'arc carpanell, que es troben delimitats amb parelles de columnes i balustrada. El cos que s'orienta a xaloc està adossat a l'antic celler, de planta rectangular i coberta a quatre vessants. Entre el celler i el volum principal hi ha un pontet cobert amb volta catalana, que comunica el pati principal amb el de la masoveria. Aquesta es troba adossada a llevant del casal, és de planta rectangular i té la coberta a quatre vessants. A la planta baixa té tres portals; el central de mig punt i els laterals d'arc escarser. Al primer pis hi ha quatre finestrals d'arc pla, mentre que a les golfes hi ha una galeria de set pòrtics d'arc de mig punt separats per columnetes. Totes les obertures d'aquest cos estan emmarcades imitant la pedra carejada. Davant la carretera hi ha els dos accessos a la finca, constituïts per dues grans portalades. La principal és feta de ferro forjat i incorpora l'escut heràldic del marquès d'Argentera, custodiada per pilars de carreus encoixinats. La segona és feta de ferro forjat i presenta pilars de maçoneria i maó vist.