CELLER COOPERATIU DE VALLS. Q.E.P.D.

Josep M. Vives Castellet (Valls, 1888 + 1954), fou coetani de Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), va ser però, el primer, en la seva qualitat d’arquitecte municipal de la ciutat entre el 1919 i 1953, el que duria a terme la construcció del Celler del Sindicat Agrícola.

La descripció ens diu, edifici de planta rectangular de tres naus, la central més elevada, i cobert a dues vessant. La façana principal té un cos central sobresortint i està flanquejada per dues torres. En el cos central hi ha la gran porta d'entrada acabada en arc escarser, damunt la qual es llegeix el rètol "Celler cooperatiu". Està emmarcada per maó, material emprat també en els quatre pilastres que divideixen, decorativament façana. Aquesta està coronada per una barana de ferro forjat. Darrera la façana, la nau central s'eleva i presenta deu finestres d'arc de mig punt, vuit corregudes i dues al damunt, centrades.

Hi ha esgrafiats amb motius de vinya que recorren la part alta de l'edifici. El material emprat és la pedra, el maó i la ceràmica.

No té avui cap relació amb l’activitat per la que va ser creat, , encara que l'obra - aparentment - està en bones condicions.

ESGLÉSIA DE SANTA BÀRBARA DE SENSUI. SALÀS DE PALLARS. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

La Tuula Soini‎ la retratava, i la qualifica de ‘ Capella’.

En relació al topònim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa que Censui procedeix d'una forma bascoide: çintçur-be (sota la gorja), en al•lusió al curs, molt engorjat, del torrent de Censui.

La vila de Sensui és documentada des de l'any 840 quan fou venuda al monestir de Sant Genís de Bellera, la vila i l'església de Sensui - ha tingut l’advocació de Santa Maria - estigueren vinculades a aquest monestir fins a la seva incorporació al monestir de Santa Maria de Lavaix; en la visita pastoral del 1758, ja amb l'advocació de Santa Bàrbara, l'església era sufragània de Sant Martí de Rivert.

L’any 1904 Sensui formava part de la parròquia de Sant Adrià de la diòcesi de Lleida, de la qual fou segregada i annexada de nou a la parròquia de Rivert, del bisbat d'Urgell. Actualment depèn de la parròquia de Salàs de Pallars.

Edifici d'una sola nauu cobert amb volta de canó apuntada reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un absis semicircular que connecta amb la nau mitjançant un arc presbiteral. L'absis està flanquejat per dues absidioles de planta rectangular formant com un transepte. Hi ha dues finestres, una de doble esqueixada, a la façana sud de l'absidiola i l'altra d'una sola esqueixada, a la façana oest. Presenta un campanar d'espadanya de dos ulls. Les façanes són llises, amb motllura al ràfec de l'absis central. La porta està a la façana sud. L'aparell és de carreu irregular amb filades uniformes.

Tothom  està en estat de  xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/

 El món va girar els ulls  a l’holocaust – on s’eliminaven persones d’arreu - , i torna a girar-los a Gaza. Que la maledicció  de  Déu, caigui sobre els responsables per acció u omissió.

Avui 15.10.2023,  commemorem un màrtir de  Catalunya,  Lluís Companys i Jover (Tarrós, 21 de juny de 1882-Barcelona, 15 d’octubre de 1940) 

 https://www.youtube.com/watch?v=CZRA-AE5_UU

Que Santa Bàrbara i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.

PARROQUIA DE SANT RAMON NONAT DE COMA-RUGA. VENDRELL. PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA

El Marcel Morató Tort, retratava l’església de Sant Ramon Nonat de Coma-ruga, avui inclosa dins el terme del Vendrell a la comarca del Penedès jussà, a la província de Tarragona.

Té un petit jardí a l'entrada. S'hi accedeix mitjançant una escalinata. La façana presenta una gran arc de mig punt cec, on hi ha la porta d'accés, la qual és rematada per un fris d'arc de mig punt cecs i una gran rosassa amb decoració geomètrica. A cada costat hi ha una finestra quadrangular amb reixa de ferro, damunt la qual es troba una altra rosassa.

Tot el conjunt de la façana sobresurt un xic respecte la resta de l'edifici. A la banda dreta es troba el campanar, sostingut per contraforts rematats per carteles. És una torre de secció vuitavada, de quatre balcons amb barana de ferro i arc de mig punt que contenen la campana. Unes cornisa i una volta són el seu remat. Al seu interior hi ha un mosaic del segle XX, realitzat per Santiago Padrós i Elías, nascut a Terrassa ( Barcelona ) el 4 de juny de 1918 i mor al Vendrell ( Tarragona ) l'1 de maig de 1971, en un accident de trànsit, signava les seves obres com Sant Yago.

Construïda per la promotora que va construir els xalets veïns, amb el patrocini d’Andreu Trillas i Bargalut.

Fou inaugurada l'any 1957 per l’arquebisbe de Tarragona (1949-1970) i cardenal, Benjamín de Arriba y Castro (Santa Maria de Peñamayor, Galícia, 1886 - Barcelona, 1973), quina major significació històrica va ser la oposició a la tornada de les despulles mortals de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), que s’havia negat a signar la carta de recolzament dels bisbes al regim franquista

Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL CARME DEL RIFER. MOSQUEROLES. FOGARS DE MONTCLÚS. VALLÈS ORIENTAL / MONTSENY JUSSÀ

No trobava cap dada del promotor, ni tampoc del mestre d’obres i/o arquitecte que aixecava aquest conjunt d'arquitectura eclèctica, situat al Pertegàs, pròxim al Rifer, i envoltat per camps de conreu.

La descripció tècnica explica ; conjunt fortificat format per diversos cossos afegits, de plantes i mides diverses que tanquen un espai destinat al jardí de la casa.

En destaquen ultra la Capella que ens deien des de l'arxiu Gavin que és la Marededéu del Carme, de Can Rifer a l'agregat de Mosqueroles, els merlets, els remats dentellats i les obertures neogòtiques, característiques de l'estil eclèctic.

Fou construït l'any 1900 , en aquella època la finca controlava set masoveries dels entorns.

Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), una imatge de l’interior de la Capella de la Marededéu del Carme de Can Rifer, datada l’ 11-V-1985

Valentí Pons Toujouse, em feia arribar un e.mail en que el m’explica que el projectista de la reforma i ampliació de Can Rifé, fou Francesc d'Assís Berenguer i Mestres ( Reus , 21 juliol de 1866 - Barcelona , 8 febrer de 1914 ), estretament vinculat per amistat i feina amb Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms , 25 juny de 1852 - Barcelona , 10 juny de 1926 ).

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/fogars-de-montclus/tots/can-rife-reforma-i-ampliacio

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , vitpons@gmail.com 

SANTA MARIA DE PERALTA. RENAU. TARRAGONÈS. CATALUNYA

L’espadanya de Santa Maria de Peralta, al terme de Renau, al Tarragonès, es veu des molt lluny; llegia que l’església és una construcció de nau única de petites dimensions, amb una planta de 15 per 4 metres, i afegits posteriors com el campanar d'espadanya i la sagristia.

Al seu interior en destacaven un conjunt de pintures murals del segle XIV, que representaven cinc escenes presidides per la figura de Crist a la creu flanquejat per Maria Magdalena i la Mare de Déu, escenes de la vida de Crist, un Pantocràtor, el Tetramorfs i diversos motius. Aquestes pintures van ser arrencades i dutes al Museu Diocesà de Tarragona l’any 1948. També es conservava a l'església un retaule, traslladat inicialment a l'església de Renau i després al Museu Diocesà.

Hom pensa que Santa Maria de Peralta és una obra del segle XIV, que en devia substituir una d'anterior, de fet hi ha noticies que en un dels murs caiguts hi havia una inscripció amb la data de 1324.

El ‘Calvari de Santa Maria’ començava en els dies foscos aue seguien a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, i el recolzament que els donada la Jerarquia Catòlica amb l’excepció de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943); malgrat ser de titularitat privada s’explica que ‘ va quedar en desús’ pensem que l’expressió és un clar eufemisme.

Acabat el conflicte bèl•lic, en aplicació de la llei més coneguda de Catalunya, ‘ la pela , és la pela ‘les teules es van enretirar per utilitzar-les en la reparació de l'església de Sant Roc de l’Argilaga, com a lògica conseqüència es va ensorrar part de l'edifici.

Més tard, durant la construcció de la canalització d'aigua que va del pou de Renau a Tarragona, es va enderrocar el mur oriental de l'església.

L'Arquebisbat de Tarragona va comprar l’edifici, i van donar inici les tasques de restauració que es concretaven el dia de la nostra visita, 24-04-2104 en el total arranjament dde la coberta.

Quan s’acabarà ‘el Calvari de Santa Maria’ ?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ERMITA DE SANT GUILLEM CONFESSOR. CAMPINS. VALLÈS ORIENTAL/MONTSENY JUSSÀ. CATALUNYA

Visitàvem l’ermita de Sant Guillem Confessor de Campins, el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés; previament – cal fer-ho i és de justícia - ens havíem aturat per admirar la Creu que es troba en un dels camins que hi porta.

Llegia que la primera notícia de Sant Guillem és de l’any 1488, quan es donà llicència per a captar diners destinats a la seva construcció o reparació, l’any 1581 es diu que feia poc que s'havia construït; alguns autors daten la construcció de l’ermita en els primers anys del segle XVI.

L’ermita i la casa annexa es troben en un espai relativament planer – estem al Montseny jussà - això facilita molt l’accés dels fidels en aplecs i/o romiatges.

Podíem visitar l’ermita oberta per gentilesa del ermità, ho feixem desprès de retratar la façana on hi ha l’entrada protegida per un porxo que es recolza a la paret de pedra, mitjançant dues columnes de fusta.

La descripció ens diu ; ermita rectangular de quatre trams. El del presbiteri es cobreix amb volta de canó (s. XV?). Els altres tres trams són de volta d'aresta. Hi ha dos ulls de bou oberts en els trams segon i tercer. Té un petit campanaret d'espadanya, amb un sol buit, de mig punt, per a la campana. També un cor amb balustrada de fusta.

La imatge del Sant amb l’espasa i l’escut als peus resulta molt innovadora respecte a la representació ‘habitual`’ de Sant Guillem Confessor.

http://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com.es/2010/05/aplec-de-sant-guillem-de-campins-amb.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ERMITA DE SANT FRANCESC S’HI MORIA. VIC. OSONA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant l’ermita de ‘Sant Francesc s’hi moria’ , que trobem documentada des de l’any 1244 per bé que els seus orígens semblen més llunyans ja que es troba situada a l'antiga ‘stratta Francisca’.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, i com a conseqüència del recolzament de la jerarquia, amb només l’excepció de l’ arquebisbe de Tarragona i cardenal,Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), fou totalment devastada.

L’any 1946 s'emprengué la restauració, que al nostre entendre fou poc fidel a l'estètica de les esglésies romàniques d'aquestes contrades.

Es tenen notícies que el pintor vigatà Marià Colomer i Parés ( 1743-1831 ), durant el segle XIX la decorà amb frescos que representaven la llegenda de Sant Francesc passejant-se per terres d'Osona, d'aquella decoració avui només ens en queden fotografies i un gravat de boix.

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig del 1845 – Vallvidrera, Barcelonès, 10 de juny del 1902) tenia molta devoció a Sant Francesc d'Assís i els seus textos contenen una llegenda que explica el perquè de la construcció de l'ermita: vers l'any 1225, un any abans de la mort del Poverello d'Assís, Sant Francesc arribà a Vic i, en ésser en aquell planell del Gurri conegut pel pla d'Almoina, va tenir un èxtasi en ple camp i un pagès li portà aigua del seu pou i es retornà. El fet fou molt celebrat, i s'hi erigí un pedronet en recordança del Sant d’Assis.

http://www.endrets.cat/text/1337/sant-francesc-s-hi-moria-verdaguer-jacint.html

Anys més tard, els pares franciscans van erigir l’ermita , que prengué el nom de SANT FRANCESC S'HI MORIA, es divisa des d’aquí Sant Jordi de Puigseslloses, un altre dels amors del poeta de Folgueroles.

http://www.endrets.cat/text/1336/records-de-ma-missa-nova-fragment-verdaguer-jacint.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com