dimarts, 2 d’octubre de 2007

Les dones d'aigua


Aquesta figura malgrat trobar-la en algun indret de la Catalunya nova, pertany clarament a la tradició mítica de la Catalunya Vella, i de ben segur ens vindria dels pobles germànics on aquesta derivació del mite de l’esperit – femení – de les aigües, present en totes les cultures , presenta trets comuns amb els de Catalunya.

La dona d’aigua – difícilment visible per als humans – és d’una bellesa sublim, i alhora exerceix una influència benèfica, sobre l’entorn en que viu, tant pel que fa a qüestions d’ordre econòmic, com en els afers de salut, pau , concòrdia, sempre, sempre les seves accions son positives.

Al caliu d’aquestes qualitats ens cal únicament reflexionar sobre l’aigua i la seva relació amb la prosperitat econòmica, en la salut pública i privada , en el manteniment de la concòrdia i la pau social ,... , sabem per experiència – molts de nosaltres personal – que quan els rius que naixien per damunt dels 300 metres van deixar de brollar [ com a conseqüència directa, val a dir-ho de la concentració humana en les zones litorals d’alçada inferior, i a la transformació dels hàbits en el consum de l’aigua ], la vida en totes les seves manifestacions, va començar a desaparèixer d’aquells llocs , els pobles van patir un despoblament que lluny de les expectatives optimistes del progressisme verd i ecològic, continuarà fins a la total despoblació.

Les dones d’aigua estant en l’imaginari col•lectiu en molts indrets : a Caldes d’Estrach,; al Ripollès, concretament a la font del Prestill ; a l’alt Empordà, a Sant Pere de Roda ; al Vallès Oriental , a Riells de Fai ,..... en tots els casos les històries tenen trets comuns :Exerceixen una funció positiva sobre la comunitat dels humans. Concretament a Caldes d’Estrach, deuen el descobriment de les seves aigües a l’acció d’una dona d’aigua.

Passen el temps filant, cosint i rentant peces de roba, que estenen només a la llum de la lluna, si alguna persona n’arriba a aconseguir un tros, ha fet la seva fortuna per a sempre, ja que la roba creixerà i creixerà per més que la gasti, i llevat d’una maledicció perdurarà més enllà de la vida del que la va trobar.

S’explica en relació a aquest fet a Viladrau, que en una família de les riques del poble tenien un tros de roba de les dones d’aigua , i que d’ella s’havien vestit, els avis, els fills, els nets, i els besnéts, i que justament una de les besnétes en ocasió de punxar-se en un dit , sembla que va dir en veu alta “ maleïda roba ! “ , al moment tota la família, fins els morts que estaven dins dels taüts es van trobar despullats.

Accepten – si son vistes – la companyia dels humans, però aquests queden compromesos per a sempre, a no tornar a la seva vida anterior.

Es el cas de la pastoreta del Gorg de Riells de Fai, que en quedar-se a viure amb les dones d’aigua, va provocar que també el seu ramat quedes encantat, i es tornes de pedra, expliquen que justament els bens, eren en una zona en que actualment hi ha un gran pedregar.

Rarament s’han donat matrimonis amb humans, però subsisteixen únicament si el marit, en cap moment de la seva relació fa referència a la procedència de la seva dona. Si ho fa, aquesta desapareix per a sempre més.

El mite, ha tingut en la literatura catalana un tractament a nivells únicament comparables als mites grecs, així Mossèn Cinto Verdaguer , ens explica a la seva obra Canigó, com la dona d’aigua o goja, anomenada Flordeneu atreu el jove Gentil. Tenen també el paper principal, en l’òpera de J.Massó i Torrents, i música de Torrents , La Fada; i en l’opera la dona d’aigua, òpera de Joan Trias i Fargas, amb musica de C.Casademont.

En la seva formulació primera, la dona d’aigua personifica tots els beneficis que se’n deriven pels als humans d’un us correcte d’aquesta matèria.

Està clar que lluny del que pretenien els clàssics la humanitat ha fet una pèssima utilització d’aquest recurs, que ha estat i estarà més en el futur, en la base dels molts dels conflictes que han generat guerres i morts.

Hem fet marxar dels seus tradicionals indrets les dones d’aigua, i amb elles justament, se’n ’han anat les positives influencies sobre l’entorn, Està clar que tenim el que volíem , oi ?

Que ens aprofiti a tots plegats !

© Antonio Mora Vergés