dissabte, 26 de juliol de 2008

L’Escoda proposa, i Deu .....




Rebia un e.mail en que amb el seu habitual rigor, el Camarleng de Mura, Senyor de les Terres Altes, i Conqueridor Distingit de la Cova Regal em feia saber el seu pla pel dissabte darrer d’aquest juliol de l’any del Senyor de dos mil vuit :

Sortida d'Artés per dirigir-nos a la masia *CAN VILA*, seguirem el camí per si és possible visitar les excavacions de *MATACANS*. Segons m'han informat no sempre estan visibles, ja que si en aquest moment, no hi fan prospeccions, ho tornen a tapar.
Seguirem fent camí fins a *LA TORRE DEL TURÓ DEL PLA DE CAN VILA* que és un
jaciment d'estil medieval.

Ens trobàvem l’Antonio Mora Vergés i el Tomás Irigaray i López amb el Joan Escoda i Prats a Talamanca a les 8,30, i continuàvem amb el seu vehicle fins a Torroella de Baix, on recolliríem puntualment a les 9,00 al Jordi Griera i Cors. Iniciàvem la ruta creuant el Pont de Cabrianes, de quin inexplicable estat d’incúria i abandó en voldria saber la causa; ben aviat a l’esquerra en el sentit de la marxa, veiem un cartell *CAN VILA*, la casa, amb trets clars d’haver-se reformat per raons de seguretat, contempla des de dalt d’un turó l’amplia vall que limita amb la riera Gavarresa; sembla que actualment dona servei com restaurant i/o lloc per a celebracions.

Localitzàvem amb l’ajuda del G.P.S del Joan, un camp de blat, que des d’una posició meridional i ponentina, identifiquem com el Jaciment de Matacans; no hi ha llevat de les magnifiques vistes, res de ressenyable; hi ha dades en relació al lloc que situen el seu moment fundacional vers els segles III o II aC. L’establiment seria del tipus vil•la i sembla que no hauria de ser pas massa petita. En la meva recerca particular faig una gran troballa; l’església del Pont de Cabrianes podem incorporar-la a l’eremitori de Montserrat, quina silueta inconfusible ens amaga la boirina anunciadora d’un dia d’intensa xardor.

Continuàvem fins localitzar – també amb l’ajuda del G.P.S. - *LA TORRE DEL TURÓ DEL PLA DE CAN VILA* ; el lloc orfe de tota cura, amaga el que sembla, no tant un punt d’observació i/o defensa, com podria deduir-se pel nom, com d‘oració i pregaria; possiblement - també - pels habitants de la molt propera *MATACANS*. Aquesta hipòtesi ens faria anticipar notablement la presència humana en aquest indret.

Esmorzarem sota un sol de justícia, contemplant els cèrcols de pedra, que podrien haver sostingut en el seu punt més alt, una Taula semblant a la que podeu veure a Vallgorgina al Vallès Oriental.

En la tornada ens aturarem per retratar La Vila, tenint com a fons Artés.

Per les vinyes que ens envolten els tractors feinegen; ensulfaten en previsió del terrible mildiu de la vinya, quines manifestacions possiblement heu vist en alguna ocasió : les fulles malaltes presenten unes taques groguenques que consumeixen la fulla fins que cau. En els grans de raïm joves apareix una pelussa de color vermell grisenc, que és converteix en vermell terrós a mesura que avança la malaltia.

Avui tocava interpretar més que veure.

Amb tot, si en teniu ocasió no deixeu de visitar Artés, i d’assaborir els seus vins i caves de fama alhora que llegendària, totalment merescuda.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: