Un impuls em feia girar a la dreta en la sortida de Sant Miquel Sesperxes, enlloc de fer-ho a l’esquerra, i desprès d’un breu trajecte, ascendíem el camí recentment arranjat que ens portaria passant pel costat de la font, a la petita plaça del cementiri i l’església de Sant Martí de Centelles. Coneixia el lloc . D’aquí surt el camí que s’ enfila per la muntanya i que en una breu però forta ascensió et situa a les runes de l’antic Castell de Sant Martí de Centelles. L’havíem fet en ocasió d’una excursió de Castell a Castell; de Sant Martí a la Popa.
L’església era closa, - com acostumen a trobar-se dissortadament per arreu – sortosament aquest dissabte 19 de juliol de 2.008, tenia les portes obertes, i érem convidats a contemplar-ne l’interior. Em sobtava la imatge romànica de Santa Maria del Castell , situada ara dins el recinte comú del temple per decisió de la comunitat. Històricament la imatge presidia la Capella Privativa dels Comtes de Centelles, que comprenia tot el costat dret de l’edifici, i on s’accedia actualment des de l’interior de l’església.
Em confesso marià, i la contemplació d’aquella imatge – una còpia fidel de l’original que podeu contemplar al Museu Diocesà de Vic – m’havia colpit de forma intensa.
Al vespre mentre escoltava els sons cèltics que el grup Dealan generava al nou espai de la Plaça Major de Castellar del Vallès, el meu cervell tornava a Sant Martí de Centelles, i a la imatge d’infinita tendresa de Santa Maria del Castell; se’m acudien alguns mots que al llarg de la nit, durant el son anirien definint-se, fins ser recollits com primera feina del diumenge 20 de juliol;
A la teva consideració amic lector els presento :
Maria de les herbes aromàtiques
Ensenyeu-nos la veritable generositat
Maria del fonoll i de la farigola
Ensenyeu-nos l’alegria de compartir
Maria de l ‘espígol i del romaní
Ensenyeu-nos el goig de la donació gratuïta
Maria de la sàlvia i de la camamilla
Ensenyeu-nos a practicar l’amor
Maria dels conreus i dels boscos
Ensenyeu-nos a viure amb senzillesa
Maria del roure i de l’alzina
Ensenyeu-nos a acceptar als altres
Maria del dies clars i assolellats
Ensenyeu-nos a gaudir de l’existència
Maria del fred i de les boires
Guariu-nos sempre de tot mal
Maria de les terres solitàries i les cases oblidades
Feu-nos recordar sempre que Déu va crear els pobles
Maria dels pagesos i les feines manuals
Feu-nos destres en el servei a la pàtria
Maria del Castell, Senyora de Centelles
Feu-nos forts en la defensa d’aquest país menut
Reina de la Garga, Guardessa del Congost
Vetlleu en tot moment pels vostres fills
Sobirana dels Cingles, protectora de les terres altes
Permeteu-nos estimar Catalunya fins al darrer alè
© Antonio Mora Vergés
L’església era closa, - com acostumen a trobar-se dissortadament per arreu – sortosament aquest dissabte 19 de juliol de 2.008, tenia les portes obertes, i érem convidats a contemplar-ne l’interior. Em sobtava la imatge romànica de Santa Maria del Castell , situada ara dins el recinte comú del temple per decisió de la comunitat. Històricament la imatge presidia la Capella Privativa dels Comtes de Centelles, que comprenia tot el costat dret de l’edifici, i on s’accedia actualment des de l’interior de l’església.
Em confesso marià, i la contemplació d’aquella imatge – una còpia fidel de l’original que podeu contemplar al Museu Diocesà de Vic – m’havia colpit de forma intensa.
Al vespre mentre escoltava els sons cèltics que el grup Dealan generava al nou espai de la Plaça Major de Castellar del Vallès, el meu cervell tornava a Sant Martí de Centelles, i a la imatge d’infinita tendresa de Santa Maria del Castell; se’m acudien alguns mots que al llarg de la nit, durant el son anirien definint-se, fins ser recollits com primera feina del diumenge 20 de juliol;
A la teva consideració amic lector els presento :
Maria de les herbes aromàtiques
Ensenyeu-nos la veritable generositat
Maria del fonoll i de la farigola
Ensenyeu-nos l’alegria de compartir
Maria de l ‘espígol i del romaní
Ensenyeu-nos el goig de la donació gratuïta
Maria de la sàlvia i de la camamilla
Ensenyeu-nos a practicar l’amor
Maria dels conreus i dels boscos
Ensenyeu-nos a viure amb senzillesa
Maria del roure i de l’alzina
Ensenyeu-nos a acceptar als altres
Maria del dies clars i assolellats
Ensenyeu-nos a gaudir de l’existència
Maria del fred i de les boires
Guariu-nos sempre de tot mal
Maria de les terres solitàries i les cases oblidades
Feu-nos recordar sempre que Déu va crear els pobles
Maria dels pagesos i les feines manuals
Feu-nos destres en el servei a la pàtria
Maria del Castell, Senyora de Centelles
Feu-nos forts en la defensa d’aquest país menut
Reina de la Garga, Guardessa del Congost
Vetlleu en tot moment pels vostres fills
Sobirana dels Cingles, protectora de les terres altes
Permeteu-nos estimar Catalunya fins al darrer alè
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada