Trobareu la història a Lluc 10,33. Jesús explica un fet que succeeix cada dia arreu del món : uns bandolers aturen un caminant, l’apallissen, el despullen i se’n van deixant-lo molt malferit.
Per aquell camí en el relat evangèlic passarà un sacerdot, que en veure el ferit canviarà ràpidament de costat i caminarà encara amb pas més viu; idèntic procediment segueix un levita, canvia de costat i accelera la marxa; sortosament un samarità que anava de viatge va arribar prop de l’home assaltat, el veié i mogut per la compassió s’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; desprès el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar.
L’endemà va treure dos denaris – el denari era una moneda romana de plata d’uns 3,8 grams, equivalent al jornal d’un treballador del camp de l’època – i els va donar a l’hostaler dient-li :
Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar et pagaré les despeses que facis de més.
La pregunta – per a tothom- és : Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers ?
I l’exhortació del tot lògica : Vés, i tu fes igual !
Aprofitem el relat per qüestionar-nos si tractem adequadament als qui com nosaltres, fan via per aquest món.
També al ensems per plantejar si més no com hipòtesi algun canvi en el relat :
El caminant apallissat – una i altra vegada – serà en aquesta ocasió Catalunya.
Quan als qui faran el paper de delinqüent – Omissió del deure de socors, és el tipus bàsic que recull el Codi Penal Espanyol -, tot i les seves – presumptes – dignitats : sacerdot, levita; us ho deixo decidir a cadascun de vosaltres.
L’únic paper que no trobo qui el pugui desenvolupar és justament el de bon samarità.
Amic lector, un cop feta la lectura del relat evangèlic, i – fins on us sigui possible – mantenint justament aquest esperit, sou pregats d’ajudar-me en aquesta feixuga tasca de trobar –si existeix- qui pugui fer vers Catalunya el paper de bon samarità !
© Antonio Mora Vergés
Per aquell camí en el relat evangèlic passarà un sacerdot, que en veure el ferit canviarà ràpidament de costat i caminarà encara amb pas més viu; idèntic procediment segueix un levita, canvia de costat i accelera la marxa; sortosament un samarità que anava de viatge va arribar prop de l’home assaltat, el veié i mogut per la compassió s’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; desprès el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar.
L’endemà va treure dos denaris – el denari era una moneda romana de plata d’uns 3,8 grams, equivalent al jornal d’un treballador del camp de l’època – i els va donar a l’hostaler dient-li :
Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar et pagaré les despeses que facis de més.
La pregunta – per a tothom- és : Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers ?
I l’exhortació del tot lògica : Vés, i tu fes igual !
Aprofitem el relat per qüestionar-nos si tractem adequadament als qui com nosaltres, fan via per aquest món.
També al ensems per plantejar si més no com hipòtesi algun canvi en el relat :
El caminant apallissat – una i altra vegada – serà en aquesta ocasió Catalunya.
Quan als qui faran el paper de delinqüent – Omissió del deure de socors, és el tipus bàsic que recull el Codi Penal Espanyol -, tot i les seves – presumptes – dignitats : sacerdot, levita; us ho deixo decidir a cadascun de vosaltres.
L’únic paper que no trobo qui el pugui desenvolupar és justament el de bon samarità.
Amic lector, un cop feta la lectura del relat evangèlic, i – fins on us sigui possible – mantenint justament aquest esperit, sou pregats d’ajudar-me en aquesta feixuga tasca de trobar –si existeix- qui pugui fer vers Catalunya el paper de bon samarità !
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada