dilluns, 30 d’agost de 2010

LA POBLA DE LILLET. PASSAT I FUTUR.

Sobta quan fas un tomb per La Pobla de Lillet que es mantinguin encara edificis d’una alçada notable en un tramat de carrers estrets; el verdet al terra, i l’olor de resclosit, expliquen de forma clara que els que aquí viuen ho fan per absoluta necessitat. Els hiverns al nucli antic de la Pobla s’intueixen extremament durs.

El nucli antic es caracteritza pels seus carrers estrets i tortuosos, amb cases d'una antiguitat notable;




la torre-campanar de l’església de Santa Maria, situat prop d’una casa anomenada ‘ el Castell’ recorda encara la seva primitiva funció de guaita i bada;





cal fer esment de l’anomena’t Pont Vell dels segles XII-XIII que té un magnífic arc de mig punt;



el pont de la Petita, construït al segle XVII o XVIII, amb un sol arc rebaixat i que comunica la vila amb el barri de les Coromine;



i a poc que volteu trobareu petits ponts de pedra que salven els corrents d’aigua que conformen La Pobla de Lillet.

Aquesta població fou inclosa al final del segle XIII en els plans de repoblament de Ramon d'Urtx i del seu fill Hug de Mataplana. Els esmentats nobles atorgaren una carta de franquesa i llibertats als habitants de la Pobla de Lillet, que els historiadors consideren que és, a la pràctica, una autèntica carta de poblament, datada el 15 d'abril de 1297. En efecte, establia els fonaments d’una població nova amb una fortalesa a l'indret que avui ocupa la Pobla (i que aleshores s'anomenava el Pujol), a la confluència del Llobregat amb l'Arija, uns 2 km més avall del primitiu castell, i concedia a les persones que s'hi establissin l'exempció d'una sèrie de tributs i de mals usos, a més de llibertat per a canviar de residència sense llicència del senyor, sempre que hi haguessin viscut almenys deu anys. Els alliberava també de l'obligació de formar exèrcit, host i cavalcada, llevat dels casos en què poguessin tornar a llurs cases el mateix dia, i tampoc no els podia llogar ni prestar per aquests motius militars. També els donava garanties sobre llurs propietats, bestiar, béns mobles, etc, que esdevenien inalienables i objecte de protecció en totes les circumstàncies. Totes les causes s'havien de jutjar en el mateix poble, i en els conflictes en què no hi hagués fets de sang o furts, els afectats podien cercar una avinença en el termini de deu dies sense que el noble hi intervingués. En conjunt, aquest document indica una política repobladora meditada i organitzada per part dels nobles que el concedien.

Les terribles crisis demogràfiques del segle XIV, que culminaren amb la Pesta Negra del 1348, obligaren a Roger de Pallars per tal de combatre el despoblament a confirmar el 1345 les franqueses concedides el 1297 i uns anys més tard, el 1349, tornaren a ésser confirmades per Artau de Pallars. Probablement això explica que, malgrat les mortaldats de mitjan segle, en el fogatjament del 1370 figurin un total de 54 focs per a aquesta població. Posteriorment els conflictes, les pestes i altres incidents del segle XV impediren que la població augmentés gaire i el 1553 només havia arribat a 60 focs. Al segle XVI sofrí noves epidèmies, que també es produïren al segle següent, agreujades per la guerra dels Segadors. Amb tot, la població anà augmentant i a l'inici del segle XVIII (cens del 1718) arribava als 644 h.

El desenvolupament de la indústria tèxtil farà al segle XVIII , que La Pobla arribi a ser la tercera població de Catalunya en l'activitat manufacturera; la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro (del terme de Castellar de n'Hug), que es nodria bàsicament de mà d'obra procedent de la Pobla de Lillet i que va tancar els anys setanta del segle XX , serà el darrer miratge d’una activitat econòmica de caire industrial en aquestes terres interiors.

Ens cal en l’àmbit polític ‘sang nova’, que doni resposta a les necessitats de les persones que viuen – i volen continuar fen-t’ho - en els territoris situats fora de la conurbació barcelonina.

Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#

1 comentari:

antonio ha dit...

Interesante blog.
Me uno con vosotros.

Saludos afectuosos!