dijous, 12 d’agost de 2010

TRES A MONTSERRAT

Pujàvem a la muntanya de Montserrat reconquerida als sarraïns vers 875-876; d’ençà de 1.714, i molt particularment després del 1939, especialment durant els governs dels abats Escarré i Just, Montserrat ha exercit no solament un important paper en l'evolució de la vida religiosa a Catalunya, sinó també una tasca de suplència en defensa dels valors culturals i cívics del país.

Anàvem a veure a la Moreneta, una talla romànica policromada del final del segle XII o del principi del XIII , anomenada així pel color fosc de la cara i de les mans; com recull el Virolai. dels catalans sempre serà princesa malgrat que l’any 2001 es presentaren els resultats dels estudis i anàlisis tècnics duts a terme en les tasques de restauració de la imatge , els quals confirmaren que la talla romànica fou esculpida al segle XII, i que el seu color fosc característic fou originat per l'oxidació de la pintura original i per l'efecte del fum de llànties i ciris.




El nostre pelegrinatge ‘Videre Maria’, com per molts dels qui emplenaven el temple a missa d’ 11,00, no tenia un propòsit concret, com ens havien ensenyat des de menuts, i com Maria respon a l’àngel a l’anunciació, fiat mihi secundum verbum tuum, acceptàvem les nostres limitacions; esperàvem de Santa Maria de Montserrat, que ens encomanes justament la fortalesa d’ànim.



Ens arribàvem fins al inici de l'Escala dels Pobres - el nom prové del fet que, en segles passats, prop d'aquest indret hi havia una casa on eren acollits els pobres i els rodamons- les trobem una vegada hàgim pujat les escales que hi ha a l'esquerra de la font de la Plaça de l'Abat Oliba. Al final hi ha dos camins senyalitzats : el de l'esquerra ens conduiria a fer el Viacrucis , i el de la dreta, senyalitzat com a sender de gran recorregut GR-172.4, un cop creuat el pont és el camí que es coneix amb aquest nom de l'Escala dels Pobres.

Abans de retornar al Vallès Occidental visitaríem l’església de Santa Cecilia.



Quan baixàvem del nostre Sinaí, un vent lleuger xiuxiuejava entre els arbres ;

Rosa d’abril, morena de la serra,
De Montserrat Estel
Il•lumineu la catalana terra,
Guieu-nos cap al cel.


© Antonio Mora Vergés

Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#