A la sortida ens arribàvem fins al Mercat Central de Sabadell. És una obra modernista del que fou arquitecte municipal de la ciutat Josep Renom i Costa. Es va començar a construir el 2 de maig del 1927 i a conseqüència dels endarreriment de l'obra ; seixanta dies a causa de les pluges, i el 14 de gener del 1929 el contractista exposa problemes de subministrament per part de la casa constructora de les armadures metàl•liques de la coberta, a causa del gran sobreconsum que se'n fa per les obres de l'Exposició Universal de Barcelona i l'obligatorietat que tots els materials emprats en obres públiques siguin de provinença espanyola. Per això demana una pròrroga fins al 31 de juliol del 1929. L’edifici es va acabar l'any 1930.
La denominació ‘Camp de la Sang’ es deu als afusellaments que s'hi van dur a terme en l'època de la Segona guerra carlina l’any1855. En acabar-se la guerra corrien trabucaires que vivien del bandolerisme i el robatori als masos i es donaren ordres de la capitania general de Catalunya que qui fos trobat amb armes a la mà fos afusellat al cap de vint-i-quatre hores. Aquests terrenys es van destinar a aquest tipus d'actes luctuosos.
La petita màquina OLYMPUS F-100 – extremadament sensible – reflecteix l’aura que malgrat els anys s’estén encara per aquest indret.
Em sorprèn trobar una servera (Sorbus domestica) al pati de l’Escola Industrial ; floreix a la primavera i els seus fruits, en forma de petita pera i/o pruna, es cullen a finals d'estiu i s'han de sotmetre a una sobremaduració en palla per a poder ser comestibles. És molt rústec i poc afectat per les malalties d'altres fruiters. Tradicionalment, era present a la majoria de masies.
En temps dels romans, de les serves se'n feia un suc que un cop fermentat constituïa una beguda alcohòlica que anomenaven "cerevisa", d'aquí deriva la paraula catalana cervesa referida però a un producte molt diferent.
Actualment, la serva pràcticament no es comercialitza. Els fruits, caiguts en gran nombre sota l’arbre venen a demostrar-ho.
Retrataré aquest arbre de la família de les rosàcies del gènere Sorbus. Caducifoli de fins 20 metres d'alçada, fulles imparipinnades de 13 a 21 folíols serrats. Flors amb 5 pètals blanques i reunides en corimbe.
Per arreu hi ha motius d’interès, per als qui ens interessa conèixer Catalunya.
© Antonio Mora Vergés
Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#
1 comentari:
Sabadell és realment una població maca maca maca!!!!
Bon estiu!
Publica un comentari a l'entrada