dissabte, 27 d’octubre de 2012

CAPELLA DE LA CASA DE COLONIES DE SANT JOSEP ORIOL DE RUBÍ AL VALLÈS OCCIDENTAL.

No hem sabut trobar-ne dades, llueix sota teulada ‘ MCMLIX’, en aquelles dates la població de Rubí no assolia les 10.000 ànimes – en aquells temps es comptava així, perquè hi havia una coincidència quasi absoluta, en que malgrat les diferencies politiques TOTHOM tenia ànima - ; dissortadament ara sabem que anaven errats, ens ho diuen els casos de suïcidi; el sofriment dels que no poden posar un plat a taula per als seus fills, i confiaven en que farien almenys un àpat a l’escola, que no podran fer, perquè cal esmerçar els diners en fer volar avions damunts dels pobles i viles, aturar vaixells de pesca,...; l’angoixa dels que diuen al seu metge de capçalera ‘ quines medecines son essencials per evitar més que la mort, un empitjorament irreversible que complicaria encara més l’existència dels meus ?.’ ; els que veuen consternats com els seus fills viuran en pitjors condicions ; els que s’esborronen davant d’unes politiques d’educació que defensen com a més positiu les corrides de braus, que els llapisos dels escolars; ...

Recordava que Josep Oriol i Bogunyà, no va fundar res, no va obrir nous camins enlloc, però en una època en què la sanitat pública era inexistent i només els rics podien accedir als professionals de la salut, ell es donava als malalts i els atenia amb els mitjans que eren al seu abast. Els rentava les ferides, els posava ungüents, els donava remeis casolans, els atenia i pregava amb ells. El juny de 1687 comença a exercir com a beneficiat de l’església del Pi i, des del primer moment, cada final de mes quan cobrava el que li corresponia del benefici, els pobres ja l’esperaven a la porta i ell els ho repartia gairebé tot. Aquesta benèfica tasca i la seva austeritat, el portaria a ésser conegut com el doctor Pa i Aigua.

Reprodueixo d’un dels seus goigs :


“Orbs, tolits, muts, sords, xacrosos,
en tan gra nombre cureu
que els metges en són gelosos
i blasmen del bé que feu,
Per guarir-se, al Pi gent que ora
s’espera de sol a sol
Protegiu a qui us invoca
o Sant Josep Oriol”.


Es fama que el dia del funeral la gent no deixava que fos enterrat, Josep Oriol i Bogunya, era ja, el sant dels desfavorits de Barcelona i del món,.

Un sant del poble.



M’expliquen que no tenen a la casa la clau de la Capella, i no podem accedir al seu interior; amb els ulls posats al seu peculiar campanar, li demano al Sant, que portí davant de l‘Altíssim, la nostra habitual pregaria ; Senyor, allibera al teu poble !!!!