dimecres, 24 d’octubre de 2012

SANT PERE ‘NOU’ DE MADRONA AL TERME DE PINELL DEL SOLSONÈS

L’any 1776 s’acorda la construcció d’una nova església parroquial d’estil barroc, s’afirma en l’acord pertinent que la parròquia de Madrona “tenia i posseïa, de temps immemorial una església vella i molt incòmoda e inconvenient pels parroquians, per això és resol de fer-ne la nova i vendre la vella. Eren temps de prosperitat, i d’augment de població, i alhora s’havia nomenat a l’ Augustinià Fr. Rafael Lasala i Losela (Vinaròs, Baix Maestrat, 1716 — Solsona, 1792), constructor per excel•lència, bisbe de Solsona.

Habitualment s’acostumava a pactar la demolició de l’antic edifici per utilitzar la pedra que sigues aprofitable en la construcció del nou edifici, com per exemple a Riner el 1790. En el cas de Madrona només es fa referència al trasllat de l’altar major de Sant Pere, tanmateix es concedeix al mestre d’obres l’església de Sant Miquel “construïda en dita parròquia perquè la pugi desfer”.

El nou edifici es pagat pels habitants de Madrona i pel senyor jurisdiccional del lloc. El 1784 es beneeix i s’hi trasllada el Santíssim en processo des de l’església vella.


De la descripció tècnica llegim ; Església de tres naus, cobertes amb voltes de canó, i amb teulada a doble vessant. Als peus de l'església es troba el cor sobre una volta de creueria. Hi ha sis altars laterals. Les pintures murals que adornen les parets que representen els dotze apòstols. La façana té una forma molt allargada, fet que es remarca per dos pilastres que recorren tota la façana i el campanar que sobresurt per la dreta de la façana. la porta principal és d'arc rebaixat i està flanquejada per dues pilastres que aguanten un entaulament amb formes recargoles i on es troba una fornícula; per sobre hi ha una rosassa. El campanar és de planta quadrada però a la part superior té forma octogonal; les finestres on s'allotgen les campanes són d'arc de mig punt i la teulada és a quatre vessants. Dins de l'església hi ha un banc del segle XIX, en bon estat de conservació. Dintre de la sagristia hi ha un moble per guardar els ornaments propis de la litúrgia d'un particular interès.


A la part posterior de l'església s’hi troba el cementiri.


A l'edificació de l'església es va adossar l'any 1787 per mitjà d'un pas elevat, la casa que el rector de Madrona, Lluís Cervera, prenent exemple del que d’altres feien en altres indrets; utilitzarà com a Rectoria al ensems que com “Botiga dels Blats” , amb l’aprovació del bisbe d’Urgell. La funció social que portava a terme era deixar blat o diners als feligresos, a retornar al temps de la collita. N’eren exclusius beneficiaris els habitants de Madrona i les seves esglésies sufragànies.


L’edifici s’utilitza actualment com a casa de colònies.

Us deixo un enllaç als goigs de la Santa; el 15 d’agost festivitat de la Verge Assumpta es celebra la Festa Major de Madrona . Es dona pa beneït i a la tarda es fa ball.

http://goigsdelignasi.jimdo.com/el-solson%C3%A9s/madrona-pinell-de-solson%C3%A8s/santa-madrona/

Antigament el 15 de març festa de Santa Madrona, es resava a la santa recavant la seva protecció quan d’alguna casa de la contrada s’enviaven les filles a servir , perquè trobessin bons amos que no les maltractessin ni escandalitzessin. Així mateix, si es necessitava llogar una minyona es demanava a Santa Madrona que trobés una santa minyona. A dia d’avui s’hi celebra missa.