diumenge, 28 d’octubre de 2012

SANT PERE D’ABRERA

Em deia Mossèn Evarist Gómez Ruiz, Rector actualment de la Parroquià de la Transfiguració del Senyor de Vimbodí, que el romànic únicament s’havia conservat en els llocs on el creixement econòmic i demogràfic era feble, i/o inexistent.

La població d’Abrera a darreries del segle XIX 944 era de 848 persones, la d’Esparraguera en la mateixa data de 4188 , això representava un diferencial de 493,87 % ; l’any 2011 Esparraguera 21.986, Abrera 11.611 , s’ha reduït fins al 189,35%.

Ens precedia l’any 1911 el Josep Salvany i Blanch; la seva fotografia en blanc i negre, ens permet saber com era aquest temple malgrat que en el període (1936-39), que qualifiquem com el genocidi de Catalunya, l'església va ser cremada.


Mossèn Joan Capell i Gorina amb el finançament del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, endegava als anys 50 del segle XX el procés de restauració del temple. Les llicencies de tot ordre que s’ha permès el 'Servei de Transformació de Monuments de la Diputació de Barcelona', dota de tot sentit allò que deien els nostres avis ‘ l’infern està empedrat de bones intencions’.


S’han conservat algunes pedres, però al preu d’una pèrdua irreversible de diversitat, pel que fa al romànic a Catalunya.

De la descripció tècnica llegim : Església de nau única coberta amb volta de canó i capçada per un absis trilobulat amb finestres de doble esqueixada. L'absis està disposat entorn d'un creuer o presbiteri cobert amb volta d'aresta. Exteriorment, l'absis central està decorat amb arcuacions cegues i lesenes. Interiorment, els tres absis formen tres espais troncocònics ben diferenciats, oberts per arcs de mig punt i coberts per voltes de quart d'esfera. La capçalera enllaça amb la nau mitjançant un arc triomfal de mig punt. Els murs d'aquesta nau, amb porta orientada a migdia, fan 1,25 m de gruix i presenten un aparell de petits blocs disposats en filades homogènies. Les finestres de l'edifici, incloses les tres de l'absis, són totes de mig punt, amb l'ampit recte i construïdes amb pedra tosca. A la zona del creuer s'aixeca un campanar en forma de torre quadrada de tres pisos, les filades inferiors de la qual sobresurten a mode de sòcol. Al primer pis s'obre una finestra de mig punt per costat, i als altres dos pisos dues finestres geminades a cada cara. L'últim pis d'aquest campanar va ser afegit durant la restauració de 1956-59, moment en què es varen obrir les finestres anteriorment tapiades del primer i segon pis. Les columnetes de les finestres geminades, tant les del segon pis com les del tercer, són noves. El campanar està bastit amb una pedra calcària molt porosa, la mateixa que s'utilitza als arcs. La motllura que originalment coronava els dos pisos, de dos bocells amb una mitjacanya, ha estat reproduïda al capdamunt del tercer pis. La porta de mig punt que dóna accés al temple està emmarcada per una arquivolta sobre columnes i capitells; l'arcada exterior és resseguida per un guardapols motllurat en cavet. Arcada i arquivolta estan decorades, la primera amb l'aresta en forma de dents de serra, la segona amb un baixrelleu de palmetes. Una arcada inscrita a l'interior de l'arquivolta emmarca un timpà llis compost de grans carques. La llinda també és llisa. Els capitells, coronats per altes impostes, presenten una decoració molt rudimentària. El de l'esquerra presenta una decoració basada en fulles d'acant. El de la dreta, molt erosionat, mostra unes àligues situades als angles.


Superava l’inconvenient de les obres de reurbanització que s’estan fent a la plaça de l’Església de Sant Pere d’Abrera – actualment un niu de pols - per retratar la portalda i el rellotge de sol de la Rectoria.


M’expliquen que el resultat serà un nou espai d’esbarjo per als veïns, i alhora permetrà fer més visible el temple romànic. Ho anirem seguint.