dimarts, 9 d’octubre de 2012

EL PONT GRAN EN TERME D’OLESA DE MONTSERRAT

Continuàvem retratant les ‘meravelles’ de tot ordre que hom pot trobar a Olesa de Montserrat; en relació al topònim Joan Coromines defensa l’opció preromana, i l’argumenta amb el fet que el sufix “esa” figura en nombrosos topònims preromans, com ara Manresa, Utxesa o Ardesa. Pel que fa a l’arrel “ol” , Coromines la considera emparentada amb el basc “olo”, que significa “cabana” o “botiga de...” (COROMINES 1996: 23).

Altres autors valorant que l’arrel “ol” també és present en diversos noms de viles preromanes, com Olorda, Olot o Oló, teoritzen que aquesta arrel “ol” significaria aigua. Per això es trobaria identificant rius o llocs amb abundància d’aigua. Així, el topònim d’Olesa vindria a designar un lloc amb abundància d’aigua, cosa que es corrobora amb el fet que, al seu entorn, les aigües freàtiques són fàcilment accessibles mitjançant pous i nombroses mines que, al llarg dels segles, les han anat canalitzant. La proposta de síntesis vindria a ser : ‘cabanes, o botigues prop de l’aigua’. Sou pregats, com sempre, de fer-nos arribar les vostres propostes i/o suggeriments a l’email coneixercatalunya,@gmail.com



Fotografiava el conegut com Pont Gran, viaducte de dimensions espectaculars, que salva el desnivell del torrent de Sant Jaume, a la confluència dels municipis de Vacarisses, Viladecavalls i Olesa. Segons la fitxa tècnica; té una llargada de 291,8 metres, 8,36 d'ample i 43,26 d'alçada màxima. L'obra, que està feta com si fossin tres ponts independents, consta de 18 arcs de mig punt, que fan 11,6 metres de llum. A la seva part baixa (fins a una alçada de 10 metres) el pont té sòcols de pedra escairada que recobreixen una ànima d'argamassa. La resta de la construcció és feta amb maó vist.


Des d’un dels seus ulls, a la llunyania, s’aixeca Sant Pere Sacama.

L'any 1855 fou concedida a la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa la llicència per la construcció d'aquesta via fèrria. El 1856 es construí el tram fins a Sabadell; el 1857 el tram fins a Manresa; el 1860 fins a Lleida i el 1861 fins a Saragossa. Per fer les obres van venir un gran nombre de treballadors immigrants, que s'establiren en un poblat que la gent anomenava "Kàbila", el qual va ser motiu de conflictes i de protestes. El viaducte del Boixadell, l'obra d'enginyeria més important d'aquesta línia, fou construït entre 1856 i 1859, seguint el projecte de l'enginyer de camins Pedro de Andrés Puigdollers, amb ascendència manresana, que era aleshores el director de la companyia de ferrocarril.

La direcció de l'obra va anar a càrrec de l'enginyer Massé ( ens agradaria rebre també informació d’aquesta persona, que suposem vinculada a una llarga nissaga de grans tècnics ) .

El pressupost va ser de 2.172.266 rals. La inauguració del tram Terrassa-Manresa es va fer el 6 de juliol de 1859, amb presència de les autoritats.

L'any 1857, quan les obres estaven en marxa, les autoritats d'Olesa es van començar a moure per intentar facilitar l'enllaç amb la via fèrria. El projecte que finalment es va dur a terme passava a uns 4 quilometres del nucli d'Olesa. Va caldre pressionar l'Administració perquè accedís a fer una estació i financés la carretera que havia d'enllaçar amb el nucli urbà. L'any 1859 s'aprovava la construcció d'aquest "camí veïnal", el qual es va construir molt lentament per manca de pressupost i no s'acabà d'enllestir fins els volts de 1866.

L'any 1914 s'instal•là la doble via.

Fins en l’obra ‘ les plantes i el paisatge vegetal d’Olesa de Montserrat’ d’Àngel M. Hernández i Cardona es fa referència a aquesta magna obra :
http://books.google.es/books?id=N06oXFcgqkwC&pg=PA247&lpg=PA247&dq=milonita+o+tectonita,&source=bl&ots=Q0S4d8EyeQ&sig=s0a6gtKepl4LhvTnR98o7yscY1U&hl=ca#v=onepage&q=milonita%20o%20tectonita%2C&f=false
Poseu Olesa a la vostra agenda de llocs per conèixer.