dimarts, 7 de maig de 2013

AJUNTAMENT I ESCOLES DE L’AMETLLA DEL VALLÈS

Retratava al Xavier Casadó Colom i a la Rosa Ventura Cutrina, quan sortien de l’edifici de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, on havien anat a demanar un plànol de la població.



És un edifici de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall Mallol, que s'acabava l'any 1913 – atents a celebrar el seu Centenari - les obres varen ser finançades per Sebastià Torres i Planas, propietari de Can Camp, finca que acabaria adquirint l’ajuntament l'any 2006, per tal de dedicar-la a equipaments; les dificultats de tota mena, així com l’altíssim cost de la seva recuperació – la casa era una veritable ruïna - varen aconsellar enderrocar l'edifici el 2008, restant dempeus només la capella de la Mare de Déu del Roser de Can Camp.

L’Ajuntament és un edifici aïllat i elevat respecte al nivell de la plaça, que està format per un cos central destinat a les dependències de l’ajuntament originàriament, i els dos cossos laterals annexos que acollien les escoles públiques, una per a noies i un altra per a nois, conformava un conjunt molt propi i característic de principis del segle XX, que era un model seguit també en altres poblacions.

La descripció tècnica ens diu : La composició és simètrica respecte a l'eix que forma el cos central. De la façana central en destaca l’arc de la porta d’entrada amb dues columnes amb capitells, el balcó central i el coronament que inscriu un rellotge de sol, motiu central dels esgrafiats geomètrics florals de la façana. A ambdues bandes del cos central es situen els cossos laterals, amb obertures d’arcs de mig punt rebaixats i tripartits per pilars de totxo. Un sòcol de pedra coronat amb un filet de totxo unifica els tres cossos.

Aquesta particular tipologia es repeteix a l’edifici de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès , i encara que de forma diferent, també al del Figaró-Montmany.

S’aplicava aquí la teoria de ‘que fent i desfent, aprèn l’aprenent’, i es pretenia alhora que impartir-los cultura, que des de ben menuts, els estudiants valoressin la importància de tenir un govern, just i honrat. Això no va tenir continuïtat; li desagradava profundament al Dictador Primo de Rivera, no ho van assumir mai els Partits Politics – de cap signe -, i per descomptat no ho va permetre més Francisco Franco, ni cap dels seus ‘continuadors’ en aquest període que pietosament hem batejat com ‘Democraciola’.