diumenge, 5 de maig de 2013

LA CASA ESPELTA DEL FIGARÓ. ‘ TERRITORI RASPALL’

El Xavier Casado Colom , la Rosa Ventura Cutrina i l’Antonio Mora Vergés ens arribàvem fins al Figaró; començàvem davant de la Casa Espelta, al final del carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, en la meva darrera visita, xerrant, xerrant, vaig marxar sense retratar-la, certament obtenia però – almenys per a mi – informació molt valuosa en relació a l’edifici que l’Eloi Espelta Guasc h, encarregava a l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937 - l’any 1908, i que aquest concloïa l’any 1910 com així consta en un medalló.



Anteriorment hi havia aquí Can Pere Puig.

La casa romandrà dins del patrimoni de la família Espelta, durant tota la vida del fill del promotor, Josep Espelta Graciot, i fins una data relativament recent en la que el seu net Josep Maria Espelta Guardia se’n desprenia. Avui – com quasi tot el país – està en mans dels bancs.





Esmenava l’oblit de la primer visita, mentre la Rosa Ventura Cutrina i el Xavier Casado Colom, s’admiraven dels bellíssims edificis, que anaven trobant mentre baixaven per les ‘Escales del Àngelus ‘ fins a l’antiga carretera de Ribes de Fresser, on aniria a recollir amb el vehicle.





Manuel Joaquim Raspall i Mayol, marcava ‘ territori’ en el sentit de deixar una petjada positiva arreu per on va treballar, va transformar – per a be – el món de la seva època, i juntament amb una generació d’arquitectes genials, ens va deixar – si calia – la prova fefaent del talent, del treball i de l’honestedat que ens caracteritzen com a poble.

1 comentari:

José Luis Antonio ha dit...

Vaig coneixer personalment al taller d'escultura i pintura al Carrer València, 200 de Barcelona, el 1952 al pintor-decorador d'art sacre En Josep Espelta i Graciot, quan treballava juntament amb el meu pare des de 1939 a 1973 En Luis Causarás Tarazona, l'escultor que li modelaba totes les escultures de terracota i guix, ja que també exercia de professor de dibuix artístic superior al natural i d'estatua de 1936 a 1972 i de secretari de 1966 a 1972 de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics Casa Llotja de Barcelona. Sento que aquest edifici tan bonic acabés en mans dels bancs, suposo per la crisis econòmica a Catalunya, a Espanya, i a Europa i els Estats Units, però crec que l'Ajuntament de El Figaró, deuría de declarar aquest edifici si encara está de peu, en la Direcció General del Patrimoni Nacional Cultural de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, doncs fou la casa natalicia del pintor-decorador d'art sacre Josep Espelta i Graciot, autor de les pintures policromades de les imatges sacres, entre altres, la imatge de Santa Joaquima Vedruna de Mas, regal del Convent de les Monges Vedrunes de Vic al Papa Joan XXIII del Vaticà de Roma (Italia), de les imatges sacres del Belém de la Catedral Basilica de Belfast (Regne Unit), i de la imatge sacre de Sant Domenec del Col·legi de les Germanes Dominiques de Cabra de Dublin (Irlanda). Imatges que jo juntament amb el senyor Antonio Bonet Salamanca, Doctor en Història de la Universitat Complutense de Madrid, i Diplomat en Perit Pastoral de la Universitat Pontificia de Salamanca, organitzarem cap l'any 2016, unes exposicions itinerants en les Comunitats Autónomes de Madrid, Catalunya i València, d'art civil i sacre dels escultors i pintors valencians En Ricardo Causarás Casaña i Luis Causarás Tarazona, i dels seus amics escultors i pintors imatgers catalans, En Claudio Rius i Garrich, En Josep Espelta i Graciot, i En Jaume Satorres i Capell. I l'informació de la vida personal i professional de Josep Espelta i Graciot, que jo conec des de 1952 a 1973, será publicada en un llibre editat per la revista d'art sacre "Pasos de Arte y Cultura" de Madrid, del Director Sr. Antonio Bonet Salamanca. I l'història dels moradors d'aquesta casa de El Figaró d'En Josep Espelta i Graciot, será publicada en aquest llibre d'art sacre.