dijous, 30 de maig de 2013

EL PARC DE CAN CRUSELLES. ELS INDIANOS D’ARTÉS

El Josep Olivé Escarré, i a l’Antonio Mora Vergés, ens aturàvem per admirar i retratar la portalada d'accés a la que fou finca de Can Cruselles formada per la casa, i els jardins que l'envoltaven.



La casa ha estat molt reformada, perdent gran part del seu valor arquitectònic, el municipi es consola explicant que s’ha pogut mantenir el seu valor històric i simbòlic.

La descripció tècnica ens diu : habitatge exempt construït a finals del segle XIX i reformat a finals del segle XX. Pensat com a segona residència a prop del nucli industrial, ara fa les funcions de centre cívic. Consta d'un planta quadrangular, de planta baixa i dos pisos. Els únics elements originals conservats són dues portes d'accés i part de la tanca al recinte. La porta d'accés de carruatges és de ferro; i la seva planta és rectangular i disposa d'un pis al damunt al que s'hi accedeix per unes escales laterals. A dalt hi ha una balconada amb barana de fusta i una finestra amb arc apuntat. La coberta és a una única vessant, força pronunciada. Uns metres a la seva esquerra hi ha una petita entrada amb porta de fusta i arc apuntat amb la coberta a dues aigües i el carener paral•lel al carrer. Al bell mig del parc hi ha l'edifici nou, i tot el conjunt està envoltat de jardins. En un racó hi ha una zona infantil i a la resta vegetació variada: alzines, pins blancs, pins negres, plataners, til•lers, moreres, nogueres, llorers i xiprers.

Josep Berenguer i Caba, propietari de la fàbrica de Can Berenguer, era el propietari dels terrenys on fou edificada la casa de Can Cruselles.

Segons J. Gibert (FERRER, 1990:261), els Cruselles van fer fortuna a Cuba.

Joan Cruselles Vidal, vidu comerciant de 43 anys, es va casar amb Maria Cruselles Faura, de 20 anys i filla de Francesc i Maria, el 9 de gener de 1878.

L'abril de 1907, la Maria Cruselles Faura, demanava permís per reformar la finca.

Rosa Cruselles i Cruselles, filla d'en Joan i la Maria, n'era la propietària l'any 1931.

Després passà a Josep Clapers Cruselles, Maria Algué Sanllehí i l'empresa Jaume Sitges S.A.

Els darrers propietaris, l'any 1976, volien parcel•lar la finca i construir pisos.

l'Ajuntament d’Artés en una operació ’peculiar’
en la que la Caixa d’Estalvis i Pensions per a la Vellesa de Catalunya i Balears , va comprar la propietat, i la revengué al consistori, que signava un crèdit a 11 anys.
En aquell temps ningú no s’estranyava de res. En encertades paraules de Joan Oliver i Sallarès (Pere Quart).

Sou pregats de d’explicar-nos qui va ser el mestre d’obres i/o arquitecte autor del primer projecte, i en el seu cas de les posteriors modificacions, a l’email coneixercatalunya@gmail.com